Volia començar aquest article demanant perdó pel meu origen, però la veritat és que no me n’avergonyeixo gens ni mica. De fet, sento orgull. Quan em refereixo a tenir vuit cognoms catalans, em refereixo al capital social, econòmic i cultural, segons el qual només els que sembla que estiguin més amunt de la piràmide guanyen. Perquè, al cap i a la fi, com a bona societat burgesa, la catalana, es redueix a un joc de màscares