El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va anul·lar l’ordenança de Zona de Baixes Emissions (ZBE) el 21 de març. Immediatament, van saltar totes les alarmes i es van començar a sentir múltiples veus en defensa d’una mesura que busca reduir la contaminació de l’aire. A partir de la data d’anul·lació, l’Ajuntament compta amb trenta dies per apel·lar la sentència, i els demandants poden sol·licitar-ne l’execució provisional.
El TSJC argumenta que «ha resolt anul·lar l’Ordenança Municipal relativa a la restricció de la circulació de determinats vehicles a la ciutat de Barcelona aprovada al Ple del Consell Municipal en sessió de 20 de desembre de 2019, per entendre que té deficiències en la seva elaboració, manca d’informes determinants i perquè és excessiu en l’àmbit geogràfic d’aplicació i en el tipus de vehicles exclosos, entre d’altres».
Membres de la comunitat científica i personal de salut, ajuntaments d’altres ciutats europees i l’Institut de Salut Global de Barcelona van mostrar-ne el desacord amb la resolució judicial. El 25 de març, més de cent científics i professionals de l’àmbit de la qualitat ambiental i la salut van plantejar el seu posicionament davant de la mesura del TSJC, a través d’una carta oberta. El comunicat ressalta el greu problema que suposa la contaminació de l’aire per a la salut pública i recorda que la Comissió Europea ja havia denunciat les conurbacions de Barcelona i Madrid per incompliment de la normativa, que ja de per si era menys estricta del que indica guies de l’OMS. A més, afegeixen, es tracta d’una normativa que funciona a moltes ciutats d’Europa, i que en moltes és, fins i tot, més exigent que a Espanya.
D’aquesta manera, la carta finalitza assenyalant que l’abolició de la ZBE implica una vulneració del dret a la salut: «En conclusió, les ZBE són acceptades àmpliament a l’Europa urbana com a mesura per millorar la qualitat de l’aire i avançar cap a ciutats més saludables, gràcies al seu impacte per evitar diverses malalties greus i les seves conseqüències. Per totes aquestes i fonamentades raons científiques, considerem que la sentència del TSJC lesiona de debò el dret a la salut i a respirar un aire net a la població de Barcelona i l’àrea metropolitana.»
En una carta oberta titulada «Zones de baixes emissions que salven vides», els ajuntaments de Londres París, Roma i Milà van destacar que ja són més de 300 les ciutats europees que compten amb una Zona de Baixes Emissions, pel fet que hi ha àmplia evidència científica que assenyala que és una mesura que salva vides.
«Segons la Directiva Europea sobre Qualitat de l’Aire, la implementació de polítiques que protegeixin la salut és una obligació, no pas una opció. Per això, els països que no estan seguint aquestes directrius estan rebent múltiples sancions. Prioritzar el dret a la salut és el nou sentit comú que comparteixen les grans ciutats europees i la comunitat científica», assenyala la carta en un dels paràgrafs.
Els ajuntaments sustenten la seva postura en la perspectiva d’organismes internacionals, com ara la Unió Europea i l’OMS: «Es tracta d’una resolució que va contra les directives de la Unió Europea i de l’OMS, del consens científic i, sobretot, del sentit comú internacional que entén la importància de protegir la salut pública. Enmig d’una emergència climàtica i sanitària, els jutges no poden obligar els governs a recular», esmenten en aquest aspecte.
Per tancar, ressalten que és un assumpte que toca un dels drets humans fonamentals, que és el dret a la salut: «L’aire que respirem i la nostra salut estan en joc. Com a representants de les ciutats europees, tenim la responsabilitat de protegir la salut pública i garantir el dret de respirar un aire net».
L’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) també va expressar la seva postura a través d’un comunicat on els integrants de la Iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut de l’organisme van exposar perquè l’establiment d’una ZBE és una mesura necessària. Entre les raons, assenyalen que, a Barcelona, la contaminació de l’aire és molt pronunciada, i que això no només és nociu per a la salut dels seus habitants, sinó que també contribueix a l’escalfament global.
Com la carta oberta dels ajuntaments europeus, el comunicat esmenta que la presència d’una ZBE ha demostrat tenir bons resultats a altres ciutats, on s’aplica des de fa més d’una dècada. També assenyala que no és una mesura que generi desigualtats socials. «Hem observat – afirmen – que els beneficis de la millora de la qualitat de l’aire són universals, independentment de l’edat, la classe social o l’estat de salut».
D’altra banda, ISGlobal destaca els estudis que demostren que, “si es compleixen les recomanacions internacionals de salut sobre qualitat de l’aire, activitat física, accés a espais verds i temperatura, la ciutat de Barcelona podria representar un benefici en termes de salut pública xifrat en 9.300 milions d’euros”. I adverteixen que aquest tipus de mesures són ambicioses i han de ser abordades a través de múltiples dimensions a escala urbanística i de mobilitat. «Més enllà dels canvis als hàbits de la ciutadania, són necessàries també múltiples mesures a escala urbanística i polítiques de mobilitat, incloent-hi la promoció del transport públic a escala supramunicipal», reclama l’entitat.
