L’accés a la salut és un dret essencial de totes les persones, sense importar-ne la condició social, origen, raça, creences o orientació sexual. Molts governs tenen programes d’atenció mèdica per a persones econòmicament menys afavorides, encara que de vegades aquests estan orientats majoritàriament als seus ciutadans. Però, què passa quan arriba un estranger, sense documentació local, i necessita atenció mèdica? Ha d’estar en una condició visiblement malament per a poder ser atès? Què passa, per exemple, si es tracta d’una persona que només necessita medicaments per tractar o continuar el tractament d’alguna malaltia que requereix un tractament continuat o de…
Autor: admin
La convocatòria anticipada d’eleccions i, en conseqüència, la manca d’actualització pressupostària pot merèixer diverses valoracions, segons la perspectiva adoptada. Aparentment, la capacitat negociadora de les forces polítiques parlamentàries ha estat insuficient per assumir un acord que ningú no nega que calia per afrontar els problemes que tenim davant. És clar que també podria tractar-se de la coincidència d’estratègies partidistes, qui sap si reals o només per faronejar i dur al límit la discussió. Fins aquí poc a dir, amb independència (valgui la redundància) de les repercussions que aquesta decisió del govern de la Generalitat ha tingut sobre l’evolució dels pressupostos…
La història actual de Palestina està lligada a la identitat. Per als palestins, la nostra existència ja és resistència. No sortim de Palestina si no és molt urgent. Si tens un passaport estranger, gairebé ho tens solucionat, ho tens més fàcil per entrar i sortir, però si ets d’origen palestí, no. D’on ets de Palestina? Per a un palestí, la resposta a ‘d’on ets’ és diferent. La meva família és d’un poble al costat de Jaffa, a uns cinc kilòmetres a l’est de Tel Aviv. Després del 1948, van arribar a un camp de refugiats de la UNRWA, que és…
En una ocasió, una alumna de l’assignatura Sociologia del Turisme em va explicar que, quan va fer l’entrevista per a fer les pràctiques del grau en un conegut hotel de 5 estrelles de Barcelona, es va emportar una sorpresa inesperada. L’estudiant estava interessada en conèixer com funcionaven els departaments de recursos humans del sector hoteler, ja que volia encaminar la seva carrera professional cap a aquesta àrea específica dins del turisme, de manera que es va fixar en la plaça de becària que oferia aquest establiment. En arribar al lloc i a l’hora indicada de la trobada, es va trobar…
A l’empresa, a l’escola o a la família, la manca de responsabilitat es considera un fet greu que genera importants problemes i dificultats. La irresponsabilitat és sens dubte una de les actituds més penalitzades en els diferents entorns socials. En tots? Sorprenentment, sembla que en el món de la política hi ha una butlla especial i surt molt barat actuar amb deixadesa i manca d’honestedat. L’anunci de l’avançament de les eleccions catalanes ha posat fi a una legislatura per oblidar. Un període estèril caracteritzat per l’enfrontament en clau partidista, sense cap mena de visió ni model de país. Però encara…
L’apunyalament mortal d’una cuinera a la presó Mas d’Enric (Tarragona) el passat dimecres ha posat als treballadors en peu de guerra davant la falta de mesures de seguretat i de personal a les presons catalanes. El passat dijous els funcionaris de presons es van concentrar a les portes del Departament de Justícia al crit de “tots som Núria” i “consellera assassina!” vestits de negre i les mans pintades de vermell en senyal de dol. Asseguren que es tracta d’una mort anunciada i una tragèdia que tard o d’hora s’anava a produir davant el creixent nombre d’agressions i inseguretat que viuen…
Al llarg dels anys 80 del segle XX, es produeix una inflexió a escala global en la dinàmica de distribució de la renda: s’obre un cicle, a molts països del mon, de creixement de les desigualtats. Es despleguen dinàmiques que configuren societats més polaritzades: concentració de la riquesa, capes mitjanes fragilitzades i augment de la població en risc d’exclusió. Al creuar-se amb variables de gènere, edat i origen, resulten unes estructures socials més complexes i fragmentades. Durant l’última dècada s’acceleren aquests processos: primer com a conseqüència de la Gran Recessió i les polítiques d’austeritat; després amb la pandèmia i els…
Oppenheimer va ser la gran guardonada als Oscars 2024. Sense gaire sorpresa, les travesses apuntaven en aquesta direcció, i les travesses no solen fallar massa perquè, de fet, molt abans de la cerimònia, cada any n’hi ha dues, tres o, com a molt, quatre grans favorites que se sap que acapararan la major part dels premis més prestigiosos. Certament, és cridaner que una indústria enorme com ho és la cinematogràfica de Hollywood tingui tan alt grau de previsibilitat, però no hauria de sorprendre ningú: hi ha una concentració evident dels premis perquè l’espectre que pot puntuar alt és força estret.…
Han passat quatre anys, però encara recordo perfectament aquella instrucció –breu i colpidora– que ens va deixar perplexes: havíem de tancar Barcelona. Havíem de preparar-nos per la potencial malaltia de milers, desenes de milers, dels nostres veïns i veïnes. Havíem d’aturar les escoles, els mercats, el transport, els llocs de feina, l’oci, l’espai públic. Ara bé, la perplexitat va durar poc, perquè anàvem a contrarellotge: ostentar un càrrec públic, tenir una responsabilitat política, haver estat escollits per les barcelonines per cuidar de la ciutat tenia llavors més sentit que mai. Durant els mesos que va durar la pandèmia, l’activitat a…
De proletaris a propietaris, de propietaris a desnonats Per quan Espanya va haver transitat d’una dictadura a una democràcia representativa, parlamentària, havia aconseguit el que el ministre d’Habitatge franquista José Luis Arrese va afirmar en un discurs davant el Col·legi d’Agents de la Propietat el 1959: “No volem una Espanya de proletaris, volem una Espanya de propietaris”. Efectivament, si l’any 1950 més de la meitat de la població vivia en règim de lloguer (51,3%), dues dècades més tard la xifra no arribava a un terç de la població (30,1%); el percentatge de propietaris d’habitatges va passar d’un 45,9 en 1950…
