El 18 de setembre del 1981, l’Assemblea Nacional aprovava, per 363 vots contra 117, el projecte de llei pel qual s’abolia la pena de mort a França. El 30 de setembre, els senadors van votar a favor del text en els mateixos termes, per 160 vots contra 126. La llei va ser adoptada definitivament després de la seva publicació al Diari Oficial el 10 d’octubre del mateix any, sota la presidència de François Miterrand (1916-1996), convertint França en el 35è estat del món a abolir oficialment la pena capital. L’aprovació va ser per majoria absoluta, no per unanimitat, com indiquen…
Autor: admin
La magnífica exposició del CCCB sobre la IA juga amb aquestes lletres produint diverses relectures, però la majoria –si no totes– elideixen la qüestió subjectiva i se cenyeixen a la tecnologia i als seus riscos sociopolítics. Aquests dies, al Mobile World Congres (MWC) escoltem la fascinació per les seves produccions més recents. La tendència és que les màquines s’assemblin cada cop més a les persones, com el robot gos que no es conforma en respondre, sinó que inclou gestos que confirmen les seves paraules o el chatbot, que inclou acudits o petits enredos com a humor. L’èxit actual de la…
A Barcelona, el moment de l’Ajuntament de Mortadelo i Filemón és al·lucinant. Quan aparegui aquest reportatge durem nou mesos sense govern, quelcom maquillat amb varies medalles força curioses. La primera consisteix a una doble acció: gastar-se un dineral en publicitat per fer creure a la ciutadania una determinació de treball basada a anunciar reforços en seguretat i vendre la moto de la ciutat com a seu de fires, festivals i congressos, els segons per a dissimular el porciolismo assumit per tots els consistoris democràtics. Dins d’aquest duet figura l’aclaparadora presència dels serveis de neteja al carrer, doncs per tots és…
Molts ideòlegs de l’esquerra o experts en comunicació política conceben l’Estat de Benestar com una cosa caduca i nostàlgica. El concepte ens evoca al relat d’un pacte keynesià de postguerra, en el qual es van establir, mitjançant acord entre classes socials i davant l’amenaça dels sistemes comunistes existents, unes polítiques de protecció social que garantien benestar i estabilitat a les famílies treballadores. Això seria: la promesa de la plena ocupació, salaris familiars que creixien amb la productivitat, una regulació favorable dels temps del treball, protecció laboral, i transferències per a períodes no laborals com la formació familiar, la malaltia i…
Estar empadronat és un dret i una obligació, que no només registra la residència d’una persona en un municipi li permet accedir als serveis bàsics de salut, educació i ajuda en casos d’urgència social. Una persona empadronada existeix i és visible dins d’una comunitat. Però, més enllà de les constants traves burocràtiques que un ajuntament pot posar a un arrendatari per accedir al padró municipal —que poden trigar mesos a superar-se; segons dades del Síndic de Greuges de Catalunya, des del 2019 fins al 2023, s’han registrat 234 queixes cap a l’ajuntament en matèria d’empadronament—, hi ha una primera barrera…
El cicle de l’educació: Cinema i debats per créixer junts. Aquest és l’enunciat amb el qual la Fundació Periodisme Plural, que edita Catalunya Plural, El Diari de l’Educació, El Diario de la Educación, El Diari de la Sanitat i El Diari del Treball, posa en marxa una programació estable de sessions dedicades al potencial pedagògic i transformador del cinema. El cicle celebra els deu anys de El Diari de l’Educació i està pensat especialment per als seus subscriptors, però està obert a tots els ciutadans i, per tant, animem els lectors de tots els mitjans de la Fundació a participar-hi:…
Rovira ha escrit un bon grapat de llibres dedicats als temes en què s’ha especialitzat al llarg de la seva carrera periodística: socials, humanitaris i de relacions internacionals. Va treballar durant 25 anys a La Vanguardia i es nota, és clar, en els personatges i l’ambient del Raval en què es desenvolupa la primera novel·la d’aquest professional del periodisme, la trajectòria del qual ha estat premiada amb els premis Ortega i Gasset i Miguel Gil. A la contra del llibre hi llegim que és un homenatge i alhora una crítica del periodisme, una reivindicació de l’ofici i també una denúncia…
L’horror de llevar-se un divendres al matí i veure imatges d’un bloc de pisos envoltat de flames i notícies de nombroses persones atrapades, mortes o desaparegudes, i conèixer automàticament el culpable: “revestiments altament inflamables”. Londres va patir la seva pròpia tragèdia l’any 2017, quan va perdre 72 vides a l’incendi de la Torre Grenfell, que es va prolongar durant 60 hores i la devastació del qual s’ha atribuït, en gran mesura, a l’ús de materials de construcció més barats. L’ombra d’aquesta tragèdia ha sobrevolat la política del Regne Unit, mentre la lluita per la rendició de comptes i la justícia…
En l’article anterior vam entomar el repte de dotar a les famílies d’algunes eines per educar en sexualitat des de la curiositat, la creació d’espais de confiança i escolta i la importància de revisar(-nos) abans de jutjar i sentenciar. Però com sabem, la sexualitat entesa com a procés vital i integral no es queda enclaustrada a casa i també impregna altres àmbits com, en aquest cas, l’educació formal. I aquí és on entren en joc el professorat i la resta de professionals de l’educació que, coneixedores com ningú dels imaginaris, expectatives i actituds dels i les adolescents, encaren el gran desafiament actual:…
On vivíeu, dins d’Afganistan? Muzhda: Vivíem al centre de Kabul, en una casa familiar amb el pare i la mare, i un germà que està casat i té tres fills. La Manizha estava en una altra casa, també a la capital, amb el seu marit i la seva filla. Com era la vida a Kabul? Muzhda: Tots havíem estudiat. Jo soc la petita de sis germans, tres nois i tres noies, i havia acabat el meu últim any a l’escola. M’havia graduat aquell mateix any. Llavors tenia 18 anys. La Wagma havia estudiat Biologia a la universitat, ja havia acabat…
