Embolcallar-se en la bandera d’una nació, escudar-se en la pretesa defensa d’una ideologia atacada o usar els símbols d’una religió ofesa per perpetrar grans atrocitats o delictes més o menys greus és una tradició mil·lenària desenvolupada pels més cínics i fanàtics dels éssers humans, conscients que nombrosos habitants d’aquella nació, seguidors d’aquella ideologia o adeptes d’aquell credo seguiran els seus líders, encegats per aquell major bé comú promès, i que estaran disposats als majors sacrificis. Benjamin Netanyahu, el president del govern israelià més dretà i ultraortodox de la història hebrea recent, ha sabut utilitzar aquesta vella argúcia per aconseguir suficients…
Autor: admin
Són les 8 del matí. Al costat de l’entrada de l’Equipament d’Atenció Primària (EAP) Besòs, una cua formada majoritàriament per persones que sobrepassen els setanta-cinc anys es comença a formar davant del mòdul d’extraccions. “El matí al CAP comença així”, explica la Begoña Caña, Adjunta a la direcció d’Infermeria. Pintat a l’esquena de la seva bata s’hi llegeix “Les infermeres diem prou!”. Begoña Caña, Adjunta a la direcció d’Infermeria. Pintat a l’esquena de la seva bata s’hi llegeix “Les infermeres diem prou!”. | Pol Rius Amb energia, a l’entrada del mòdul, la seva companya Sandra Sánchez és la Tècnica en Cures Auxiliars…
A Ventura Pons se li va obrir el cel quan va guanyar una beca de l’Anglo Catalan Society i, gràcies a la institució fundada per Josep Maria Batista i Roca, va veure des de dins com funciona un país normal, si és que el Regne Unit pot ser considerat tal cosa. Diguem-ne doncs un país plural: un lloc on conviuen maneres de viure diferents i oposades, on hi ha possibilitat de fer lloc a la teva manera de viure, per petita que sigui, i on es garanteix que la teva diferència pugui conviure amb la tendència majoritària. És a dir,…
Elles, en concret, són dues de les infermeres que reclamen una millora del sistema sanitari. Les reivindicacions parteixen de dos eixos. D’una banda, el reconeixement legal de les professionals com a persones graduades. I, d’altra banda, una compensació econòmica per aquelles feines que fan, però que no corresponen estrictament a la infermeria. Dels dies de vaga, però, els queda una espina: “Tenim la sensació de responsabilitat amb la feina; som compromeses i treballem per cuidar les persones. Deixar de treballar vol dir deixar les persones de banda. Entrem en una sensació d’ambivalència”. Quin balanç feu del primer mig mes de…
Finalitzen quatre dies de vaga del servei de terra d’Iberia en plena tornada de festes amb 8.000 treballadors cridats a mobilitzar-se i més de 45.000 viatgers afectats. Des dels sindicats afirmen que la vaga ha estat “un èxit” i mantenen la pressió amb advertències de noves mobilitzacions si l’aerolínia no dona resposta a les seves reivindicacions. “Davant l’amenaça dels sindicats de fer noves aturades dels serveis de terra els propers dies, Iberia reitera que la vaga no és la solució. L’única manera de trobar una sortida que no perjudiqui els passatgers ni els treballadors és el diàleg”, ha contestat la…
Amb el record encara fresc dels àpats nadalencs, em disposo a introduir un concepte que no sé si serà molt fructífer, però que sens dubte ressonarà molt i moltíssim en bona part dels qui llegeixen aquestes línies: parlem de l’anarcocunyadisme. Sí, en els darrers anys i, especialment, en les dates més recents, qui més, qui menys ha sentit a parlar de ‘llibertarisme’, de ‘liberalisme llibertari’ o ‘d’anarcocapitalisme’. Tot i que aquests són conceptes diferents que, per tant, es refereixen a coses diferents, s’han emprat de manera simplificada en el llenguatge polític traslladat als (i pels) mitjans com a pràcticament sinònims.…
Catalunya té una cita amb les eleccions europees A Catalunya també hi haurà noves eleccions: al juny, els votants de la Unió Europea tornaran a les urnes cinc anys després per escollir un nou Europarlament. A més, encara que les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya estiguin previstes el febrer del 2025, no és descartable un avenç electoral que podria tancar l’any amb una segona cita electoral a Catalunya. A l’Estat espanyol, hi ha dos comicis autonòmics previstos: els de Galícia, el 18 de febrer, i els del País Basc, encara sense data. Clima, salut i discurs d’odi: les narratives…
Bon any nou a tothom. El comencem amb l’enèsim reportatge sobre problemàtiques barcelonines, moltes d’elles invisibles, bé sigui per la seva ubicació perifèrica, bé pel silenci de determinats mitjans de comunicació, incapaços, per falta de pressupost i per tant de temps per a relacionar amb garanties, de sumar dos més dos en determinades circumstàncies. El resultat d’aquesta operació sol ser cinc si es compleixen els designis dels poderosos, doncs la seva acció sol alterar la lògica dels espais. Hi ha una cançoneta catalana –som un poble ben escatològic pel que fa a l’humor– segons la qual la merda de la…
“De la gent anònima, de la gent soferta, de la gent explotada vaig aprendre que la pau és fonamental, indispensable. Però la pau implica lluitar-hi. La pau creix i s’enforteix en i per la superació de realitats socials perverses. La pau es construeix en la construcció incessant de la justícia social. Per això no crec en cap esforç, per més que s’autoanomeni ‘educació per a la pau’, que en lloc de revelar les injustícies del món, les torni opaques i intenti miopitzar les seves víctimes.” Paulo Freire Des del passat 7 d’octubre, l’escalada de violència a l’Orient Mitjà, retransmesa en…
“Ep, on ets, on quedem” “T’he enviat la ubicació” “Ah sí, ara ho miro… em diu que sóc a 13 minuts…” “Fins ara” Aquests són missatges intercanviats per dos barcelonins que fa una dècada potser hagués estat: “Ep, on ets, on quedem?” “Sóc al Cafè de l’Òpera, a les rambles” “D’acord, en 10 minuts sóc aquí…” Els mòbils han canviat les nostres vides, la nostra sociabilitat i la nostra percepció de l’entorn. Ho tenim tot a un clic de distància, gravat en una aplicació comercial. El mòbil ha transformat la nostra manera de comprar, ens ha fet pràcticament oblidar com…
