—Ja podem canviar això? —No t’agrada Pharrel Williams? és molt 可愛 —Chun-yang em respon parlant per sobre de Happy i el soroll de la dutxa. —可愛? La cançó no diu cute, diu happy. —Tanco l’aixeta i allargo la mà per sobre de la mampara. Una Kitty que menja maduixes em mira arrugada des del tovalloler. —Tant li fa —El silenci sobtat el fa sonar enfadat. —Mira —li dic mentre li passo la tovallola assenyalant-li la Kitty— això és cuqui, però no happy. —Mira, això et posa happy i ho saps —Imita el meu accent mentre s’enrosca la tovallola, com un…
Autor: admin
Començo a redactar aquest article l’1 de novembre. L’hivern s’acosta. Són dates que conviden a reflexionar sobre la idea de temps. I el no temps. Tot tan relatiu i elàstic… inevitable no recordar Einstein i, per tant, pensar en Isaac Asimov, de qui diuen que va ser escriptor de ciència ficció, i a qui jo considero més aviat una mena d’historiador del temps que ha de venir. En un dels seus assajos, Asimov reflexiona sobre les diferents mesures del temps que existiran en el futur, ja que la durada d’un dia o d’un any solar és diferent al planeta Terra…
“Ens hem conscienciat de la realitat migratòria que es viu a Ceuta, entenent els diferents punts de vista i fugint de paternalismes”, explica la Martina, alumna de segon de batxillerat dels Jesuïtes Casp, després de visitar la frontera entre Espanya i Marroc en el marc d’un projecte del centre educatiu anomenat Frontera Sud. La Valentina, dels Jesuïtes Sant Gervasi, remarca que veure la tanca és el que més li ha remogut: “L’activitat que sense dubte ens va marcar més a tots i totes va ser el dia que vam poder veure la frontera en primera persona. Es podia veure com…
El districte d’Horta-Guinardó és immens, bona prova de com seria necessari canviar la divisió administrativa de Barcelona per a donar poder a la unitat barri, bé de forma individual, bé en concentracions de territori més racionals i per tant més governables des d’una identitat afí des d’allò proper. Dins d’aquest conglomerat hi ha dos Guinardós. El primer, amb el seu nom provinent del mític torrent de la Guineu, és enorme, i, com és comprensible, presenta distintes problemàtiques que al lèxic de la sèrie seran ferides obertes. Tot i així, començarem amb l’aneguet lleig, molt passejat en aquestes pàgines i de…
Cada vegada és més freqüent veure com els pares exposen a aparells digitals als seus fills perquè es distreguin, sense tenir en compte els perjudicis que una activitat com aquesta pot tenir sobre el seu desenvolupament. S’ha demostrat que l’exposició continuada als mòbils, tauletes o pantalles digitals té un fort impacte sobre el desenvolupament cognitiu i la salut mental tant en nens com en adolescents, i que en adults implica un deteriorament important de la salut mental. El neurocientífic Michel Desmurget en el seu llibre La fàbrica de cretins digitals: els perills de les pantalles per als nostres fills (ed.…
La victòria de Javier Milei al balotatge presidencial d’aquest diumenge 19 de novembre converteix al polèmic líder polític en una de les principals cares de la dreta radical a nivell global. Encara que amb estil i trets ideològics particulars, el nou President electe de l’Argentina es confessa aliat de VOX i Abascal a Espanya, admirador de Bolsonaro a Brasil i de Kast a Xile. La primera lectura que cal fer sobre aquests comicis és justament aquesta; destacar el pensament del nou president. Més enllà de la seva imatge trencadora i del seu verb inflamat, la dreta radical global no en…
Aquest any la República Argentina compleix 40 anys d’aquells primers comicis celebrats l’any 1983 que van simbolitzar el retorn de la democràcia al país i començaven el període més llarg i estable de la mateixa. S’acabava, aleshores, un govern militar que no només havia dut a terme un pla sistemàtic de desaparició de persones, sinó que havia involucrat la societat argentina en una cruenta guerra per les illes Malvines que va deixar una ferida marcada en tota una generació. Va ser així com Ricardo Alfonsín va tenir la missió de recompondre aquelles cicatrius i tornar a posar dret un poble…
Pot estar present en envasos d’aliments, llaunes de begudes, materials de construcció, canonades d’aigua potable, joguines o utensilis de cuina fabricats amb PVC reciclat. Fins i tot, als tiquets de caixa dels supermercats, fets d’aquest paper tèrmic de tacte suau que deixem arrugat al fons de les nostres butxaques. El policlorur de vinil (PVC) s’ha emprat durant dècades en la fabricació de molts productes presents en la nostra quotidianitat, però aquest versàtil plàstic amaga un secret a veus, conegut des de fa anys per la comunitat científica i els reguladors: conté un gran nombre de substàncies químiques perilloses per a la salut, relacionades…
Fa uns dies, en un sopar d’amics, conversàvem sobre l’experiència d’un periodista nord-americà que havia entrevistat una màquina dotada d’intel·ligència artificial. El periodista explicava que quan les seves preguntes van començar a tenir el matís íntim d’una conversa entre humans, la màquina va arribar a dir-li que ell se l’estimava i que el que havia de fer era deixar la seva dona, a qui no volia. Vaja amb la màquina erotòmana, vam dir, ella sap què vol un ésser humà. La cosa va quedar entre rialles, però també amb una certa estupefacció, un cert horror a: Fins on pot arribar…
Entre les primeres reaccions a la investidura, Cuca Gamarra, cap de files del PP, escrivia el tuit següent: «Sánchez es retrata de nou. “Cal llegir més Maquiavel”, diu». Per als qui hem dedicat hores a l’estudi del pare de la teoria política moderna no hi pot haver sorpresa. Al llarg dels temps, el mestre florentí ha estat injuriat per aquells incapaços de comprendre el gir copernicà que la seva teoria va imprimir a la comprensió de la política. Per si això fos poc, a les mateixes files del PP s’han encarregat de confirmar que la teoria política no és el…
