La salut mental de les persones té un cost important cada cop més reconegut, però al mateix temps continua existint un estigma al voltant del tema. Trastorns com l’ansietat, la depressió i els trastorns de conducta alimentària són freqüents i poden arribar a ser letals. Abans de la pandèmia, la salut mental ja era un gran repte entre els adolescents i joves, però la Covid-19 encara ha agreujat més els problemes que comporta entre aquest col·lectiu. L’estigma i l’aïllament són les conseqüències més comunes que ha d’afrontar la població jove. La Federació Salut Mental Catalunya defineix el trastorn de salut…
Autor: admin
En el seu (limitat) descàrrec, cal reconèixer que la Llei introdueix la creació d’una comissió d’experts sobre fiscalitat, a la qual s’atribueix la responsabilitat de completar aquest aspecte. Però, sincerament, la història recent no ens convida a ser molt optimistes. De fet, ja hem tingut altres comissions d’experts tant en transició energètica com en fiscalitat, els resultats han acabat on sempre: al calaix. El cost ambiental de les nostres decisions En tot cas, el que és evident és que, si volem complir els objectius marcats per la llei, és imprescindible comptar amb una fiscalitat que enviï els senyals de preu correctes a tots els agents. Per…
Hi ha discussions polítiques, econòmiques, socials franques, racionals i amb la voluntat de convèncer a la persona que n’opina diferent o, en cas que l’altra aporti raons i dades millors, batre’s en retirada. També hi ha discussions on una o les dues parts van per un altre camí. Camí que poc a veure té amb la racionalitat i l’argumentació. Em refereixo a una realitat més freqüent del que seria desitjable (desitjable en sentit estricte seria el zero), la dels xarlatans. El xarlatà (bullshitter) no és necessàriament un mentider (que menteix sabent que menteix perquè sap que la veritat no és…
Gran part d’aquesta columna parla dels matisos i contradiccions que observo en una ciutat que s’enorgulleix de ser “inclusiva” i “oberta”. Així que crec que ja va sent hora de passar comptes amb la meva pròpia identitat britànica; és just. Els països, territoris i pobles són sovint vistos a través d’estereotips i generalitzacions, simplement és així. Alguns d’aquests estereotips tenen connotacions positives i d’altres queden rondant amb un aire de mala reputació. Sempre pensem en els estereotips com etiquetes no benvingudes, penjades sobre nosaltres des de l’exterior, i que han aconseguit quedar-se. Tanmateix, vull parlar de la forma en la…
Recordo la plaça Catalunya com una enorme paradoxa, com somiar mentre algú et crida que despertis. El 15M era, per a cadascun dels seus participants, una manera de reaccionar. A què? A l’atur, a la precarietat laboral, als desnonaments, a l’immobilisme bipartidista, al rescat bancari, a les conseqüències del capitalisme, a la degradació ecològica… Hi havia gairebé tantes explicacions com a persones, tantes indignacions com somnis. La plaça era esperança i diversitat. Elles, entre altres milers, protestaven al voltant de Parlament de Catalunya contra les retallades del sector públic liderades per Convergència i Unió, les més contundents des de l’arribada de…
Dominic Ongwen acaba de ser condemnat a 25 anys de presó pel Tribunal Penal Internacional per haver comès 61 delictes contra la humanitat. Crims aberrants que han sofert moltes víctimes innocents, especialment nenes. Els fets que motiven la condemna són aterridors. Inimaginables. Quan patiment ha provocat en infinitat d’éssers humans! Dominic Ongwen va tenir una infantesa difícil, diferent. Millor dit no va tenir infantesa ni adolescència. Li van ser manllevades als nou anys quan fou segrestat per un grup armat que va assassinar als seus pares. A partir d’aquell moment va deixar de ser ell, va perdre la seva família…
Ernesto Castro és, als seus trenta anys, un dels filòsofs espanyols més influents i reconeguts de país. Els seus últims llibres de no ficció són: El trap: Filosofía millennial para la crisis en España (Errata Naturae, 2019), Realismo poscontinental: Ontología y epistemología para el siglo XXI (Materia Oscura, 2020), Ética, estética y política: Ensayos (y errores) de un metaindignado (Arpa, 2020), Memorias y libelos del 15M (Arpa, 2021) y Otro palo al agua: Textos de crítica cultural (Roneo, 2021). Parlem amb ell pocs dies abans de celebrar-se el desè aniversari del 15-M, moviment social clau en la història d’Espanya que van influir en altres moviments socials com Occupy…
Amb la reobertura postpandèmica de DisneyWorld, a California, un reclam estrella: l’atracció El desig encantat de la Blancaneus ha estat renovada per a l’ocasió. Quin desig, em pregunto jo. Si alguna cosa es troba a faltar al conte de La Blancaneus és precisament el desig i la voluntat de la protagonista. Després d’uns mesos tancada per reformes, l’atracció compta amb l’última tecnologia punta. La renovació de la història, però, ni hi és ni se l’espera. El petó que el príncep fa a la Blancaneus -una absoluta desconeguda- mentre ella està adormida, inconscient i totalment vulnerable segueix present. El conte…
Aquest aniversari arriba marcat per la renúncia de Pablo Iglesias als seus càrrecs institucionals i de partit. Hi ha qui ho ha aprofitat per apuntar el final de cicle del 15M. Resulta un punt sorprenent quan gairebé no s’ha parlat del 15M, d’aquest suposat cicle, en tots els anys anteriors per analitzar la política institucional o altres àmbits de la nostra societat. Sembla que ara va bé, queda bé en un titular o en un article de consum ràpid. Potser una manera d’ordenar les reflexions i anàlisis sobre el 15M passaria per distingir i precisar allò que és passat, present…
