Bauman ens va ensenyar, en els inicis de segle XXI, que la solidesa dels grans relats del segle XX anaven virant a un estat líquid. Aquestes referències, amb els seus líders fets a imatge i semblança del pare, s’anaven enfonsant més encara del què ja ho estaven i el patriarcat començava a aparèixer com un règim caduc, si bé no desaparegut. La realitat digital, llavors puixant i globalitzada, ajudava a aquest enderrocament. Algunes caigudes (mur Berlín, Torres Bessones) funcionaven també com a metàfora d’aquest eclipsi. Lacan, a finals dels 70 havia anticipat aquest escenari amb la seva idea d’un altre més…
Autor: admin
Passegem pels barris de Barcelona, i els cants i danses sorgeixen espontanis després de la marxa. I és que Érik Aliana porta la música a l’interior del seu ésser, d’on emana amb el seu talent i amb la sinceritat de les seves paraules. Al seu pas, el cantant camerunès multiinstrumentista interactua feliçment, tant amb músics del carrer, com amb persones jugant al ping-pong en una Plaça de la Barceloneta, a les quals els demana compartir una partida. A la brillant gamma de la seva veu única li acompanya el baixista Picket. Tots dos, formen un duo de sonoritat musical amb…
Un dia em saltaré la llei i pujaré al passatge de les Camèlies amb una escala per, des de la seva, contemplar el paisatge, ara urbà al 100%, de bellesa poc considerada des de la convenció. Mentre no transgredeixi l’accés a aquest espai abandonat, tan sols recuperat amb les paraules escrites al llarg d’aquestes Barcelones, hauré de conformar-me a analitzar l’entorn. La cantonada de Camèlies, en la seva marxa cap a la Font Castellana, i el carrer de Sardenya és més aviat estrany per distints motius. En l’actualitat destaca per un peculiar silenci a causa de l’encreuament de camins existent…
“Estic bé”, diu la Laia. Té 15 anys i es mira les mans mentre reflexiona un moment. “A veure, bé del tot no estic. Ningú no ho està, no?”, pregunta. Ella va passar el confinament a un pis de no més de 70 metres quadrats, juntament amb els seus pares i un germà. “Hi havia baralles sovint. Res de l’altre món, però la tensió anava creixent després de tants dies”, recorda. Diu que poder sortir de casa va ser un respir, però encara troba a faltar moltes coses. “Hi ha amics que fa molt de temps que no veig. Tinc…
Continua desplaçant-se en bicicleta a Lió, a París i a la seva ciutat de naixement Tullins, prop de Grenoble, el 1960. Als seus seixanta anys, ara s’ha submergit en els seus primers trenta anys durant els quals es va convertir en cinturó negre (4art. dan) i professor de judo, en paral·lel a les seves recerques sobre la història del cinema. Però des de la seva entrada com assalariat a l’Institut Lumière, presidit per Bertrand Tavernier, havia deixat de practicar aquest art marcial. Amb Judoka (Stock, 2021), el seu segon llibre després de Sélection officielle (Grasset, 2017; Selección oficial, Ediciones 36), torna a la seva joventut i…
La ciutat del futur encara ha d’enderrocar moltes muralles. Aïllar i posar muralles a les ciutats (o nuclis de població humana) era un costum ancestral, de defensa contra els perills de depredadors o invasors de la natura, inclús dels enemics de la mateixa espècie. Era un sistema molt humanitzat que, com veurem, tenia molts avantatges, però també comporta molt inconvenients. Perquè, entre moltes altres coses, les ciutats no són capaces de produir els aliments i l’aigua que necessiten per la supervivència dels seus habitants. Ni l’energia, ni molts productes també essencials per la gran concentració d’habitants i les característiques físiques…
Llargues cues al matí. Votar en dia laborable, però sense col·legis. Una participació memorable en les eleccions a l’Assemblea de Madrid, per sobre del 80,73%, 16,46 punts més que el 2019. I molts canvis en el tauler, els partits i els lideratges. A més de la retirada del líder de Podem, Pablo Iglesias, després de la victòria incontestable d’Isabel Díaz Ayuso, la nit madrilenya pot ser la primera gran convocatòria del cicle electoral que ve. Hi haurà anticipades a Andalusia, pot haver repetició a Catalunya i, amb tota seguretat, veurem eleccions generals, potser, a mitjans de 2022. Comunitat de Madrid. El PP…
Dos en bici, cames en moviment i aire fresc al rostre. Pedalant en tàndem la conversa és part del viatge. Rodant de dos en dos, la força suma i la soledat només pot ser compartida. La visió del Xavier va marcant la direcció. És el pilot del tàndem. Fa girar el timó, orienta, vigila, tria la drecera i els carrers, places i senders més transitables. Esquiva sotracs, rocs i bassals d’aigua, evita tot perill, cercant vies còmodes enmig de la natura i en l’entramat asfaltat de petits pobles i ciutats. Al seu darrere, la Roser és el motor del tàndem.…
No estic segur que pugui o hagi d’utilitzar uns versos de Sabina per guiar aquestes consideracions sobre la sanitat de la Comunitat de Madrid i del Servei Madrileny de Salut, però un cop fet, ja està fet. El sanitari públic que el 2013 portava enganxada a la bata un adhesiu amb el text “si ens retallen la sanitat, ens retallen la vida”, no podia imaginar que sorgiria aquesta pandèmia, ni el dolor i el sofriment que causaria, ni la terrible quotidianitat de “la mort viatjant en ambulàncies blanques” pels carrers de Madrid. La pandèmia ens situa davant d’una crisi que…
La inequitat social que s’experimenta a les ciutats és un dels reptes a resoldre des de les agendes urbanes, però també a nivell nacional i internacional. Les Nacions Unides mitjançant els Objectius de Desenvolupament Sostenible, coneguts com els ODS, abasta aquest assumpte a través de projectes i iniciatives que moltes administracions locals assumeixen. Més del 50% de la població mundial viu a les ciutats. Moltes d’elles es troben en àrees afectades per diferents riscos deguts al canvi climàtic. Aquest aspecte s’ha de tenir molt en compte per minimitzar més si és possible els riscos d’inequitat, especialment en relació a les millores i oportunitats socioeconòmiques…
