El periodista Tomeu Ferrer es preguntava en aquest reportatge que què celebrem el dia del treballador i ens explicava els seus orígens. I és que el dia mundial de la classe obrera s’ha convertit des de fa 135 anys en la jornada en la qual els treballadors del món reclamen pacíficament la dignitat del treball com a dret. L’origen de tot plegat cal buscar-lo l’any 1884. Llavors una de les federacions de treballadors més importants dels Estats Units va decidir reivindicar que la jornada laboral no havia de superar les vuit hores. El 1886 el president d’aquell país, Andrew Johnson,…
Autor: admin
Fill i nebot de combatents andalusos al bàndol republicà, alguns dels quals van participar a la batalla de l’Ebre i van morir a la guerra, recorda amb detall històries familiars en què la mare i l’àvia se les van manegar per reunir els que estaven vius i començar de nou, a Catalunya. Simón Ródenas va néixer el 1946 a Santa Elena (Jaén) i amb només 10 anys va tenir la seva primera feina de recepcionista en una fonda. Mesos després va arribar a Cornellà de Llobregat (Barcelona), on va viure a casa de l’àvia amb altres parents, i va començar…
El passat 8 de març, dia de la dona treballadora, sindicats com la CGT situaven entre les reivindicacions per anar a la vaga acabar amb l’explotació patriarcal que milions de dones pateixen pel simple fet de ser-ho. La Coordinadora Obrera Sindical (COS) deien que “les dones de classe treballadora estem sostenint la vida als hospitals, a les residències, a les escoles, als mercats i a les llars. Hem estat -i estem- treballant en els sectors més essencials i imprescindibles (com la sanitat, les cures, l’educació, el comerç, els serveis socials municipals…). Però també hi ocupem els llocs de treball més…
Fa dies que sento a dir que “ja n’hi ha prou de posar la vida al centre” com a argument estrella per reclamar que afluixin les mesures restrictives de la pandèmia. Per més que ho intento, no aconsegueixo recordar en quin moment de l’últim any s’ha posat la vida al centre. A no ser que estiguem parlant de posar la vida de les persones de classe alta amb segona residència al centre. Llavors sí. Chapeau, Procicat. Qué onda amb les vides de la resta? Posar la vida al centre va més enllà de mantenir a la gent en marxa, funcionant…
Les crisis van i venen, tant les econòmiques com les vitals. Tot i així, en els darrers anys, les crisis econòmiques són més greus quan es presenten i, a més a més, no tenim temps de recuperar-nos d’una, que ja ens trobem en la següent, deixant al seu pas un increment alarmant de la precarietat. La precarietat té rostre de dona, de jove i també de persona migrada. També podem identificar fàcilment alguns dels sectors on la precarietat és més evident: l’hostaleria, els serveis o les cures; i no ens podem oblidar de les noves formes de treball en plataformes…
Fa poc més de cinc anys, Espanya es vanagloriava de ser un dels pocs països de la Unió Europea on l’extrema dreta no tenia presència en les institucions. Mentre el Front Nacional somiava amb els Camps Elisis, Trump preparava l’arribada a la Casa Blanca, Alba Daurada embrutia la bella història de la democràcia a Grècia, i l’Euroescepticisme de Nigel Farage anava calant entre els britànics, a l’Estat espanyol l’extrema dreta era inexistent en la política institucional. Una de les hipòtesis pel suposat endarreriment en el “naixement” de l’extrema dreta a Espanya era que aquesta ja tenia lloc dins del Partit Popular i que, per tant, no hi…
Ha passat un any des de llavors i ara podem parlar-ne de manera diferent, calmada, amb perspectiva; però no sempre ha estat així, durant els primers mesos vam viure situacions molt difícils.” Així comença a explicar la història una de les infermeres del CAP quan li preguntem per aquells mesos de març, abril i maig de 2020. “Inicialment vaig sentir por i angoixa per la sensació d’incertesa i de desconeixement. Van ser unes setmanes amb vivències molt intenses”. (Administrativa) Des de mitjans de març de 2020 hi ha hagut canvis en gairebé tots els racons de les nostres vides: pandèmia,…
Mentre passejo pel cantó mar del carrer de les Camèlies, després d’abandonar la cruïlla de la Font Castellana, respiro feliç per tenir a la vora el Parc de les Aigües, una fita veïnal de la Transició per a ocupar l’espai de l’antiga Companyia. La meva intenció és descendir per Praga fins a arribar a la plaça d’Alfons X el Savi i, a partir d’un edifici monumental i els seus companys de viatge del costat, explicar la configuració de la ronda del Guinardó, però un clic de memòria, una ràfega del cervell, m’impulsa a caminar un xic més, fins a situar-me…
La creixent tendència a la urbanització (el 70% de la població de la UE ja viu a les ciutats) està provocant una forta pressió demogràfica, zones marginals, contaminació aèria i acústica, desequilibri en el proveïment d’aliments i utilització de recursos naturals, el canvi climàtic, pèrdua de salut i benestar, aïllament social i un llarg etcètera. Hi ha un contrast evident entre el centre i la perifèria a les ciutats ocasionat per la major concentració demogràfica i les fonts de calor. Això provoca un increment de la morbiditat urbana, especialment en les malalties cròniques en nens i gent gran. S’estima que es produeixen 7 milions…
