Després d’àmplies mobilitzacions veïnals sobretot al barri de Sant Martí i de Les Corts contra la proliferació de les conegudes com a macrocuines, l’Ajuntament de Barcelona va aprovar just fa un mes una suspensió de llicències per iniciar la seva regulació. Això es traduïa en el fet que durant un any, el govern municipal no concedirà permisos d’establiments de plats preparats amb obrador i cuines industrials sense degustació per poder estudiar i elaborar una nova normativa que ordeni les anomenades macrocuines. L’objectiu, deien, és evitar que proliferin de manera descontrolada mentre es decideixen les condicions d’implantació i assegurar que no…
Autor: admin
La pobresa farmacèutica és una realitat poc coneguda, però que afecta milions de persones en situació de vulnerabilitat. Es tracta de la dificultat per afrontar les despeses dels medicaments i/o productes sanitaris. Abans de la pandèmia pel coronavirus, un 3% d’espanyols tenien algun problema d’accés a tractaments subjectes a prescripció mèdica, segons el Baròmetre Sanitari del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS). A Catalunya la pobresa farmacèutica afectava un 3,9% de la població. La crisi econòmica derivada de la Covid-19 ha disparat encara més aquest tipus de pobresa, i prop de 400.000 catalans no han pogut assumir les despeses dels medicaments (un…
La setmana passada Pilar Rahola s’estirava els cabells a la tertúlia de RAC 1 en comentar les variades decisions polítiques dels països europeus sobre les vacunes d’Astra Zeneca i Johnson&Johnson. Afegia les rodes de premsa dels consellers autonòmics i del ministeri de sanitat i demanava que es frenessin en l’allau d’informació que aboquen sobre la ciutadania a través dels mitjans de comunicació. Reblava la intervenció dient que tot això li generava inseguretat i por, molta por. El cas de Rahola és greu, per la responsabilitat que tenen les persones que accedeixen a un micròfon d’un mitjà de comunicació. Segur que…
Tots aquests passeigs tenen la seva intrahistòria. Durant la meva vida sempre he anat amb una càmera de fotos. Amb l’esclat de la pandèmia vaig reforçar aquesta relació, i des d’aleshores, a partir de les meves indagacions, l’arxiu ha augmentat en més de cinquanta mil imatges, potser úniques per copsar la ciutat durant aquest temps estrany. Malgrat tot no vull anar pas per aquí. Quan acabo un article cerco les instantànies justes per a il·lustrar-lo, i com he d’ordenar les carpetes per carrers, una feina més aviat hercúlia, molts cops passo més hores cercant-les que escrivint els texts. Una altra…
David Bondia és jurista, professor de dret i, des del 2015, president de l’Institut de Drets Humans de Catalunya. Especialitzat en la promoció de drets i prevenció de la tortura, Bondia arriba a l’entrevista després de fer la seva visita sorpresa setmanal a una presó de Catalunya. Avui tocava Brians. Aquesta és una de les tasques que fa des de l’Institut de Drets Humans, institució que pretén canviar per la Sindicatura de Greuges de Barcelona. David Bondia es presenta a les eleccions a síndic de la capital catalana. La llarga carrera de Bondia l’ha fet referent en l’àmbit de defensa…
Totes les iniciatives polítiques que renuncien a ocupar les institucions em semblen profundament inútils. Òbviament hi ha altres espais de poder -també popular- que són complementaris al poder polític tradicional, però l’aversió a gestionar allò comú em sembla contraproduent i covard a parts iguals. Aquest és un mal estès en certa esquerra, que exerceix un activisme ad eternum, per tal de mantenir la coherència dins el seu espai. Probablement, qui llegeixi aquestes línies pot pensar que practico el noble art del pragmatisme. I és possible que sigui així, almenys en algun aspecte. El pragmatisme, en qualsevol cas, no implica una…
Amb la pandèmia global, referir-nos a la distància i el temps s’ha convertit en un tema d’actualitat quan parlem sobre com podria millorar-se la nostra vida a les ciutats. A les condicions de segregació socioespacial i els desequilibris ambientals urbans s’han sumat els efectes de viure un any de restriccions que han afectat la quotidianitat. Des de l’urbanisme es qüestiona la tendència a desenvolupar una vida urbana compartimentada i distanciada en les seves activitats. La hipermobilitat ha portat greus conseqüències per a l’entorn i el medi ambient, i també per a la nostra salut i vida diària. Hem posat a prova…
La pandèmia dels desnonaments no és nova. Lluny de solucionar-se, ha anat mutant amb el pas dels anys. En l’última dècada hem vist com la situació evolucionava de les execucions hipotecàries a la bombolla del lloguer i el problema de l’ocupació, ara denominada afectades sense contracte. Una denominació molt políticament correcta, pensada per no aixecar les ires del sector més criminalitzador de la pobresa, quan es parli de ”protegir ocupes”. Així, entre cometes, perquè aquesta moratòria de desnonaments és tan correcta com ineficaç en aquest sentit. Malgrat tot, el terme afectades sense contracte per referir-se a les ocupacions, sempre serà…
Filla i neta de refugiats que havien fugit a França després de la Guerra Civil, la Núria Casals (Barcelona, 1951) va créixer al barri del Clot en el si d’una família amb creences comunistes i anarquistes, ja que el pare havia lluitat amb el POUM i l’avi matern, a qui no va arribar a conèixer, era de la CNT. “Ser de família de republicans, perdedors de la guerra, i amb un tipus de cultura molt popular, de grups d’excursionistes, de baix i de socialitzar molt, m’ha marcat en un tipus de caràcter i d’actitud davant la vida de defensa de…
Aïllats en els seus assajos, actors/actrius, creadors/creadores, tècnics/tècniques, estudiants han volgut retrobar-se amb el públic amb qui han deixat de tenir contacte i recordar així el caràcter popular d’aquests espais, tot observant les precaucions sanitàries necessàries. A la temporada del centenari del TNP, i com ja va ocorre al Maig del 68 amb la primera ocupació del Teatre de l’Odeó a París, la transformació dels vestíbuls, les platees, els atris en àgores de debat mostren que la pandèmia no pot justificar que els espais de mercaderies estiguin oberts i els de la cultura reclosos a la petita pantalla. Un perfum…
