Una seqüència de declaracions repetides mecànicament. Aquesta era la imatge que em venia al cap al llarg de la segona sessió investidura. Sentir parlar al candidat Aragonès i les rèpliques i contrarèpliques al Parlament em transportava al bell mig del tirabuixó acrobàtic que, contínuament, dibuixa l’escena política catalana. Aquest relat de grans esperances i horitzons increïbles que no arriben mai. La investidura fallida ens ha dut, sense solució de continuïtat, de la difuminada política de les coses, a les coses de la política. Des del 14 de febrer, que vam celebrar les eleccions, no hem estat capaços de sortir del…
Autor: admin
Són tres quarts d’una i en Xavier ja hi és. Assegut a una cadira, que li ha donat una treballadora de la residència només veure’l arribar, observa a la Carmen a través de la finestra del centre, situat al barri del Camp de l’Arpa de Barcelona. Ella s’ha quedat adormida i, ell la mira, amb un somriure. «Si puc, vinc cada dia. M’hi estic un parell d’hores, parlant amb ella», diu en Xavier. Ell té 90 anys, i ella en té 92. Es van casar fa 66 anys, i en portaven tres de festeig, i mai fins ara havien estat…
34,94 punts sobre un màxim de 100 possibles. Aquesta ha estat la puntuació que obtenen de mitjana les empreses de l’IBEX 35 en el capítol dedicat a Govern Corporatiu de l’informe anual de l’Observatori de Responsabilitat Social Corporativa en base a les dades de 2019. Un suspens que s’estén a les cinc dimensions en què es divideixen els 78 indicadors analitzats. Tot i això, aquestes dades suposen una millora molt lleu respecte a 2018 (33,76) i 2017 (29,89). Tot i així, cap de les 35 empreses que componen el selectiu aproven en aquesta àrea segons l’organització. Al capdavant se situa Acciona amb 48,22 punts,…
Després de viure subllogat en una habitació en un pis d’una família també d’origen estranger, Mouhamet, cansat de la seva situació, va decidir mudar-se. L’any 2018 va trobar un pis al Poblenou ben situat, a 10 minuts del seu treball, i va decidir moure fitxa per quedar-se’l. Va parlar amb el propietari i li van comentar que volien algú responsable, que pogués estar al pis i cuidar-lo. Mouhamet estava molt interessat a poder tenir una casa i poder fer vida normal i va lliurar el seu contracte de treball i les últimes tres nòmines. En aquell temps Mouhamet treballava de…
M’agrada començar cada article de les Barcelones amb una petita reflexió sobre l’art de passejar. Aquesta vegada gairebé sobren les paraules, perquè la resta de la sèrie explica quelcom fonamental: el punt clau condueix als altres, i si així és hem d’atribuir tota la culpa a una passió progressiva amb la virtut d’interioritzar els espais a la ment. Tots els descrits en aquestes pàgines em pertanyen per haver-los lliurat al lector, des de la joia d’indagar per a dipositar un llegat col·lectiu des de la individualitat. Totes aquestes setmanes orbitem pels voltants del passatge Canadell, a la illa de cases…
Vera Sacristán, presidenta de l’Observatori de el Sistema Universitari, és l’autora principal de l’informe A què podem anomenar universitat? Les conclusions de l’estudi són demolidores: Només 18 universitats del total de 81 que hi ha a Espanya compleixen els requisits fixats per l’administració. El resultat encara és pitjor si es tenen en compte les noves normes que està a punt d’aprovar el Govern de l’Estat. En conclusió, les públiques compleixen en activitat investigadora, però no en les condicions de les seves plantilles, amb excés d’ocupacions a temps parcial i de durada temporal. A les universitats privades està absent la investigació,…
Violències, cossos, vulneracions a la vida real i a les xarxes, treball sexual, filosofia i història al voltant de les persones trans, legalitat i reconeixements del gènere… Són múltiples els vessants des dels quals treballar i parlar sobre la realitat de les persones trans. Intentem aportar a traves d’entrevistes, anàlisis o reportatges situacions i posicionaments sobre com avançar. https://catalunyaplural.cat/ca/la-transsexualitat-ha-passat-de-reivindicar-el-dret-a-operar-se-a-quasi-reivindicar-el-dret-a-no-fer-ho/ https://catalunyaplural.cat/ca/susanna-segovia-les-dones-trans-pateixen-violencia-masclista-perque-son-dones/ https://catalunyaplural.cat/ca/twitter-un-camp-de-batalla-desigual-per-als-drets-de-les-persones-trans/ https://catalunyaplural.cat/ca/la-reivindicacio-del-model-transit-la-transsexualitat-sense-avaluacio-psiquiatrica/ https://catalunyaplural.cat/ca/augmenten-les-intervencions-educatives-a-dones-i-persones-trans-que-exerceixen-la-prostitucio/ https://catalunyaplural.cat/ca/treballar-sent-dona-trans-o-treballem-de-prostitutes-o-dalt-dun-escenari-i-aixo-ha-dacabar/ https://catalunyaplural.cat/ca/lautodeterminacio-de-les-persones-trans/ https://catalunyaplural.cat/ca/una-genealogia-colonialista-de-la-transfobia/
La Tania Mercader, nascuda a Còrdova el 1949, va arribar a Sabadell quan tenia 20 anys, juntament amb els seus pares. Feia substitucions puntuals de mestre, però aviat va haver de treballar en empreses de neteja, elaboració de plàstics i fabricació de tubs per a televisió. El pare era socialista i la mare anarquista, havent militat a la FAI, però la Tania havia estudiat en una escola franquista i anava a missa. “Jo era molt beata quan vaig arribar”, confessa. A l’església va conèixer els “cures obrers”, uns jesuïtes que darrere l’altar parlaven de política i temes d’actualitat, i això…
La noció de cures s’ha convertit en una categoria política. A través d’ella tractem de treure de la invisibilitat històrica activitats imprescindibles per a la vida que ocupen majoritàriament a les dones i mitjançant les quals el moviment feminista es reconeix a nivell planetari perquè “Sense nosaltres no es mou el món”. Per exemple, Evelyn Nakano Glenn, en un intent de donar compte de les múltiples dimensions i activitats que inclou la cura, diferència el físic (aliment, bany, lavabo, etc.) de l’emocional (escoltar, parlar, oferir consol, suport emocional, etc.), però també els serveis per ajudar les persones a cobrir les seves necessitats físiques i…
Sororitat és una d’aquelles paraules que cal escriure de manera urgent a la llista dels conceptes a ser repolititzats, reapropiats i revindicats des de les pràctiques feministes. A l’article “La sororitat no es paga”, l’Elisabet reflexionava sobre com en l’era del capitalisme lila, les reivindicacions feministes han perdut càrrega política i en molts casos han esdevingut reclams publicitaris. Davant d’aquesta realitat, pensem que cal atendre de manera urgent la necessitat de reivindicar la sororitat des dels feminismes per retornar-li el seu potencial de transformació. Sororitat a vegades s’entén com a sinònim d’amistat entre dones però, en molts casos, s’obvia que…
