¿Qui va cuinar més durant el confinament? ¿Qui ha renunciat més a ingressos durant la pandèmia? ¿Qui ajuda les criatures amb els deures i pensa què falta a la nevera i què es farà per dinar? Qüestions incòmodes, absents en les converses entre homes, i entre homes i dones, i absents –¿Per què les llars són àmbit privat?- en els debats sobre lleis que teòricament ens han de conduir a aquell dia en que els homes assumeixin la cura de fills i persones dependents com a responsabilitat pròpia, i no com una col·laboració amb la parella. La corresponsabilitat marca la…
Autor: admin
La Raquel, de 44 anys, és una de les cares visibles de la campanya ‘Jo tampoc estic bé’, una iniciativa impulsada per l’entitat Obertament per fer front als prejudicis i estigmes que existeixen en la salut mental. Quan els seus fills eren petits, la Raquel va tenir problemes de salut mental a causa del frenètic ritme de vida que portava. «Jo estava en una roda amb molta càrrega. Sortia de casa a correcuita per portar els nens a l’escola, anava a la feina, dinava, també amb presses, i tornava a buscar els fills a l’escola. Un dia, a la feina,…
Acostumo a escoltar, en la seva versió podcast, el programa de Catalunya Ràdio que condueix Enric Calpena sobre història, l’En Guàrdia. Tracta qüestions de tot tipus, des de la Revolució Russa i Catalunya, passant per un especial sobre Salvador Seguí, el noi del sucre, o la política en els orígens de la ràdio. El presentador s’ajuda d’una veu experta convidada i d’un col·laborador estable, el professor Josep Maria Solé i Sabaté. Com a curiositat, la llarga trajectòria radiofònica d’aquest programa permet escoltar antigues edicions que comptaven amb la presència de l’actual president d’Esquerra Republicana, Oriol Junqueras. Ara bé, avui vull…
Aquests dies de mobilitzacions i manifestacions contra la sentència que ha condemnat a presó en Pablo Hasel – però també contra altres problemàtiques sistèmiques-, hem vist imatges d’aldarulls, barricades i fogueres al centre de la ciutat. Com sovint passa quan els conflictes es mediatitzen, no solament ens han cridat l’atenció les escenes viscudes, sinó com s’ha articulat un discurs ideològic (de condemna o d’enaltiment) al voltant d’aquestes. És per aquest motiu que té importància el moment exacte en què un fotògraf o fotoperiodista decideix captar una instantània, la manera d’emmarcar-la i l’objectiu fa servir, ja que aquestes imatges s’usaran després per acompanyar…
Un any després de l’inici de la pandèmia, podem aventurar algunes hipòtesis sobre el futur poscovid. La primera, que l'”esdeveniment covid-19″ no ha estat un parèntesi en les nostres vides. No es tracta d’una interrupció temporal a partir de la qual seguir amb la vella normalitat. El qualifiquem d’esdeveniment perquè, com sindemia, no només suposa una crisi sanitària, també l’agreujament de desigualtats ja existents. Tampoc hem d’oblidar l’acceleració d’importants canvis en les nostres pràctiques i en els nostres llaços socials. Aquests que ara són més virtuals que mai. Una situació així té un efecte traumàtic i disruptiu. Al cap i a…
Em disposo a seure al banc que fa cantonada amb Via Augusta i el carrer Margenat com faig cada dimarts i dijous. M’assec com sempre i em poso play a Pau Vallvé a tot volum, avui no m’he emportat Elvira Sastre per completar el poc temps de descans de què disposo. Avui em conformo a seure i observar. Veig desenes de persones que caminen amunt i avall sense prestar atenció a l’entorn, àvies i avis que recullen els infants de l’escola, grups de joves xerraires, senyores i senyors que surten de la feina… Em concentro en cada moviment, en cada…
El primer gran titular que els principals mitjans han extret de les darreres eleccions catalanes va ser la victòria de l’independentisme amb més del 50% dels vots. Certament, els partits independentistes van saber mobilitzar el seu votant, un fet clau en unes eleccions marcades per una triple crisi, política, econòmica i sanitària, que va provocar una desmobilització massiva amb uns nivells d’abstenció molt elevats. En tot cas, la multiplicitat de factors que han intervingut en aquestes eleccions recomanen evitar lectures simplistes com les que feia el candidat de Ciutadans afirmant que el seu electorat s’havia quedat a casa. El fet…
Un any després de començar la pandèmia de la Covid-19, ja podem començar a fer una mica de balanç de com s’han aguditzat les fissures que afecten el sistema social i polític predominant mundialment, fissures que des de la majoria del moviment feminista mundial havien estat denunciant: les crisis de cures, econòmiques i ecològiques produïdes per un Sistema Capitalista i Patriarcal imperant, que incrementen la pobresa i les desigualtats, que disminueix els sistemes públics de protecció, entre ells l’atenció sanitària i que deixen cada cop més poblacions excloses de drets i serveis, i en el qual les dones es troben…
La crisi sanitària ha repercutit en una crisi socioeconòmica greu que si bé ha afectat al conjunt de la societat, sobretot ha agreujat les desigualtats socials prèvies, i en especial, sobre les dones, en diferents aspectes. D’una banda, les dones són les que han estat a primera línia en l’atenció de la pandèmia, tant des de les professions de cura com des dels serveis essencials. Han estat les dones les que han possibilitat que el sistema seguís funcionant, sotmetent-se a un major risc de contagi des de les seves professions, que alhora rebien una gran pressió a causa de les…
