La Rosario i el Sebastià són del Raval de tota la vida. Es van casar l’any 1963 i, des d’aleshores, han passat per tres pisos diferents, tots al mateix barri, fins a quedar-se al pis on viuen actualment, al carrer Riera Alta. «Fa 57 anys que estem casats, i ja en feia 3 o 4 més que festejàvem», explica la Rosario. Ella té 82 anys i el Sebastià en té 83, de manera que des del seu CAP de referència, el CAP Raval Nord, els han trucat per posar-se la vacuna contra la Covid-19. «Millor que no hagués calgut la…
Autor: admin
La història del Sàhara Occidental està intrínsecament relacionada amb la de l’Estat espanyol i les persones que l’habiten. D’una banda, la colonització d’aquest territori durant gairebé un segle ha deixat a l’antiga metròpolis un llegat de responsabilitat per la seva situació sense resoldre. D’altra, la posició de subalternitat a la qual quedava relegada la població sahrauí per aquest fet no va evitar que es creessin vincles sentimentals i emocionals, culturals, socials, econòmics, familiars… Amb persones espanyoles. La història recent del poble sahrauí està lligada a la nostra en aquesta doble dimensió. Com a periodistes, narradors i narradores del que passa…
Adrià Comella i Carnicé és llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Lleida i, des del juny del 2018, és director del Servei Català de la Salut (CatSalut). La valoració que fa de la resposta del sistema de salut pública de Catalunya davant l’emergència de la Covid “només pot ser positiva”. Pel que fa a les lliçons apreses de la pandèmia, Comella considera que aquesta crisi sanitària “ha permès accelerar processos que feia temps que s’estava valorant si valia la pena fer-los” i que això ha de quedar com a “llegat”. Respecte la construcció dels nous hospitals satèl·lit,…
Gairebé sap greu acomiadar-se d’aquesta trilogia de passatges de l’abecedari. Tota aquesta sèrie, a punt d’anar-se’n per encetar-ne una novella, ve determinada per l’observació, i a partir de la mateixa he pogut traçar una Història d’un barri inserida a l’Eixample, preciós per a desafiar la seva hegemonia formal mitjançant inesperades travessies. Al llarg d’aquests lliuraments he parlat, com sempre, de fronteres. En aquest cas concret ens ha acompanyat el límit entre Guinardó i el Camp de l’Arpa. Ben a prop hi ha altres confins. Per a conèixe’ls hem de passejar-los, i fent-ho podrem descobrir detalls. Un pot immiscir-se als mapes…
Des d’aquestes línies ens plantegem com s’assumeix socialment la necessitat de finançar el funcionament dels serveis públics, sobretot davant l’increment de despeses que ha generat la pandèmia. Els comptes públics se sufraguen gràcies a les contribucions dels ciutadans a través dels impostos. El pagament dels impostos és la plasmació del deure de solidaritat social de cada un per a la cobertura de les necessitats de la societat en el seu conjunt. Qui té obligació del pagament dels impostos a Espanya? La Constitució espanyola estableix que tots tenen l’obligació de contribuir al sosteniment de les despeses públiques de la forma més justa possible.…
“M’agraden els cotxes, les motos, tot el que tingui motor i rodes em torna boig”, explica el Carlos per telèfon abans d’anar a escola de mecànica EMA Competición. El sorprèn l’èxit de la foto en les xarxes socials; de fet, ell no té ni Facebook, ni Twitter, ni Instagram, i van ser els seus amics els qui el van reconèixer i li van preguntar si era ell el noi de la imatge. En Carlos va néixer a Madrid, on va viure fins als 12 anys amb la seva família. Quan va acabar la Primària, es van traslladar a Valdepeñas (Ciudad…
“Els carrers seran sempre nostres”. Si haguéssim de triar la proclama més repetida durant els últims anys en les mobilitzacions catalanes, sens dubte, seria aquesta. Des de l’esclat de la bombolla del Procés, amb la falsa república dels vuit segons i amb la conseqüent decepció i frustració política, les mobilitzacions i contestacions als carrers catalans no han fet més que augmentar. I també han augmentat la tensió i la contundència de les mostres de descontentament. Els aniversaris del 1-O, la resposta a la sentència del judici del Procés, l’auge i caiguda de Tsunami Democràtic, la resposta al desallotjament de la…
Els pacients, inclòs el mateix psicoanalista, expliquen els seus traumes personals envoltats d’aquell clima de temor des d’un gabinet que es troba a l’est de la capital igual que la sala de concerts on es va produir la matança més gran. De cop i volta, ens veiem reflectits des del sofà en aquell saló tancat on s’analitza el conscient i el subconscient sense que nosaltres no puguem anar gaire més lluny sinó fixar la vista en la pantalla i les angoixes dels personatges que poden ser les nostres. És el que es coneix, en termes de Freud i Lacan, com…
Arribar fins a Venus no ha estat gens fàcil. Semblava una dona reservada, desconfiada, exigent. Després de dos trobades prèvies a casa abans de realitzar l’entrevista, i fins i tot minuts abans de la conversa pactada no sabíem amb certesa si accediria a parlar davant de la càmera. Venus defuig d’elles. Més tard entendríem el seu recel a les càmeres i enregistraments. Era comprensible. En la seva etapa com a docent va ser víctima d’un enregistrament de veu no consentida. Des d’aquesta vegada, fa molts anys, manté la seva desconfiança davant de qualsevol persona que vulgui gravar la seva veu…
Un dia vam veure una campanya viral amb un hashtag que deia que totes les dones érem deeses perquè érem molt valentes i fortes. D’entrada ens va fer sentir molt empoderades, però llavors hi vam anar donant voltes i ens vam adonar que els déus són totpoderosos, omnipresents, infinits i màgics. I per sort, les dones no som ni totpoderoses, ni omnipresents encara que ho sembli i s’esperi de nosaltres, som finites i som humanes. Corre un pseudofeminisme que exalta la feminitat amb missatges que venen a dir que les dones som fantàstiques. Són exemples d’això les felicitacions pel 8…
