No sabia com començar avui, i potser per això ho faré explicant-vos les costures d’aquest article, conclusiu de la sèrie dedicada a la Font d’en Fargas. És dissabte per la tarda, fa molt sol i m’imagino el carrer Montserrat de Casanovas a la seva silenciosa quietud; hi passa poca gent per homenatge a la conservadora del gran cognom d’aquesta nissaga amb propietats entre l’antic Sant Martí i la zona limítrof d’Horta i Sant Andreu. Durant les meves passejades sempre m’ha cridat l’atenció una casa, la torre Antonio Garau Simonet, del número 64. El seu nom ho diu tot, és una…
Autor: admin
El coronavirus ha capgirat el món en qüestió de pocs mesos. S’estan precipitant dos canvis geopolítics de gran envergadura, com són la substitució de la Xina pels estats Units com a líder del nou ordre mundial i la descomposició de la Unió Europea. Governs com el d’Emmanuel Macron, que representaven la nova cara del neoliberalisme, van ser dels primer en supeditar els recursos de l’empresa a l’interès públic. Si els estats en l’era pre-coronavirus estaven destinats a dissoldre’s en l’arquitectura supranacional de les institucions globals, avui recuperen una posició central en la presa de decisions. El món canvia a un…
El coronavirus ens deixarà un escenari de més pobresa i major vulnerabilitat, en el qual moltes persones no podran fer front a les necessitats bàsiques per viure. Davant d’aquesta situació, nombrosos responsables polítics, especialistes en polítiques socials, entitats del tercer sector i sindicats, parlen de la necessitat d’impulsar una renda. La majoria de les propostes van lligades a la redistribució de les riqueses i, per tant, a la lluita contra les desigualtats. En l’actualitat es produeixen dos processos indesitjables: les persones que ja es trobaven en situació de risc veuen com empitjoren les seves condicions de vida, i alhora moltes…
L’índex reproductiu bàsic del nou coronavirus es redueix. El nombre d’altes puja de forma lenta però sostinguda, alhora que, de mica en mica, el nombre de nous contagis i de morts per la Covid-19 es redueix a Catalunya i a la resta de l’estat. El confinament ha donat el seu resultat i la pandèmia comença a perdre força. Amb la primera onada del coronavirus en retrocés, és hora d’ampliar la mirada i examinar els propers reptes socials i sanitaris. La infografia del doctor estatunidenc Víctor Tseng alerta de les següents onades que generarà l’actual pandèmia del coronavirus: una petjada sobre…
La capacitat que té l’ésser humà per oblidar és aclaparadora. En realitat, i si mirem les coses amb atenció, veurem que la nostra memòria està teixida d’oblit. La memòria, lluny de ser un magatzem infal·lible ple de vivències, experiències i esdeveniments, es construeix essencialment per l’opacitat d’allò que es desvirtua en l’oblit, es compon realment per la naturalesa esmunyedissa dels esdeveniments que es tatuen en ella. Precisament per aquest motiu, la memòria tindrà (gairebé) sempre un component constructiu. Cal recrear el que va ser perquè hi ha ombres que impedeixen una recuperació absoluta i fidedigna del que ja s’ha escapat del present.…
El curs 1974/75 es produeix la vaga més llarga que ha viscut mai la universitat espanyola. Arrenca el mes de febrer del 75 i ja no acabarà fins cinc mesos després, amb el final de curs al juny. Va ser una vaga protagonitzada pels que aleshores es coneixien com a professors no numeraris (PNN o penenes), professorat no funcionari la presència del qual havia anat creixent de forma exponencial a les universitats espanyoles durant el decenni anterior per donar resposta a l’increment de l’alumnat. Aquests professors feia anys que reivindicaven una millora en les seves precàries condicions laborals, així com un…
“L’espècie humana deu la seva supervivència a la intel·ligència adaptativa, compatible amb què en molts aspectes seguim instintivament aferrats al que fins ara havia funcionat”. Daniel Innerarity no és especialment optimista sobre les lliçons que com a humanitat traguem de la pandèmia de la Covid19. “Cap esdeveniment natural ens estalviarà el treball transformador”, adverteix, per la qual cosa considera que seguir amb el nostre anterior estil de vida ens convertiria en una mena de societat zombi. Té l’esperança que l’agenda política canviï, i que amb això es revalori l’educació a distància però també l’escola com a institució, i que per…
Morir no sempre és fàcil i menys en els nostres temps; ara que vivim d’esquena a la mort i amb l’imaginari que la vida eterna és possible, o quasi possible. Ara que la mort es nega a través del silenci o s’exposa amb sensacionalisme. Ara que el cientifisme i els protocols s’imposen a la naturalesa humana de la mort. I menys encara quan es mor fora de casa i en una instal·lació hospitalària enmig de màquines, tubs, i sota mesures d’aïllament perquè es té una malaltia altament contagiosa, com són un gran nombre de morts causades per l’epidèmia actual. Cada…
Un de cada tres morts a Catalunya de coronavirus residia en centres geriàtrics. Té aquest fet una relació directa amb el model vigent d’assistència a la gent gran? Al nostre país, l’esperança de vida en néixer ha augmentat fins a situar-se l’any 2018 a 86,03 anys per a les dones i a 80,48 per als homes. Aquesta es troba per sobre de la mitjana de la Unió Europa que es calcula al voltant dels 83,50 anys per a les dones i al voltant dels 78,3 per als homes. Aquest augment de l’esperança de vida es veu accentuat per la disminució…
Fa molts anys, quan al meu barri es va inaugurar la Rambla de Badal, vaig sortir a estudiar-la amb el meu grup (un sisè de Primària). Aquesta Rambla s’havia construit arran del cobriment de la Ronda del Mig; un espai guanyat als cotxes. Al barri havíem aconseguit un passeig preciós, amb parterres, arbres, bancs per seure-hi… El meu alumnat, però, em va fer adonar que en tots aquells metres (des de la Diagonal fins a la Plaça Cerdà!) no hi havia ni un sol espai pensat perquè elles i ells hi poguessin jugar. Amb aquesta perspectiva vam analitzar diversos parcs…
