Segons l’OMS, 8 milions de persones moren cada any per malalties no transmissibles que es poden atribuir a la contaminació de l’aire: cerebrovasculars, càncers, pneumopaties. 7 dels 8 milions, moren a causa de les partícules fines PM-2,5 que traspassen els pulmons i entren a la sang. Provenen de cremar combustibles fòssils, en especial dels motors dels cotxes i més en concret dels dièsel. Dades francament preocupants que susciten una pregunta: per què les morts causades per la contaminació ambiental no mereixen l’atenció que suscita una pandèmia quan les xifres de defuncions també són alarmants? No sabem encara el nombre de…
Autor: admin
Hi ha setmanes i dies més dolents que altres. Les urgències es saturen i els pacients s’estanquen. Les sales es fan petites i les pantalles amb el número de gent en espera no paren de recordar tota la feina que queda al davant. «Hi ha dies que surts molt deprimida i molt cansada. Dies on has de fer un sobreesforç inhumà per, com a mínim, visitar els pacients, ja que et trobes amb 30 d’ells que no saps ni on posar». Aquest és el testimoni d’una infermera d’urgències de l’Hospital Clínic de Barcelona, un hospital que, reconegut internacionalment, va ser…
Retallar la sanitat mata!. Aquesta frase vista a mobilitzacions i adhesius explica a la perfecció tot el que està passant les últimes setmanes al nostre territori, i des de desembre de 2019 en altres parts del món. Les retallades en la sanitat pública no només acaben amb les vides de les persones, sinó que enterren drets adquirits com a treballadores i usuàries, empitjoren encara més la situació de la sanitat pública i ens obliguen a pagar les retallades amb els nostres cossos. Unes retallades que vénen de llarg Les retallades a la sanitat arreu dels Països Catalans es van iniciar…
Victòria Camps ha centrat els seus estudis i activitat acadèmica en la Filosofia i l’Ètica. És catedràtica emèrita de la Universitat de Barcelona. Ha estat membre del Comitè de Bioètica d’Espanya i dels comitès ètics dels Hospital del Mar i de la Vall d’Hebron. Presideix la Fundació Víctor Grífols. Voldria que la crisi de la pandèmia de la Covid-19 fomenti el civisme, la responsabilitat i la fraternitat tant en les persones com en els col·lectius Quins reptes ètics principals està posant sobre la taula aquesta pandèmia? Per primer cop podem dir que la resposta a la calamitat que estem vivint…
La nit dels Oscars va ser una absoluta bogeria. Paràsits guanyava el premi a la millor pel·lícula, entre d’altres. Per primera vegada una pel·lícula estrangera rep aquest premi. A hores d’ara moltes de vosaltres ja l’haureu vist. A les que no, us la recomanem, de debò. Fem referència a aquesta pel·lícula per la realitat que retrata. La majoria de les persones establim cercles d’amistats que són similars a nosaltres mateixes. I no ens referim a seguir al mateix equip de futbol, ni tan sols a treballar en el mateix lloc, sinó als cercles, a l’entorn, al nivell econòmic, i a…
“Gàcies sanitaris!”. “Ànims”. “Tot anirà bé”. “Ens en sortirem”. “Jo em quedo a casa”. La major part dels dibuixos que hem rebut aquests dies, a través de la crida realitzada pel Diari de l’Educació, contenen un o més d’un d’aquests missatges. Els infants i adolescents agraeixen l’esforç dels professionals de la salut, protagonistes absoluts dels seu dibuixos, els aplaudeixen amb els seus traços i colors, i ens comminen a seguir lluitant amb esperit comunitari contra el virus. L’arc de Sant Martí és gairebé omnipresent, atenent a una crida apòcrifa que va córrer per les xarxes en l’inici de la crisi i que…
Aquestes setmanes el meu cap va ple de dubtes i esperances relacionades amb passejar. Com és comprensible no puc fer-ho com abans, però almenys em resta el consol de trobar-me enmig d’un assaig de contingut barceloní, i mentre duri el confinament o captiveri em conformo amb cercar les direccions on passaren les històries, tot imaginant quan acabi tot això, gairebé com el miracle de poder franquejar certs l’alegria de tornar, de mica en mica la normalitat, si és que aquesta existí alguna vegada. Amb la Font d’en Fargues segueixo el fil de les meves passes mitjançant el meu arxiu fotogràfic.…
El Departament de Salut assumeix des d’avui la coordinació del pla de residències per fer front a la Covid-19, un virus que ja ha causat més de 1.000 morts en aquests centres
Els epidemiòlegs solen dir que les projeccions per predir el curs d’una epidèmia tenen moltes incerteses, doncs hi ha molts factors que hi influeixen. Aquesta visió indica que cal una gran prudència a l’hora de comunicar les estimacions del futur, i més en el cas d’una pandèmia nova com la SARS-2 més coneguda com a Covid-19. Les autoritats sanitàries deleguen en equips d’experts el tractament de les dades i d’aquest treball col·lectiu surten unes conclusions que un portaveu sol comunicar. L’important és el treball en equip seguint criteris científics. Així es treballa a l’Imperial College o al Instituto Carlos III.…
Un cop més ha hagut de ser la crisi d’aquest virus la que ha posat sobre la taula, d’una manera explosiva, l’emergència de la situació de les condicions sanitàries (i altres) de les residències de gent gran. Situació ja denunciada reiteradament per alguns dels afectats, usuaris, familiars i treballadors dels mateixos centres. Parlaré del cas de Barcelona ciutat, que és el que conec, però segur que és extrapolable a tot Catalunya. A Barcelona tenim unes 260 residències de gent gran amb unes 20.000 places (i amb molta llista d’espera per ingressar). Quasi totes concentrades en els barris del nord: Eixample, Horta-Guinardó…
