El dia 24 d’octubre passat, la Sindicatura de Greuges de Barcelona va presentar l’informe Espai públic i dret a la ciutat: Anàlisi de l’Ordenança de Convivència de Barcelona al Centre Civic de Drassanes. El document, que vaig tenir la sort de coordinar per encàrrec de la institució esmentada, compta amb 11 epígrafs i abasta aspectes tan amplis i diversos com l’origen i el desenvolupament d’aquesta normativa; dades sobre la seva aplicació durant les gairebé dues dècades que porta en funcionament des de la seva aprovació, o altres ordenances o regulacions de caràcter similar que s’apliquen a diferents ciutats del conjunt…
Autor: admin
Aquest fet ha generat moltes preguntes entre alguns sectors (com pot ser que hagi tingut aquestes actituds, durant tant de temps, contra tantes dones? Com s’ha pogut permetre?) i ha donat ales a discursos instrumentals per part d’altres (“aquest episodi demostra que les feministes antipunitivistes no tenen cap mena de raó”, “això revela que aquest partit es diu ser feminista, però en veritat no ho és”, etc.). Però, si bé (malauradament) el cas Errejón no té tant d’excepcional (el 64,4% de les catalanes ha patit com a mínim un fet de violència masclista al llarg de la seva vida; per…
El reconegut divulgador Dr. Román Gubern, catedràtic emèrit de comunicació audiovisual de la Universitat Autònoma de Barcelona, exposava al seu cèlebre llibre Historia del cine (1969, edició revisada i actualitzada en 2016), que «amb Nanuk l’esquimal el cinema documental transcendeix de mera aparença de les coses per convertir-se en drama, en drama veraç, sense gat amagat». Nanuk, l’esquimal (Nanook of the North, 1922) és la primera obra dirigida per Robert J. Flaherty (1884-1951), considerat un pioner de l’etnografia i del cinema documental, on mostra la vida quotidiana dels inuit, després de passar dos anys convivint amb ells a l’Àrtic i…
L’elecció presidencial de Donald Trump es pot comparar a l’elecció del republicà Ronald Reagan el 1980, que va posar en marxa una revolució neoliberal i conservadora que va canviar els Estats Units i el mon. Aquella revolució de Reagan i les seves conseqüències estan en l’origen de la frustració actual de molts americans que, paradoxalment, han votat Trump. És un altra republicà que pensa canviar el seu país i de pas l’ordre mundial, encara no sabem fins a quin punt. Aquesta vegada, darrera de la campanya de Trump hi ha l’extrema dreta de signe feixista que te tot un programa…
Dels 7 estats claus en disputa (Arizona, Geòrgia, Michigan, Nevada, Carolina del Nord, Pensilvània i Wisconsin) és molt probable que Trump s’acabi imposant en tots ells. La victòria és clara i contundent. Trump ha guanyat també en el vot popular i mantindrà la majoria parlamentària al congrés. Els republicans també recuperen el Senat, posant fi a quatre anys de control demòcrata. Sempre quedarà el dubte de què hagués passat si els resultats haguessin estat més ajustats; setmanes abans de les eleccions, milers de missatges corrien per les xarxes denunciant una suposada campanya demòcrata per facilitar el vot a immigrants il·legals.…
Donald Trump és el guanyador virtual de les eleccions als Estats Units. El candidat republicà ha aconseguit un avantatge en els estats decisius i ja s’ha assegurat victòries a Pennsilvània, Geòrgia i Carolina del Nord, obrint així el seu camí cap a la Casa Blanca. El seu avantatge sobre la candidata demòcrata, Kamala Harris, és gairebé insuperable després de sumar el triomf en altres 23 estats, enfront de l’actual vicepresidenta, qui ha guanyat en 17 territoris, incloent-hi Nova York, Califòrnia i Illinois. Trump ha celebrat la favorable tendència del recompte amb una festa a West Palm Beach, Florida, on va…
El divendres i el dissabte passats la casa de Manel Cervantes, a Mira-sol, era un riu de gent portant tot tipus de materials per a les poblacions valencianes afectades per la DANA. El que havia començat com una crida per xarxes va esdevenir una onada de solidaritat amb aportacions de molts veïns a casa seva i a la botiga Moe Tattoo. La recollida va esdevenir cinc furgonetes i un remolc el primer dia i, al dia següent, tres furgonetes més incorporant el material recollit al Condis de Valldoreix. L’impuls d’aquest veí santcugatenc, voluntari de l’Associació de Defensa Forestal (ADF) de…
Octubre de 1957, ciutat de València: les pluges torrencials van provocar el desbordament del riu Túria, deixant la ciutat anegada i més de 80 morts. Després de la tragèdia ―coneguda en la memòria popular com la riuà― es va posar en marxa el Pla Sur, una infraestructura faraònica per desviar el curs del riu del centre de la ciutat i fer-lo capaç de suportar una major quantitat d’aigua. Setembre de 1962, Vallès Occidental, província de Barcelona: les precipitacions desmesurades de la nit del 25 van provocar el desbordament dels rius Llobregat, Ripoll i Besòs, causant inundacions devastadores i deixant al seu…
La Junta de Govern del COIB ha traslladat, a través d’un comunicat, la seva profunda solidaritat –i la de les col·legiades que representa– als col·legis provincials d’infermeria de la Comunitat Valenciana i d’Albacete i s’ha posat al seu servei, des d’un primer moment, per col·laborar en les contingències derivades del temporal. En paral·lel, el Consell d’Infermeria de Catalunya, òrgan aglutinador dels col·legis d’infermeria catalans, també està coordinat per desenvolupar tot un seguit d’actuacions, que van arrencar ahir, 4 de novembre. Iniciatives de suport de la Comunitat Valenciana La prioritat de la Junta de Govern és donar cobertura a les iniciatives…
El dijous 11 d’abril del 2019, el Tribunal Constitucional de Corea del Sud publicava una resolució en què ordenava al govern que, abans de finals del 2020, despenalitzés l’avortament al país, a través de la reforma de les lleis nacionals pertinents. L’objectiu era erradicar la llei vigent des del 1953, extraordinàriament restrictiva que va provocar des de llavors, de manera sistemàtica, la discriminació i l’estigmatització de les dones i les nenes en obligar-les a recórrer a avortaments clandestins i insegurs. Les normes legals vigents durant dècades criminalitzaven les dones, amb penes de multes i presó, condemnant també els professionals de…
