L’auditori del Taller de Músics era ple el vespre del 14 de març passat, i no per escoltar un concert sinó per la presentació d’un llibre. Un llibre de música, això sí, i més exactament de cançó. L’excepcionalitat del cas justificaria l’assistència a l’acte: no apareixen gaires llibres sobre cançó catalana, més aviat escassos, i els que surten són sobre artistes determinats, com ara la magnífica biografia de la Maria del Mar Bonet per Jordi Bianciotto; la de Carles Sabater per Pep Blay o la semblança de Joan Manuel Serrat per Jaume Collell, però no compendis que expliquin aquest fenomen…
Autor: admin
Aquest reportatge, com tots, s’acompanya de fotografies. Sense les mateixes quedaria un xic coix –com tots, però més– perquè il·lustren una realitat repartida per tots els punts de Barcelona: els carrers ploren les seves lletres, esvaïdes com llàgrimes a la pluja. Si no estiguéssim a l’era de Google Maps –per desgràcia gairebé ningú pregunta pel carrer com arribar a un lloc–, aquest fenomen poètic de la ciutat comtal podria ser tràgic per a vianants i turistes, desesperats davant la impossibilitat de guiar-se per les indicacions del nomenclàtor. No sé quina fou la primera placa localitzada d’aquesta sèrie; de fet, no…
La relació entre la vulnerabilitat i la salut mental pot formar un cicle en què la vulnerabilitat augmenta el risc de problemes de salut mental, i alhora, els problemes de salut mental poden augmentar la vulnerabilitat. Pren-te les coses d’una altra manera! No n’hi ha per tant! Passa pàgina! Aquestes i altres són les odioses recomanacions que acostumes a rebre quan passes per un procés de depressió, ansietat o ets víctima d’algun tipus d’abús o assetjament. Només les persones que han passat per un procés de vulnerabilitat derivat de problemes de salut mental poden entendre la inutilitat d’aquests missatges. Segons…
On vas néixer? Soc de Barranquilla, d’un municipi que es diu Soledad Atlántico. Quan jo vaig començar el meu lideratge, el municipi tenia uns 200.000 habitants i en cinc anys vam arribar a ser quasi mig milió, a causa dels desplaçaments interns a Colòmbia. Molta gent es movia d’un lloc a un altre, del Chocó al Pacífic, d’una banda a l’altra, així per tot el país. La meva mare va morir quan jo vaig néixer, i em vaig quedar amb la meva àvia. La meva àvia va morir quan jo tenia 14 anys i, des de llavors, vaig començar a…
Com explicaries què és l’autisme en paraules planeres? Pots concretar això de la rigidesa cognitiva? L’autisme no deixa de ser un funcionament divergent del cervell. I aquestes persones van molt a les coses concretes, necessiten comprendre d’una forma molt determinada i per això es diu que son persones tan rígides, perquè no comprenen del tot aquest món tan canviant que tenim i necessiten aquestes rutines, aquestes estructures fixes, per adaptar-se al dia a dia. Les persones autistes tenen poca capacitat d’adaptació. Per exemple, tot allò que nosaltres volem d’ells els hi hem de dir de forma clara i explícita, no…
En un món on la diversitat hauria de ser celebrada com la nostra major riquesa, encara ens trobem lluitant contra les ombres del racisme, una força destructiva que s’ha arrelat a les nostres societats i continua privant milions de persones dels seus drets i dignitat. El recent Dia Internacional de l’Eliminació de la Discriminació Racial ens va recordar la necessitat urgent de confrontar aquest mal arrelat en el nostre teixit social. El tema d’aquest any, enllaçat al Decenni Internacional per als Afrodescendents, ens obliga a mirar de front la realitat dels qui han estat històricament marginats i oprimits. Garantir els…
Aquestes virtuts les vam descobrir tant bon punt ens va arribar a COM Ràdio procedent de Ràdio Gràcia. A la casa radiofònica que vaig dirigir va col·laborar i es va responsabilitzar de diversos programes. “Lo” seu era la cultura, en totes les seves dimensions, la cultura que representaven els artistes i autors coneguts i consolidats i les iniciatives de base més valentes i originals. Les seves il.lusions acústiques precedien el programa solidàri que feiem amb el company Siscu Baiges. A Joan Barril no se li va escapar la seva vàlua professional i personal i se la va endur a betevé, on va començar fent el programa ‘Qwerty’ i allí va desenvolupar…
Els gràfics distorsionats d’ERC i PSC Els partits polítics ja han començat la precampanya electoral amb la mirada posada a les eleccions del proper 12 de maig. En aquest context, ERC ha publicat dos gràfics enganyosos al perfil de X (l’antic Twitter). El primer, un gràfic de barres que sobredimensiona els pressupostos del 2024 per donar a entendre que van ser sis vegades més grans que els del 2003, quan realment no van arribar a triplicar-los. El segon gràfic suggereix que Catalunya ha creat gairebé tres vegades més llocs de treball que la Comunitat de Madrid l’any 2023, quan en…
Qui hagi viscut amb interès la política espanyola del darrer mig segle, coneix –o almenys pot identificar amb facilitat– tres grans successives onades de mobilització social posteriors a la transició. Aquestes onades no són difícils de detectar a les seves fases àlgides. Aquests dies els carrers i places s’omplen de manifestants, l’opinió pública s’agita i els aliniaments polítics són posats en qüestió. Qui no recorda, per exemple, el 14D, Nunca Máis o el 15M? Sobre l’experiència d’aquests “moments de bogeria” (Zolberg) construïm després la normalitat política del dia a dia. Qui hagi viscut amb interès la política espanyola del darrer…
“Alerta! Què això no és un patí d’escola!” és el que em va dir un funcionari la primera vegada que vaig trepitjar un mòdul d’un centre penitenciari. És obvi que una presó és un establiment substancialment més complex, més violent i més perillós que una escola, però tampoc tenim gaire informació del que hi passa dins, de com s’organitza o de qui són les persones que l’habiten. Perquè per l’escola hi passa tothom, però per la presó només una part molt petita de la població etiquetada com a delinqüent i, en conseqüència, situada per la societat fora dels límits de…
