“No, em sap greu, és que nosaltres no treballem amb aquest col·lectiu… Els clients i els treballadors es podrien sentir incòmodes”. Amb aquesta resposta o similar es troba, sovint, Francisca Salinas, tècnica d’inserció laboral de Metges del Món, quan presenta un currículum d’una persona transgènere a una empresa. A moltes, doncs, ni les truquen per l’entrevista. I les que truquen, es veuen constantment exposades a diverses preguntes referides a la seva identitat sexual i de gènere per part de l’entrevistador. “Mentre elles defensen les seves competències i habilitats, l’entrevistador l’únic que fa és qüestionar la seva identitat”, explica Salinas.
“Existeix una transfòbia estructural en la societat, la gent tem el que desconeix i nosaltres som les grans desconegudes, les grans oblidades, les que ningú anomena”, assenyala la Violet. Ella, a més de ser dona, és una dona trans. Això, segons explica, implica una doble discriminació a l’hora de trobar feina: per ser dona i per ser trans. A més, apunta que existeixen un seguit de prejudicis i estereotips negatius que encasellen les dones trans a fer determinades feines. “O treballem de prostitutes o dalt d’un escenari fent espectacles, i això ha d’acabar ja”, reivindica.
El col·lectiu trans és un dels que té més dificultats a l’hora d’accedir a una feina. De fet, segons l’estudi Identificación de los factores de inserción laboral de las personas trans. Exploración del caso de la ciudad de Barcelona, elaborat pels investigadors de la Universitat de Vic Gerard Coll-Planas i Miquel Missé, el percentatge d’exclusió laboral en les persones trans se situa entorn un 60%. Altres estudis apunten, fins i tot, a un 80%. El fet de ser visiblement trans és un factor clau que condiciona la possibilitat d’accedir a una oferta laboral. “En general, als homes trans els és més fàcil passar com a invisibles, i això fa que no rebin tantes discriminacions”, explica Coll-Planas. Aquest fenomen, que es produeix quan les persones trans, pels seus trets físics, passen desapercebudes com a tals, es coneix com a passing. Però no totes les persones poden aconseguir aquest passing. Segons la Violet, és quan surts d’aquesta “normativitat” quan comencen els estigmes.
Feines precaritzades i no visibles
Per millorar la situació dels col·lectius vulnerables i, en especial, de les dones trans, Metges del Món ha dissenyat un pla d’actuació format per diverses activitats que inclou itineraris d’inserció sociolaboral. En el marc d’aquest projecte, que ha tingut una durada de dos anys i que ha estat finançat per l’Ajuntament de Barcelona i l’Institut Català de la Dona, s’ha treballat amb 48 dones, de les quals 15 són dones transgènere. D’aquestes 15 últimes, se n’han pogut inserir laboralment només a 5 i, com passa habitualment amb les dones trans, estan contractades en unes condicions precàries.
“Les dones trans tenen, normalment, contractes de curta durada, de jornada parcial i de baixa qualificació”, explica Salinas. A més, moltes de les feines a les quals poden optar estan molt feminitzades i no són habitualment de cara al públic. “Això contribueix a una major invisibilitat de les persones trans. Si la gent no veu trans treballant diàriament, no arribaran a normalitzar-ho”, assenyala. Per la Violet, la falta de referents també és un problema. “Mai veus una persona trans, així que quan en veus una et penses què significa alguna cosa, quan en veritat ser trans és com ser rossa o morena”, assenyala.
Part de les dones trans, a causa de la manca d’oportunitats laborals, decideixen exercir la prostitució. Aquest va ser el cas de la Violet. A València, on vivia fa uns anys, tenia un bar que va haver de tancar. En venir a Barcelona en recerca de noves oportunitats laborals es va veure avocada a viure del treball sexual. “Jo no em sentia emparada per ningú, no hi havia un estat que em donés una resposta. No tenia cap lloc a la societat”, explica.
La discriminació, el seu dia a dia
La Violet treballa, actualment, a l’associació Metges del Món, com a agent de salut i tècnica de projectes. Però ha fet feines de tota mena al llarg de la seva vida: ha treballat de cambrera, actriu, informadora turística, a l’aeroport…sempre de cara el públic. El que més li molesta, diu, és haver de fer la feina d’educadora constantment. Afirma haver d’estar contínuament justificant-se i explicant què és ser una persona trans. “És esgotador”, es queixa. A més, segons ella, això implica una gran responsabilitat. “Jo explico la meva realitat, però no puc parlar en boca d’altres trans, perquè cadascuna som un món. El que jo li digui a aquella persona s’ho prendrà al peu de la lletra, perquè potser no coneix altres trans”.
En la seva vida laboral, apunta, s’ha trobat amb totes les dificultats del món, i més. “Cares de sorpresa, males mirades…És una mica com els micromasclismes: és latent, però passa desapercebut. A mi no em vindrà un company de feina i m’insultarà perquè sap que el puc denunciar i el poden fer fora”. També ha viscut situacions de discriminació més visibles per part dels clients, com per exemple el fet que un usuari d’un servei no volgués que ella l’atengués o que la gravessin mentre treballava, assenyala, com si fos “una atracció”. Aquests tipus de discriminacions provoquen, segons Salinas, que moltes dones acabin abandonant la feina. “Falta sensibilització per combatre tots aquests prejudicis. Fa falta un canvi social”, reivindica Salinas. Per això, des de Metges del Món s’han impulsat una sèrie de cursos de formació i sensibilització a les empreses.
TransOcupació, acompanyament i sensibilització per a la inserció
Barcelona Activa va impulsar el setembre de l’any passat el projecte TransOcupació, un programa d’inserció laboral adreçat a les persones trans de la ciutat. L’objectiu és reduir les dificultats del col·lectiu per accedir a un lloc de treball per mitjà de l’orientació i l’acompanyament, així com la sensibilització de les empreses. Per fer-ho, es dissenya un itinerari personalitzat, però també en clau d’inclusió amb altres programes i serveis. “L’objectiu és incloure a les persones trans de manera normalitzada en la resta de programes en funció de les seves necessitats. Per exemple, si una persona necessita una formació concreta, es coordina el programa TransOcupació amb el programa especialitzat en aquella formació ocupacional”, explica Carme Turull, responsable de la iniciativa.
Segons Turull, aquesta iniciativa suposa una porta d’entrada perquè les persones trans se sentin interpel·lades. “Moltes vegades les persones trans, per la situació d’exclusió i estigmatització que pateixen, pensen que un programa generalista no és el seu programa o que no se l’atendrà de manera adequada”, afirma. Les persones que coordinen el programa TransOcupació estan especialitzades en temes LGTBI i això també pot suposar una major seguretat per a les persones trans. “Si saben que la persona coneix el col·lectiu i les seves problemàtiques i particularitats ja se senten menys angoixades. Haver-li d’explicar la teva situació a una persona que no saps si coneixerà el tema trans afegeix una barrera més per a elles”, assenyala Turull.
El programa treballa braç a braç amb diverses entitats i organismes de la ciutat que treballen amb el col·lectiu trans, com són el Centre LGTBI o el servei Trànsit, creat per la promoció de la salut de les persones trans. També es fa un seguiment postinserció, que es basa en un assessorament tant a l’empresa com a les persones trans davant de possibles discriminacions o prejudicis que puguin patir al lloc de treball. Des de la seva creació, el programa està atenent a una vintena de persones trans, només una de les quals és un home. Per Turull, això és un indicador més de les dificultats que pateixen les dones trans. “Les persones trans quan passen a ser homes milloren en l’escala social, mentre que quan passen a ser dones passen a patir més discriminacions”, sentencia.
Catalunya Plural, 2024 
