L’explosió aquest dimarts al vespre en una de les empreses del polígon petroquímic de Tarragona, a la Canonja, que ha provocat dos morts (un veí del barri de Torreforta i l’encarregat de planta, que inicialment constava com a desaparegut) i vuit ferits (dos d’ells molt greus), ha reobert debats latents a una zona molt sensibilitzada pels perills inherents d’acollir el complex més gran d’aquestes característiques del sud d’Europa. Industrias Químicas del Óxido de Etileno (IQOXE), epicentre del sinistre, és identificada pels residents a la zona per la seva antiga denominació, IQA (Industrias Químicas Asociadas). De fet, una part dels habitatges ubicats al carrer Amposta se’ls coneix popularment per aquest nom, perquè van ser aixecades per l’empresa a la dècada dels seixanta per acollir-ne els treballadors.
La posada en marxa el 1961 d’aquesta planta, dedicada actualment a la producció d’òxid d’etilè (un gas altament inflamable que pot provocar diversos graus d’irritacions en pell i ulls a causa de la seva inhalació), va suposar el punt de partida per a la consolidació d’una àrea que va acabar sent un pol d’atracció per a les companyies químiques, de carburs i dels seus derivats. I, com a efecte dòmino, va provocar una gran demanda de llocs de treball, tant de personal qualificat, com de manteniment o de construcció. Gent d’arreu d’Espanya es va desplaçar fins als barris de Ponent de Tarragona (la Canonja estava integrada a la ciutat des del 1964 abans de la seva segregació definitiva el 2010) atrets per les ofertes generades per l’expansió del sector.
Aquesta incidència en el mercat laboral ha estat una de les grans cartes que ha jugat la indústria per rentar-se la cara davant les crítiques, juntament amb les inversions realitzades per ajustar-se als criteris mediambientals estipulats per les normatives, tant estatals com europees. Ara bé, amb el pas del temps cada cop es fa més visible la protesta veïnal per les derivades de la proximitat a unes indústries vistes de reüll per les noves generacions.
Poc abans de l’explosió sortia a la llum un documental elaborat -gràcies al micromecenatge- per la Plataforma Cel Net on es posaven en dubte els informes oficials sobre la qualitat de l’aire que es respira a la zona. Aquest moviment ha impulsat estudis alternatius sobre aquesta qüestió (encarregats a la UPC) amb l’únic suport material entre els municipis de l’àrea de l’ajuntament del Morell. Alhora, l’actuació, com a mínim erràtica, de Protecció Civil en aquest cas ha donat contingut a les queixes soterrades sobre l’habilitat de l’administració per elaborar protocols eficaços en casos de crisi.
Encara ara el conseller d’Interior de la Generalitat, Miquel Buch, era incapaç d’assegurar si l’òxid d’etilè era un producte tòxic o no, de cara a justificar el silenci de les sirenes que teòricament haurien d’haver alertat de l’existència d’un accident d’aquesta gravetat. L’activació del Pla d’Emergències Químiques (PLASEQCAT) també va trigar hores a ser comunicat, i la posterior emissió d’una nota a través de les xarxes socials en la qual Protecció Civil demanava el confinament dels 270.000 veïns de diverses poblacions que conformen la segona àrea metropolitana del país (entre elles les de Salou i Reus) va provocar sensacions d’angoixa entre una població que es tapava en alguns casos la cara amb els jerseis i les bufandes a tall de màscara improvisada.
Posteriorment arribaria un anunci reduint l’abast de la mesura als municipis de Tarragona i Vila-seca, però la sensació de caos (en cap cas reconduït per autoritats de pes) va durar fins entrada la nit. I més quan es va conèixer que el veí de Torreforta va morir aixafat per una de les peces del sostre de la fàbrica mentre es trobava a casa seva. D’aproximadament una tona de pes, la planxa va ser propulsada gairebé dos quilòmetres i mig per caure al sostre de l’habitatge. L’afectació podria haver estat molt més greu en cas que l’accident s’hagués produït al migdia, perquè prop de la fàbrica s’hi troben diversos centres educatius i el mercat municipal del barri, que es troba a poques desenes de metres de l’habitatge que va rebre l’impacte.
A l’espera de l’inici d’un procediment judicial que aclareixi les causes d’un accident mortal (segons els Bombers, l’explosió es va originar en un reactor i va afectar una cisterna propera), Tarragona i rodalia continuaran despertant dels malsons acaronats per un PLASEQCAT que ja s’havia posat en marxa tres cops des de principi del 2019. La més greu, la de finals de maig: un treballador de Carburos Metálicos (empresa situada a la Pobla de Mafumet) va morir i un altre va resultar ferit crític per la fuga d’un tanc d’amoníac. Els altres dos casos van ser provocats per sengles incendis a dues empreses.
Catalunya Plural, 2024 
