Més de 3.000 milions d’euros. Aquesta és la xifra que s’ha anat repetint des de la presentació aquest dilluns de l’acord entre el Govern de la Generalitat i En Comú Podem sobre les noves mesures de despesa que inclourà l’avantprojecte de Pressupostos de la Generalitat per al 2020. L’acord, afirmaven en nota de premsa, “suposa un pas endavant en l’enfortiment de l’estat del benestar i els serveis públics a Catalunya, després que el desembre passat es consensués un paquet de mesures fiscals que permetrà elevar els ingressos de la Generalitat”. El Govern preveu que el projecte de Pressupostos arribi al Parlament per iniciar la seva tramitació al llarg del gener.
La xifra dels 3.070 milions d’euros correspon a l’augment de la despesa no financera (és a dir, sense comptar els interessos que es paguen pel deute) i no finalista (que no inclou les transferències de l’Estat espanyol a la Generalitat per executar exclusivament determinades polítiques) respecte a la despesa que preveien els pressupostos del 2017, els últims comptes que s’havien aprovat a Catalunya.
L’acord per als pressupostos catalans preveu fins a 58 compromisos i actuacions estructurats al voltant de quatre eixos: la qualitat institucional i dels serveis públics; la reducció de les desigualtats socials, de gènere i territorials; el coneixement, la innovació i la dinamització econòmica i el propòsit d’assolir un horitzó zero d’emissions i residus.
El vicepresident del Govern i conseller d’Economia i Hisenda de la Generalitat, Pere Aragonès, ha assegurat que aquests comptes “van més enllà de les valoracions exclusivament macroeconòmiques i prioritzen la dimensió més humana de les xifres”. Per la seva banda, la presidenta del grup parlamentari Catalunya En Comú Podem, Jessica Albiach, ha assegurat que gràcies a aquest acord els comuns han aconseguit el ser “principal objectiu: revertir les retallades després d’una dècada perduda”.
Reforç de la sanitat i l’educació
Una de les mesures estrella del pressupost presentat és l’increment del finançament del sistema públic de salut en 908,5 milions d’euros, que haurien de permetre augmentar la plantilla de les entitats participades pel Servei Català de Salut en més de 8.000 professionals (un 11% més que el 2017). Es fa especial èmfasi en la incorporació de més de 1.400 nous professionals a l’atenció primària, un dels sectors que més temps porta demanant que es prenguin mesures.
L’acord també inclou un decret d’accessibilitat al sistema sanitari per reduir les llistes d’espera, amb un impacte pressupostari de 20 milions d’euros anuals, que revisarà els criteris actuals d’accés a l’atenció primària i l’assistència quirúrgica. Per últim, el garantiment de la salut sexual i reproductiva per a tothom és la darrera de les mesures que incorpora l’acord en l’àmbit de la salut.
Pel que fa a l’educació, l’acord contempla una dotació de 70 milions d’euros perquè la Generalitat torni a cofinançar les escoles bressol municipals, després que ho deixés de fer en l’època d’Irene Rigau a causa de les retallades. També s’incrementa el pla d’inversions en centres educatius, la qual cosa es traduirà en una millora dels equipaments escolars i la retirada progressiva de barracons, una altra de les promeses que el conseller Bargalló ha repetit a bastament en els darrers mesos.
El decret d’escola inclusiva, aprovat el 2017 i encara poc desplegat a conseqüència de la congelació pressupostària, serà un dels beneficiats de l’acord pressupostari, amb un increment de 54 milions. De la mateixa manera, 15 milions extres aniran a les beques menjador. Segons es diu a la nota de premsa, “amb aquest increment, 7.365 nens i nenes més podran beneficiar-se d’una beca menjador el curs 2020-21, amb un total de 136.025 alumnes”.
Més despesa social i contractació
A part dels principals augments en sanitat i educació, també creixen les partides relacionades amb el coneixement. A les universitats s’hi destinaran 130 milions d’euros més i s’ha acordat una reducció de les taxes en tots els trams. A més, la dotació per a la política de recerca i desenvolupament un 25% més.
L’augment de la despesa social també es notarà a la partida destinada a la dependència, que creix en 92 milions d’euros per millorar les tarifes i reforçar els Serveis d’Atenció Domiciliària; en la Renda Garantida de Ciutadania, que eleva la seva dotació en 125 milions d’euros; en les polítiques d’habitatge, que s’inclouran una dotació addicional de 6,5 milions per eliminar la llista d’espera de la mesa d’emergència habitacional; i en el transport públic, ja que s’augmenta en 106,3 milions l’aportació a l’ATM per incrementar les freqüències de pas i adquirir nous combois.
L’acord també inclou la incorporació de 750 mossos i 250 bombers, cosa que ja estava prevista, i el compromís d’aconseguir que el 50% dels contractes de la Generalitat incloguin clàusules ambientals com a instrument per fer front al canvi climàtic i avançar en l’Agenda 2030. De fet, la vinculació dels pressupostos amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides és una de les novetats en la metodologia que el Govern ha volgut destacar, ja que així pretén millorar l’eficiència de la gestió pressupostària.
Acord pels pressupostos també a Barcelona
El mateix dia en què s’anunciava l’acord pels pressupostos de la Generalitat de Catalunya que signaven el Govern format per Esquerra Republicana i Junts per Catalunya amb el grup parlamentari d’En Comú Podem, a Barcelona els republicans i els exconvergents donaven suport al Govern del consistori format per Barcelona en Comú i el Partit dels Socialistes de Catalunya.
L’acord polític pel pressupost del 2020 a la capital catalana ha sumat 33 dels 41 regidors del Consell Plenari, cosa que ha estat valorada per l’alcaldessa, Ada Colau, com “un acord amplíssim i històric que representa l’inici d’una nova etapa de política útil i acords que la ciutadania demana perquè les institucions funcionin al màxim rendiment”.
El pressupost de l’Ajuntament de Barcelona superarà per primer cop els 3.000 milions d’euros. L’acord per fer-lo possible es compon de vuit mesures que incideixen fonamentalment en la promoció de l’habitatge públic social, la millora de l’espai públic, l’impuls de la sostenibilitat i la lluita contra les desigualtats socials i del territori.
Colau ha remarcat que “aprofundeix i amplia les línies estratègiques de l’anterior mandat, com l’atenció social, les polítiques d’habitatge i l’emergència climática”, i ha agraït “el to i l’actitud dels grups impulsors de l’acord”. També ha assenyalat que “això és el que espera la ciutadania de nosaltres, que deixem enrere polítiques de retallades i de bloqueig i que comencem entre tots una nova etapa de diàleg, d’acords i de reforç de serveis públics que són necessaris per a a la ciutadania i especialment per a la població més vulnerable”.
Entre els punts que inclou l’acord hi trobem un augment de 50 milions d’euros en polítiques d’habitatge per, entre d’altres, fer créixer el parc d’habitatge públic per a lloguer social. En total s’hi destinaran 170 milions d’euros per a la compra o el tempteig de pisos i el foment del cooperativisme, la participació del tercer sector social o nous models d’habitatge compartit per a persones grans.
Gran part de les mesures del nou pressupost estan relacionades amb la sostenibilitat i l’emergència climàtica. En primer lloc, es destinaran 50 milions d’euros a facilitar la transició energètica i sostenible del parc d’habitatges i equipaments de la ciutat. També s’invertiran 30 milions d’euros a la renaturalització de la ciutat amb corredors verds, la recuperació d’interiors d’illa de l’Eixample com a parcs urbans o la instal·lació de murs vegetals. A més, es buscaran noves fonts d’ingressos que tinguin en compte el combat de l’emergència climàtica ambiental com, per exemple, una taxa per impulsar el reciclatge i reduir la generació de residus, la modificació de les taxes d’aparcament segons criteris de contaminació i un recàrrec a l’impost d’estades turístiques.
Catalunya Plural, 2024 
