Avui, dia 27 de gener, es commemora el 75è aniversari de l’alliberament, per part de l’Exèrcit Roig, del que és, potser, el més conegut camp d’extermini nazi: Auschwitz. Des de fa anys, es commemora el Dia de la Memòria de l’Holocaust, un fet històric que va suposar l’assassinat de sis milions de jueus, a més d’uns cinc milions més entre persones gitanes, discapacitades, opositores, comunistes, homosexuals, integrants de la resistència de totes les nacionalitats i un llarg etcètera.
La recuperació de la memòria del que ha passat és fonamental per intentar evitar que torni a passar una cosa semblant, més en aquests últims anys en què partits d’extrema dreta han anat guanyant posicions de poder per tot el continent europeu. L’escola i l’institut, uns espais imprescindibles des d’on fer-ho.
Des del Centre Sefarad-Israel (alguna cosa així com la Casa d’Israel, a Madrid, una entitat autònoma que depèn del Ministeri d’Exteriors, la Comunitat i l’Ajuntament de Madrid), recomanen fer aquest treball de memòria de diferents maneres. La principal és la recuperació de testimonis de persones supervivents. Tot i que cada vegada són menys i és complicat, encara en queden algunes. També els seus descendents.
Al costat d’aquests testimonis vius, hi ha milers i milers de documents, fotografies i memòries de persones que van passar pels camps d’extermini o els guetos com el de Varsòvia i que poden ajudar a l’hora de posar rostre a l’Holocaust. Per Yéssica San Román, directora del departament d’Educació, Holocaust i Antisemitisme del Centre Sefarad-Israel, és fonamental que, a més de la informació crua i pelada dels grans fets històrics – com l’ascens del nazisme en els anys trenta de segle XX al poder, el desenvolupament de la 2a Guerra Mundial o els camps de treball i extermini – és bàsic que aquests fets tinguin rostre. Que els expliquin qui els van viure.
Què es pot fer
El dia 27, tradicionalment, des del Centre Sefarad-Israel, explica Yéssica, es realitza una encesa d’espelmes, sis, amb la qual es vol recordar a les víctimes jueves i no jueves de l’Holocaust. També és un recordatori per a la figura dels «justos entre les nacions», és a dir, aquelles persones que van fer tot el que estava al seu abast per salvar els jueus de l’extermini.
Però hi ha moltes més activitats que es poden fer. De fet, aquest any, al llarg de tot el mes, el Centre, en col·laboració amb AulaFilm, ha posat a disposició de col·legis i instituts desenes de títols relacionats amb la Xoà (terme en hebreu que designa l’Holocaust), juntament amb material didàctic divers, amb el qual poder treballar amb alumnat de diferents edats.
«En la història de la Humanitat hi ha hagut molts genocidis, mai falten els botxins», assegura Javier Orgaz. És professor d’Història a l’IES Arxipreste d’Hita a Azuqueca de Heranes, Guadalajara. És, diguem, qui lidera aquest any un projecte de diversos dies en record de les víctimes de l’Holocaust. Ho fa al costat de tres companyes (tots ells s’han format aquí i a l’estranger sobre el tema) i han arrossegat tot el claustre. Veu la seva tasca com «un gra de sorra perquè, si torna a passar una situació semblant, els nostres alumnes diguin: ‘Jo no’».
L’ensenyament de l’Holocaust, des de l’entrada en vigor de la LOMCE, té un tractament específic. Ja no és només un petit punt en el mar de la història dels anys trenta o de la 2a Guerra Mundial. Això sí, afirma Orgaz, en la majoria dels casos, els llibres de text li dediquen una pàgina de contingut. Per a ell, fer activitats específiques més enllà d’aquest contingut és una qüestió d’educació moral.
En anys anteriors, en el seu institut, han rebut xerrades d’una supervivent dels camps, Anette Cabelli, i han visionat pel·lícules o encès espelmes. L’any passat, de fet, van acudir a l’acte que el Centre Sefarad-Israel realitza al Senat, on van tenir l’oportunitat de participar 16 alumnes. Aquest any han decidit que amb un sol dia no era suficient i han allargat les activitats des del 27 fins al 29.
Han muntat una «avinguda dels Justos» al centre, amb panells amb fotos i biografies d’espanyols declarats «justos entre les nacions». Això ho ha fet l’alumnat de 1r de l’ESO que, a més, han muntat una recreació de la muntanya de sabates que hi ha a Auschwitz amb el calçat dels presoners jueus que posteriorment eren assassinats, «una de les parts que més impacta allà», assegura Orgaz. A més, es faran tres passis de la pel·lícula La solució final, de Kenneth Branagh, per a un total de 180 alumnes de 4t d’ESO i 1r de Batxillerat i es realitzarà l’encesa de les sis espelmes en record de les víctimes de la Xoà.
La possibilitat d’escoltar el testimoni d’una persona que va viure l’horror nazi és fonamental. Al menys així ho expliquen tant San Román com Orgaz. Prova d’això és que, com explica aquest últim, la segona visita a centre d’Anette Cabelli va ser promoguda per l’alumnat de 2n de Batxillerat que ja l’havia escoltat quan 4t d’ESO. Aquest any han recollit vídeos d’algunes de les alumnes que van estar en aquella xerrada, que ara ja han acabat l’institut, per veure les seves impressions. «El testimoni és fonamental», assevera aquest professor. Així ho considera perquè transmet de manera directa què va ser la Xoà i aquest coneixement pot passar d’una generació a una altra i «com més duri, millor». En el projecte, confirma Xavier, participa la pràctica totalitat del claustre de professors, des d’història a Religió, passant per Geografia, Matemàtiques o Plàstica.
San Román assegura que quan gestionen visites d’alguna persona supervivent a centres educatius són sempre ben rebuts. «Els alumnes els acullen amb afecte, respecte i molta admiració. La reacció és sempre bona. Els professors també ens ho diuen, que és una de les experiències més importants o boniques».
Per a ella, una de les claus de conèixer testimonis directes és la possibilitat d’humanitzar el que va passar, tant per a les víctimes i els botxins com per a les persones que van ser testimoni de què ha passat. «És més fàcil dir que van ser monstres, però és un esdeveniment realitzat per humans». Parlar sobre com van poder sobreviure a l’experiència dels guetos i els camps és important, com ho és, també, humanitzar les persones, conèixer com era la seva vida abans que comencés el nazisme i com van ser capaços de reconstruir les seves vides una vegada que va acabar la guerra.
«Hi ha molts docents que treballen de manera estupenda el tema i fan molts projectes», assegura Yéssica San Román. A això també ha ajudat l’obligatorietat de tractar l’Holocaust a les classes a partir de 4t de l’ESO. Això sí, «el que els falta moltes vegades, comenta, són eines, materials didàctics per anar més enllà dels textos oficials». Per això, bona part del seu treball al Centre Sefarad-Israel està relacionat amb recolzar els que necessiten més material. De fet, al costat de l’acte del Senat, també realitzaran diferents reunions en poblacions de Madrid en les que comptaran amb el testimoni d’Anette Cabelli, qui estarà tota la setmana a Espanya.
Però, a més dels materials didàctics que tenen a la web, o de l’organització de visites de supervivents i familiars, el Centre gestiona tots els anys el viatge de docents a Yad Vashem a Jerusalem, el Museu de l’Holocaust, on reben una important formació, a més de materials didàctics.
Catalunya Plural, 2024 
