Què tenen en comú la cooperativa de treball de dones migrades Mujeres Pa’lante, l’equipament municipal comunitari Ateneu Popular Coma Cros de Salt, l’associació per la cohesió social Escudella Solidària i el projecte d’empoderament de dones sense llar Lola no estàs sola?
Totes elles són iniciatives que van néixer o créixer sota el paraigua de ‘Lliures… de pobresa, d’exclusió i de desigualtats’, impulsat per Òmnium Cultural, la cooperativa de finances ètiques, Coop57, i la plataforma d’entitats d’acció social, ECAS.
Aquest projecte es va iniciar el 2016 per contribuir a revertir la situació d’emergència social i la cronificació de les desigualtats, la pobresa i l’exclusió social; donant suport a projectes que es duen a terme sempre des de la mateixa ciutadania.
En un acte a la Nau Bòstik de Barcelona celebrat ahir, es va anunciar que el projecte emprèn una segona fase. Els impulsors volen iniciar una campanya de captació de fons per garantir la consolidació dels quatre projectes que han ajudat a crear i tirar endavant, i també obrir una convocatòria per identificar noves iniciatives a les quals donar suport.
I és que a Catalunya les dades parlen per si soles. Una de cada cinc persones viu en risc de pobresa o exclusió social – fins i tot un terç de les persones que tenen feina. A més, hi ha 11.000 persones sense sostre i fins a 53.000 en situació d’exclusió residencial. I les desigualtats són ben presents: el 20% de la població més rica guanya gairebé sis vegades més que el 20% de la més pobra.
Canvi de paradigma per fer front a la pobresa
‘Lliures’ recull aportacions econòmiques de persones i entitats que es destinen a finançar un fons social. Aquest serveix per impulsar projectes transformadors, emancipadors i innovadors, sempre col·lectius i amb base comunitària. A més, des de ‘Lliures’ els donen acompanyament tècnic perquè les idees finançades puguin prosperar.
«Aquest projecte representa un canvi de paradigma a l’hora d’abordar les desigualtats», deia Mònica Terribas, qui va conduir tot l’acte. «És un projecte amb la voluntat de transformar-nos col·lectivament, diferent del qual teníem fins ara», afegia. Durant la primera fase, el fons social que ha permès finançar lliures ha comptat amb 240 persones donants.
«Quan ens vam reunir per primer cop el 2015, sentíem impotència davant les dades cronificades de pobresa i exclusió», explicava David Fernàndez, en representació de Coop57. «D’una banda vèiem que la premsa anunciava que s’havia superat la crisi, però de l’altra la realitat era molt diferent. Potser creixia l’economia, però precisament amb el model econòmic que tenim augmentava la desigualtat», deia Teresa Crespo, Presidenta d’ECAS.
Per Crespo, era important fer alguna cosa «mentrestant», mentre no s’arreglava la situació perquè, com a membres de la societat civil, se sentien corresponsables. El clam d’avui però, explicava la Presidenta d’ECAS, és ja un «ja n’hi ha prou», un crit d’urgència «perquè la gent està patint». «Només faltaria que no hi donéssim resposta», afegia Marcel Mauri, Vicepresident d’Òmnium Cultural.
Per a escollir els primers quatre projectes de quinze que s’hi van presentar, en van analitzar la viabilitat econòmica a llarg termini i la potència de transformació social. També van valorar si s’ajustaven a allò que faltava al territori on estaven arrelats i si podien ser reproduïbles. En definitiva, que fossin de caràcter col·lectiu i que les protagonistes fossin les persones que pateixen la pobresa i la desigualtat.
Les dones, les principals afectades
L’acte es va iniciar amb una versió de la cançó ‘Mujeres’, de Silvio Rodríguez, interpretada per Rosa Sánchez i Héctor Serrano. I és que, com recordava Terribas, «són les dones les que més pateixen les situacions de pobresa, exclusió i desigualtat». Aquest fet és ben palpable en els projectes que fins ara han rebut el suport econòmic i tècnic de ‘Lliures’.
Wendy Espinosa, membre de Mujeres Pa’lante, explicava com el suport del projecte els ha permès constituir-se com a cooperativa, donant-los també assessorament que va des d’aprendre a fer les escriptures fins a moure’s en el mercat econòmic actual. «La nostra cooperativa, la cuina… Ha nascut amb ‘Lliures’, però volem créixer», explicava Espinosa, «no estem mai tranquil·les ni satisfetes perquè sempre hi ha idees i necessitats».
Judit Font, del grup motor de l’Ateneu Coma Cros de Salt, explicava com necessitaven un lloc on trobar-se totes les veïnes i organitzar-se. Tot i que l’Ateneu «no pot modificar directament la vida de les persones, pot generar la perspectiva de treball en comú per canviar», deia. Al seu espai tenen des de classes on els ensenyen el que és necessari per obtenir la nacionalitat espanyola fins a corals de tota la vida de Salt. «Volem anar creixent però sempre mirant el que tenim al nostre voltant», afegia Font.
Júlia Hernandez, treballadora del Lokal de Lola no estás sola, on han atès en els últims dos anys a més de 100 dones de l’àrea metropolitana sense llar o amb habitatge insegur per relacions de violència, explicava que necessari és el finançament per mantenir el local i la llar que tenen amb l’objectiu final «que no hi hagi cap dona al carrer».
Rosa García, Presidenta d’Escudella Solidària, una associació que inclou persones de 79 nacionalitats al barri de Santa Eugènia de Girona, explicava que les seves classes d’informàtica, de llengua, però també les seves assemblees i espais de coordinació són un punt de trobada intergeneracional i intercultural. «Ara volem dinamitzar els horts municipals que hi ha al voltant, per transmetre els sabers del camp de la millor manera que sabem, ajuntant-nos», finalitzava García.
Catalunya Plural, 2024 
