De la reunió al Palau de la Generalitat, entre el president espanyol, Pedro Sánchez, i el president català, Quin Torra, a banda de constatar les diferències com era previsible, en surt un acord tangible: aquest mateix mes de febrer ambdós presidents encapçalaran la primera reunió de la mesa de diàleg i negociació per a trobar solucions al conflicte polític.
També aquest mes hi ha la intenció de reunir la Comissió Bilateral Estat-Generalitat, per debatre la transferència d’algunes competències pendents per a Catalunya. En definitiva, amb paraules de Sánchez, “és l’hora de recomençar, de reprendre el diàleg en el moment en què els camins es van separar. És l’hora d’obrir vies de negociació i diàleg sobre el futur de Catalunya i evitar la judicialització de la política”.
Pel president de la Generalitat, Quim Torra, la reunió “ha estat un diàleg serè i cordial, i ara cal passar de la cordialitat a les propostes”. Tot i aquest bon clima, Torra ha recordat que “encara no coneixem la proposta del govern espanyol per a Catalunya, mentre que la proposta del govern català és clara: autodeterminació i amnistia pels presos i exiliats”.
Llenguatges diferents. A priori ja se sap que, en aquesta mena de reunions, es pacta la visualització dels acords i també de les discrepàncies. I, cada part fa el seu relat i explica la seva “pel·lícula”.
Més enllà de les interpretacions i escenificacions aquesta reunió posa fi de moment, a un llarg desacord entre governs. El temps dirà si s’obre una nova etapa en les relacions entre Espanya i Catalunya. Si és o no un canvi de cicle, tal com es preguntava el mateix president Torra en la seva compareixença després de la reunió.
Un camí llarg i difícil
El camí serà llarg, difícil i molt complex, però compte sobretot la voluntat de diàleg. Aquesta voluntat de les parts, és l’única via possible per desactivar la pretensió dels partits conservadors que la Mesa de Diàleg es quedi en un foc d’encenalls i fracassi com més aviat millor. Una altra garantia perquè el diàleg continuï és que les reunions siguin anunciades i conegudes públicament (encara que sempre hi haurà discreció sobre els temes tractats).
Molt millors reunions conegudes, que no amagades i que surtin a la llum amb posterioritat com moltes de les trobades secretes de Jordi Pujol amb José María Aznar o d’Artur Mas amb Mariano Rajoy. La societat reclama transparència i els nous temps demanden claredat i sinceritat. Ja no val prometre una cosa des de l’oposició i fer la contrària quan s’arriba al govern. Si hi ha coses que es prometen, i després no es poden materialitzar s’han d’explicar als ciutadans les raons que impedeixen el compliment.
En la Mesa de Diàleg caldrà començar a parlar de solucions, en plural, perquè el conflicte no té una única via de sortida. És lògic i lícit que Torra, en nom de les forces independentistes, parli d’autodeterminació i de fi de la repressió, però la via unilateral va fracassar. Catalunya és plural i diversa. L’interlocutor espanyol és un altre, i si es volen avenços i solucions, la negociació i l’acord impliquen cessions.
La millor notícia és la mateixa celebració de la reunió, el fet de parlar. I l’empenta que es dóna a la Mesa i a altres tipus de reunions bilaterals. Es compleixen així els acords entre ERC i el PSOE que van permetre, amb l’abstenció dels republicans, la investidura de Sánchez i que haurien de continuar amb l’aprovació dels Pressupostos Generals de l’Estat.
L’element dissonant del nou marc polític seran les eleccions catalanes, encara sense data, però que portaran a una lluita fèrria entre Junts per Catalunya i Esquerra Republicana per veure qui es converteix en la primera força independentista del Parlament. En aquest àmbit polític, ERC encara no ha aconseguit superar els posts convergents. Tot i aquesta provisionalitat que s’albira, el diàleg entre governs cal que es mantingui. Serà el millor signe d’estabilitat per a la legislatura.
El Govern espanyol canvia de relat
El president de la Generalitat no va canviar el seu relat. Va insistir en les reivindicacions genèriques de les forces independentistes, sense concrecions respecte a com articular, per exemple, un referèndum, ni quines reformes legals calen per fer-ho possible…El que sí que ha canviat molt ha estat el relat del Govern espanyol, no sols les paraules, sinó també les actituds i els fets. Per això és rellevant que Sánchez hagi lliurat un document a Torra amb 44 punts, titulat “agenda pel reencontre”.
Fonts de la Generalitat afirmen que en els noranta minuts de conversa, els presidents no van intercanviar cap paraula respecte al document. Però el document és important perquè aborda aspectes com el finançament autonòmic, l’impuls de les infraestructures i d’altres que els presidents Mas i Puigdemont ja van plantejar en el seu dia al president Rajoy, sense rebre resposta. Ara, anys després, torna a haver-hi punts concrets damunt la taula sobre els quals poder negociar i acordar.
La situació requereix molta prudència per ambdues parts. Les posicions de partida segueixen molt allunyades. Sánchez parla de “solucions polítiques en el marc de la llei i el respecte a la seguretat jurídica”, i que “davant l’exercici del dret a l’autodeterminació, la resposta és més autogovern”. Mentrestant, Torra lamenta que “no ha obtingut resposta de Sánchez respecte a la fi de la repressió”. Per això, no s’hauria de perdre de vista que processos semblants com el d’Escòcia, per posar un exemple, exigeixen molts anys de negociació, i malgrat la celebració d’un referèndum acordat, encara no s’ha arribat a la majoria suficient per exercir l’autodeterminació.
Com diu la dita popular, comença un temps en el qual s’haurà d’aplicar la màxima de “sense pressa, però sense pausa”. El camí del diàleg entre governs ha començat, hi haurà entrebancs, però les dues parts necessitaran fer esforços per no defallir. Moltes frustracions s’han anat acumulant en els últims anys, i la solució al conflicte requereix una nova actitud per ambdues parts. ‘Cordura’, president Sánchez. Seny, president Torra.
La reunió entre presidents significa una primera pedra del diàleg que haurien de servir per superar, d’una vegada, la confrontació, la desqualificació, l’insult i d’altres males arts, que en res ajuden a la convivència. És el moment de recuperar les paraules sense alterar el seu veritable significat, també els silencis necessaris en tota relació.
Les dues parts s’enfronten al repte de començar per allò que és més susceptible d’acord, i avançar cap als punts on la distància és més gran i les posicions més separades. No es poden permetre que el diàleg fracassi quan les enquestes constaten que els ciutadans més que mai demanen als polítics altura de mires.
L’altura de mires passen perquè, en la pròxima reunió de la Mesa de Diàleg i de la Comissió Bilateral Estat-Generalitat, es puguin anunciar acords concrets, per petits que siguin. Perquè es retorni a la política del pacte que les majories absolutes van enterrar durant molts anys. Perquè ambdues parts estableixin complicitats per encarar el futur amb millors garanties.
Catalunya Plural, 2024 
