Si ahir parlàvem de l’objectiu pendent que encara tenen les grans institucions catalanes per assolir la paritat de gènere entre els representants polítics, en els òrgans de govern dels àmbits municipal i supramunicipal les coses tampoc estan molt millor. Les corporacions de les Diputacions han estat dominades pels homes, si bé des del 2015 la representació de les dones ha començat a tenir força visibilitat.
De les quatre Diputacions, la de Barcelona, la de Tarragona i la de Lleida han tingut una presidenta. Des del juliol del 2019, l’alcaldessa de l’Hospitalet de Llobregat, Núria Marín, membre del PSC, s’ha convertit en la segona dona en ocupar el càrrec. La primera a accedir a la presidència de la Diputació de Barcelona des que l’any 1864, quan es va constituir per primera vegada, ho va ser Mercè Conesa (2015-2018), membre de CDC. De les quatre vicepresidències de la Diputació de Barcelona, actualment dues les ocupen dones.
La Diputació de Tarragona, té a la vicealcaldessa de Reus, Noemí Llauradó d’ERC, com a presidenta. És el seu segon mandat, ja que es va estrenar en el càrrec el juny de 2015. Actualment és la Diputació que té més dones amb càrrecs perquè a banda, de la presidència, de les quatre vicepresidències, dues les ocupen també dones.
La Diputació de Lleida també ha tingut una dona presidenta. Va ser l’alcaldessa de Tàrrega, de CDC, Rosa Maria Perelló que l’octubre de 2018 va ser investida presidenta després de la dimissió de l’anterior president, Joan Reñé. Amb aquesta investidura, Perelló es va convertir en la primera i única dona a accedir a la presidència de l’ens lleidatà. Ara és la que té menys representació femenina: de les quatre vicepresidències actualment una l’ocupa una dona, i el president torna a ser un home.
La Diputació de Girona, en canvi, és l’única que mai ha tingut una dona com a presidenta. De les quatre vicepresidències de la Diputació de Girona, actualment dues les ocupen dones.
Pel que fa a l’Àrea metropolitana de Barcelona, des del 2019 està presidida per l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, d’En Comú Guanyem, actualment la vicepresidència executiva l’ostenta un home, de les quatre vicepresidències, només una l’ocupa una dona. I, de les sis vicepresidències d’àrea, només una també està ocupada per una dona. Colau ha estat la primera dona que ha ocupat l’alcaldia de Barcelona.
Abans de crear-se per llei del Parlament del 2010 l’Àrea Metropolitana, va existir la Corporació Metropolitana de Barcelona (CMB) que no va tenir mai cap dona presidenta. Sí que va tenir durant uns anys com a vicepresidenta executiva, i presidenta de Transports Metropolitans de Barcelona, la regidora del PSC de l’Ajuntament de Barcelona, Mercè Sala, fins que va ser nomenada presidenta de RENFE.
La CMB va funcionar des del 1974 fins al 1987, quan va ser abolida per llei del Parlament per la majoria absoluta de Convergència i Unió i amb el suport innecessari d’ERC. CiU, que dominava la Generalitat, va veure en la CMB un contrapoder que era dominat pels municipis governats pel PSC i pel PSUC.
Les dones a pobles i ciutats
Els municipis catalans, segons el color polític, estan agrupats en dues entitats: l’Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACMC) i la Federació de Municipis de Catalunya (FMC). Ambdues entitats han tingut només al llarg de la seva història una dona presidenta. L’ACMC va ser la primera de les dues en estar presidida per una dona. Ba ser del 1999 al 2001, per l’alcaldessa de Santa Cristina d’Aro, Pilar Blasco, de CDC. La FMC té, des del novembre de 2019, la seva primera presidenta, l’alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Olga Arnau, d’ERC.
Dels 947 municipis de Catalunya, actualment n’hi ha 214 amb alcaldesses, el que representa gairebé un 23% de dones al capdavant dels ajuntaments. Respecte al nombre de regidores, el percentatge augmenta fins a gairebé el 44%.
Alguns dels municipis i ciutats amb major nombre d’habitants tenen una alcaldessa, com per exemple la capital catalana, Barcelona, o la segona ciutat més poblada, l’Hospitalet de Llobregat, o la cinquena, Sabadell, o la novena, Santa Coloma de Gramenet, i d’altres de més de 50.000 habitants. Aquest fet revesteix vital importància perquè representa que sota el mandat d’alcaldesses hi ha gairebé el 40% dels catalans.
En les últimes eleccions municipals del 26 de maig de 2019 es va assolir la major representació femenina de la història. Com constata l’Observatori d’Igualtat de Gènere (OIG) de l’Institut Català de la Dona (ICD), Catalunya estava des del 1979, primeres eleccions municipals, per sota de la mitjana dels municipis de l’Estat espanyol pel que fa a la proporció de dones alcaldesses, però ha arribat ja a aquesta mitjana.
En quatre comarques hi ha ara més alcaldesses que alcaldes, són: l’Alta Ribagorça, l’Alt Urgell, el Barcelonès i el Garraf.
A Catalunya hi ha més dones que homes però, en canvi, la representació política està dominada pels homes. Les dades a 1 de gener de 2019, mostren que hi ha 154.030 dones més que homes. D’un total de població de 7.619.494, les dones són 3.886.762 i els homes 3.732.732.
Tot i l’evolució positiva de la participació de les dones en política, queda molt camí per recórrer per arribar a la igualtat i aconseguir la paritat en la representació en tots els àmbits polítics. Amb un clar perill d’estancament al voltant del 40% de dones en les institucions, caldrà doncs que els partits polítics s’apliquin a fons sobretot en la confecció de les llistes electorals, per garantir després que tantes dones com homes puguin accedir a llocs de màxima responsabilitat, als ajuntaments, als ens supramunicipals, al Parlament i a la Generalitat.
Per continuar avançant, com diu l’organització mundial Dones de Nacions Unides, “s’hauran de promoure noves lleis i reformes constitucionals per garantir un accés equitatiu de les dones a les esferes polítiques, com a votants, candidates, representants electes i funcionàries públiques”.
Catalunya Plural, 2024 
