Europa feia molts anys que no mirava el problema de les migracions de front i el 2015 va decidir directament no afrontar-lo i desviar el problema cap a tercers. L’arribada d’un nombre important de refugiats sirians a l’illa de Lesbos incrementava el trànsit ja existent de persones de diverses nacionalitats. L’origen de les arribades, com es veu en aquest vídeo de CEAR, ha anat variant, però el 2015 l’arribada de persones de Síria va ser la que va disparar les alarmes.
Sí, sembla mentida, però el que va disparar les sirenes d’emergència no va ser l’arribada de persones pobres sinó la de persones de classe mitjana o alta que fugien d’una guerra. I llavors Europa va decidir delegar el problema en tercers països (per no tacar-se les mans amb cap feina bruta) i deixar també a l’estacada als països que eren punt d’entrada: Grècia, Itàlia i Espanya. Una decisió certament preocupant en una Europa que volia créixer junta i que va deixar enfonsar-se en la misèria a Grècia, que va contribuir a fer créixer l’ultradreta i la xenofòbia a Itàlia, i que va decidir no mirar què passava a Espanya.
I no cal ser molt astut per saber que delegar el «marró» als veïns no és una bona idea, però si els veïns són estats com Turquia, Líbia i Marroc, és comprar tots els bitllets de la loteria per fer el problema més gran i complicar molt la seva solució.
Millor no saber què ens ha costat l’acord amb el Marroc. Segurament una indecència en euros i una altra en rebaixes als drets humans en un país que ja els tenia a preu de saldo. Si sabem el que ens està costant delegar-ho en un no-país com Líbia, on ens estem deixant milions d’euros perquè les mateixes patrulleres líbies siguin el principal enemic dels nàufrags i de les entitats de salvament, en comptes de ser qui els ajudi.
Una altra decisió flagrant d’Europa, que segueix carregant-se la legislació internacional, aquesta vegada la de mar oberta. I a més sabent que a Líbia hi ha alguns dels camps de detenció més salvatges i mortífers que s’han conegut.
Sabem també què ens va costar que Turquia tanqués l’aixeta: 6.000 milions d’euros. Però un delinqüent que veu diners fàcils, ni té paraula ni es conformarà amb 6.000 milions si veu que el proveïdor pagarà el que sigui. I aquest és el cas de Turquia, embolicat en milers de fronts internacionals i en el propi front intern per mantenir el poder. El seu president farà el necessari per mantenir-lo. Entenent per el que faci falta… el que sigui necessari. Ja ho saben els que s’estan podrint a les presons només per la sospita de no simpatitzar amb el seu president.
I és clar, ha esclatat la bombolla que hem anat inflant i ara que ja no la podem amagar, Europa es comporta com Turquia, Líbia o el Marroc. I així ens arriben les imatges del que està passant a Grècia i com estem tractant els refugiats amb foc real a mar oberta o amb violència extrema a la frontera. En la mateixa línia, el Tribunal Europeu de Drets Humans decideix incomprensiblement que les devolucions en calent no són il·legals, es tanca de nou el cas de Tarajal, se suspèn la convenció de Ginebra a Grècia i ara tots els països posaran a la seva disposició els seus exèrcits per ajudar Grècia a evitar, per la força, que arribin refugiats. Violència injustificable contra innocents a costa dels drets humans, els valors europeus i de la dignitat de la unió.
La convenció de Ginebra inspirada i redactada per Europa i les seves recents guerres, no va pensar llavors que reconèixer persones, reconèixer refugiats, era en tots dos sentits. Una tristesa. I aquests dies ja sense dissimular, tothom ha decidit que els interessos són els interessos i que ser persona queda només per als moments en què això no tingui costos econòmics, socials o de poder.
I el pitjor de tot això és un cop més que aquest cinisme i hipocresia es destapa, no per l’arribada de persones pobres que fugen dels seus països buscant una oportunitat, sinó per persones de classe mitjana i alta a les quals una guerra ha robat les seves cases i el seu país. Una guerra com sempre cruel, en la qual la diplomàcia, els interessos estratègics europeus i les armes que els venem a tots junts, són més importants que el mal que fan.
Si es pogués mesurar en tones tot el patiment a la frontera, a Síria, als camps de Lesbos, als carrers de tota Europa…. no tindríem cap grua prou potent per suportar-ho.
Que no ens enganyin més. Fem tot el que estigui a les nostres mans perquè els nostres dirigents sàpiguen que això no és el que una immensa majoria volem. Ni és el que ens han venut com Europa, ni és el que acceptem com humans.
I fem el possible per acollir humanament, a tots els nivells, les persones que ja han arribat. Si us plau! Organitzeu-vos en pobles i ciutats per donar la cara més humana que tenim, que serà la millor resposta a tanta inhumanitat, injustícia i ignomínia. Com ciutadania acollint a qui sigui i com a ciutadans exigint als nostres polítics.
I si esteu perduts en com concretar demandes polítiques, aquí teniu uns documents que us poden ajudar:
- CEAR exigeix una resposta d’acord amb els drets humans a Grècia
- OXFAM INTERMÓN sobre la situació a la frontera grega amb Turquia
- ERC, PNL al Congrés dels diputats
- STOP MARE Mortum: Els drets humans no és trepitgen
- Diverses organitzacions exigim a Govern que demani a Grècia i la UE que garanteixin el dret d’asil
Catalunya Plural, 2024 
