Entre tots els municipis de Catalunya hi ha vora 2.500 carrers amb nom de dona. Això, però, representa una part molt ínfima dels més de 100.000 carrers censats per la Infraestructura de Dades Espacials de Catalunya: només un 2,5%. Molts d’aquests noms propis femenins, a més, estan relacionats amb figures del cristianisme. De fet, el nomenclàtor català inclou almenys 451 santes, 172 verges, 97 mares de Déu i 44 nostra senyores – sent la de Montserrat és la més anomenada, amb 86 aparicions al nomenclàtor.
Més enllà de la religió, les dones amb més carrers dedicats són escriptores: Mercè Rodoreda posa nom a, com a mínim, 128 carrers, places o passatges d’arreu de Catalunya; Montserrat Roig, a 102; i Maria Aurèlia Capmany, a 81. Encara són molt lluny, però, dels homes amb més carrers dedicats, que són el músic Pau Casals (397), el filòleg Pompeu Fabra (260) i el dramaturg Àngel Guimerà (2019).
Aquestes xifres són les que s’han pogut llistar fins ara al nomenclàtor CarrersDones, un mapa col·laboratiu que va impulsar l’Institut Català de les Dones (ICD) per tal que els municipis i la ciutadania identifiquessin els carrers amb noms de dona de les seves localitats. Aquesta eina, que es va desenvolupar amb col·laboració amb l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC), té l’objectiu de visibilitzar i prestigiar la figura i les aportacions de les dones i alhora «promoure que hi hagi interès dels ens locals per incrementar el nombre de carrers dedicats a dones».
Un objectiu similar persegueix el projecte Las calles de las mujeres, impulsat per Geochicas, un grup de dones de l’Amèrica Llatina i l’Estat espanyol que participen en la construcció d’OpenStreetMap, un mapa digital del món creat de manera col·laborativa. També es tracta d’una eina digital que conta quants carrers duen noms femenins i quants masculins en ciutats seleccionades (Barcelona, Badalona i Girona, en el cas de Catalunya) i, alhora, enllaça els carrers de dones a les seves biografies a Wikipedia. Amb aquest projecte volen «fer èmfasi en la importància de recordar a les dones, les seves lluites i èxits a través de l’espai públic i digital».
Tant a l’eina de l’ICD com la de GeoChicas han trobat 179 carrers amb noms de dona a Barcelona, dels vora 4.300 carrers que té la capital catalana, cosa que significa que menys del 5% del nomenclàtor és femení. A Las calles de las mujeres, a més, han trobat 911 carrers amb noms masculins. Això representa que, dels carrers amb nom de persona, personatge o figura, el 84% són homes i el 16% restant, dones.
Com és la representació femenina a l’espai públic
Més enllà del nomenclàtor, la figura de la dona està present en molts més àmbits de l’espai públic; per exemple, en escultures, panells publicitaris, aparadors o art urbà. Des de l’Observatori de les dones en els mitjans de comunicació, una associació d’una trentena de municipis que compta amb la gestió tècnica de l’associació Drac Màgic, han volgut anar més enllà i analitzar, no només si la dona té presència a l’espai públic, sinó com hi apareix.
«La representació femenina a l’espai públic i la vivència de les dones als carrers era un tema que ja s’estava treballant en molts municipis, i nosaltres volíem acompanyar aquesta preocupació», explica Raquel Marques, coordinadora de projectes de l’Observatori. Per això, a través del projecte Comunicació i espai públic: el punt de vista de les dones, diferents artistes visuals van recórrer els carrers de quinze municipis catalans, la majoria de l’àrea metropolitana, per fer una diagnosi de les representacions de les dones, sobretot en relació amb la seva feina.
A partir del que han pogut capturar durant aquest mapeig, han creat un banc d’imatges que han anomenat Des-memòria del treball de les dones a l’espai públic, que posa èmfasi en la invisibilització que hi ha hagut de la dona com a treballadora. «Sembla que les dones hagin començat a treballar fa dos dies, però fa molt de temps que estan presents tant en el treball remunerat com el no remunerat, tant a les fàbriques com fent el treball de cures i de la llar», explica Marques.
Un exemple molt clar l’han trobat a Sant Adrià del Besòs, on l’artista Alba Villarmea ha pogut contrastar el poc rastre que queda del treball de bugaderes, pageses, treballadores domèstiques o operàries de fàbriques tèxtils que van fer feina durant anys a la ciutat. «No hi ha ni plaques commemoratives ni panells informatius del treball que allà es realitzava», diu Villarmea. Curiosament, però, en un safareig que encara existeix en una plaça al límit entre aquesta ciutat i Santa Coloma de Gramanet, el que sí que hi ha és una escultura que recorda a Monserrat Roig.
Quan la dona apareix, però, sovint és de forma estereotipada. Maider Fernández Iriarte posa l’exemple de la imatge corporativa del mercat del Masnou: una dona amb davantal. «Podem relacionar aquesta imatge amb qui ens atén però també amb qui compra, les mestresses de casa», diu l’artista, cosa que «genera una relació directa entre les compres per la llar i les dones».
A la publicitat, però, és on trobem la representació femenina més estereotipada als carrers de les nostres ciutats i pobles. Les imatges d’una gasolinera de Barcelona són de dones amb la frase «Por tí, paso mil noches en vela», mentre que a les que apareixen homes, aquests es relacionen amb missatges de motor, força i llibertat.
Paral·lelament, el projecte de l’Observatori ha involucrat grups de dones i joves en diferents pobles i ciutats. Han fet un procés participatiu per analitzar missatges i representació femenina als carrers. El grup de Cornellà de Llobregat, per exemple, va concloure que faltaven noms de dones als carrers del seu municipi, sobretot de dones membres del seu teixit educatiu i que han sigut emblemàtiques. Per això, van decidir passar a l’acció i rebatejar alguns carrers de Cornellà afegint la biografia d’aquestes dones a les plaques.
Un cop conclosa la fase de diagnosi del projecte, diverses regidores i tècniques dels municipis implicats es van trobar per valorar-ho. «Un dels temes que va sortir molt va ser la manca de referents», explica Marques, «costa visibilitzar les dones migrants, per exemple». I afegeix que, «tot i que hi ha molta crida a què les dones siguin visibles en diferents espais, encara hi ha moltes absències i se segueixen reproduint els mateixos estereotips».
Catalunya Plural, 2024 
