Montserrat Bassa parla a poc a poc, amb calma però amb emoció. Ens rep al seu despatx de Congrés dels Diputats pocs dies després de la compareixença de la ministra Celaá a la Comissió d’Educació, en què va explicar el projecte de nova llei. Va ser l’única portaveu parlamentària que va decidir no utilitzar totes les seves intervencions després de més de quatre hores de comissió, cosa que tota l’assistència va agrair.
Bassa és la portaveu d’Esquerra Republicana a aquesta comissió. Té, ella i el partit, una complexa tasca per davant. Pont entre Madrid i la Generalitat (essent el conseller d’Educació, Josep Bargalló, d’ERC), frontissa (com en aquells bons anys de CiU) per sostenir el Govern central i donar suport a la llei educativa. N’és molt conscient.
Ens vam entrevistar amb ella per conèixer una mica millor què pensen de la nova llei educativa, però també per saber quin és el pes que té, per a la seva aprovació, la mesa de diàleg i la negociació dels Pressupostos Generals de l’Estat.
Què li sembla el projecte de llei?
Ens trobem amb la ministra dies abans de la compareixença, cadascun dels portaveus. Jo li vaig dir que estava molt contenta perquè per fi es derogaria la Lomce, que va sortir amb una clara intenció centralista: es carregava el sistema d’immersió linguistica, no respectava cap de les competències catalanes. Aquí tinc la llista de recursos (davant la justícia). D’entrada és una molt bona notícia. A partir d’aquí, parlarem al llarg de les comissions per veure si ens posem d’acord.
En línies generals estem d’acord amb la llei perquè avantposa sempre, per davant de qualsevol iniciativa privada, el sistema públic. Això ens va agradar molt. Però hem de parlar bé amb la ministra perquè a Catalunya tenim molt clar que no donarem concerts a escoles que segreguen. I ho diem de manera molt contundent, però la llei no acaba de definir-se clarament sobre aquest punt.
De fet deixa la porta oberta…
Deixa la porta oberta, però a Catalunya ho tenim més que clar.
Què més van parlar?
La ministra va deixar molt clars la voluntat de potenciar el finançament, sobretot, de l’etapa de 0-3 anys. Que la religió no fos obligatòria, cosa que a Catalunya també tenim clara des de fa anys. També vam parlar sobre la necessitat d’una bona planificació des de les administracions, que sapiguem com es reparteixen les places, independentment que siguin públiques o privades. Això és fonamental.
Vam parlar sobre la formació del professorat i la necessitat que estiguin molt més formats i que ho estiguin de manera permanent. Personalment, a mi m’agrada, perquè porto 35 anys en educació i he passat per tot arreu. Des del Departament, fins a formació a instituts, primària o escoles d’adults. I tinc una visió molt clara sobre la formació del professorat.
I també es va deixar palès l’interès que tenia perquè es flexibilitzés el sistema. També ho tenim molt clar a Catalunya: el que no ens agradava de la Lomce són els itineraris, que divideixen els alumnes… Es va parlar molt de potenciar a l’FP, molt necessari. Però sí que és veritat que ens preocupa el finançament.
La part principal i que vostè coneix massa bé …
És clar…Com potenciaràs l’etapa 0-3 si no tens clar el finançament, quina part dels diners ens cobriran? Si no hi ha finançament com milloraràs les aules, les pràctiques d’FP, que és el que en realitat hem de millorar?
La llei també deixa molt clar que volen treballar sobre l’accés del professorat. Totalment d’acord, però sense finançament serà complicat. Com aconsegueixes que tot el professorat accedeixi a treballar, demostrant les seves competències en supòsits pràctics si no hi ha tot un bon finançament.
Tornant a les converses amb la ministra. De què més van parlar?
Vam dedicar molta estona a la innovació educativa i al currículum. Des del Departament d’Educació català, que depèn d’ERC, fa anys que treballem amb projectes d’innovació que han patit directament les conseqüències de la Lomce, una llei totalment contrària a la innovació.
Tampoc no es tracta de començar de zero: nosaltres ja partim de l’experiència de més més de 10 anys d’escoles experimentals, amb molta investigació. Ara toca experimentar. Considerem que l’escola catalana funciona. I funciona molt bé.
Ara bé, parlant de Catalunya i d’educació, per a nosaltres és molt important la llengua. Ens han interposat molts recursos jurídics per la llengua i una suposada discriminació lingüística cap als castellanoparlants. Ho trobo gravíssim. Tenim molt clar que a Catalunya, la llengua vehicular ha de ser el català, però això no vol dir que no treballem el castellà. De fet, quan analitzem els resultats, sabem que els alumnes surten amb un bon nivell.
A Catalunya també se’ns han interposat recursos sobre el currículum, les normatives d’inici de curs, l’avaluació de la secundària…tenim molts temes pendents de judici. En aquest escenari, com s’entèn que donem suport a la llei? No és tan fàcil. Primer haurem de dialogar i buscar consensos, perquè d’altra manera, no respecten les competències catalanes en educació i això és greu.
¿Espereu que el govern retiri tots els recursos?
Intentarem entendre’ns i dialogar per veure què fem. El que no pot ser és donar suport a una llei quan tenim una sèrie de recursos que no ens deixen treballar lliurement les nostres competències. Sé que això no depèn directament de la ministra, seria absurd dir que el nostre suport dependrà directament d’això, però sí que és veritat que hem de parlar i buscar consensos. I quan dic consensos, insisteixo en que no ho siguin només de partit. Consensos amb la comunitat educativa, tenint molt clar que no només som nosaltres, els polítics.
Quines parts de la llei no els agraden? Apuntava a la porta oberta als concerts a escoles segregadores…
No, això, evidentment, no m’agrada en absolut. Les escoles concertades estan molt espantades que els treguin el concert, però tenim claríssim que no hi haurà finançament per a escoles que segreguin. Crec que serà un dels punts en què haurem de posar-nos d’acord, però no crec que sigui tan complicat. És aberrant que hi hagi escoles concertades en què es paguen 600 euros o més i amb hípica d’extraescolar, i que s’hi inverteixin diners públics.
No obstant això, la majoria de les concertades religioses no han de patir per res perquè el que fan és una funció social. Això serà un requisit per saber si donem o no un concert. Es tracta de no segregar, apostar per la coeducació, i mirar que el concert només depengui dels projectes que duen a terme i, sobretot, de la funció social.
Sí que sembla contradictori que la nova llei no acabi de determinar aquest punt, però la ministra, va deixar molt clar que era una línia vermella. A partir d’aquí estem oberts a el diàleg. La meva intenció no és criticar, sinó treballar per aconseguir el que em sembla que ha de ser la Educacón pública.
Una de les pedres angulars de tot això és el finançament. Del Ministeri i de les CCAA. La llei sembla molt ambiciosa en els seus objectius
Parlem de revertir retallades i, a més, finançar molts més camps. No només necessitarem un bon finançament al 0-3, sinó també s’està parlant de reduir repeticions, flexibilitzar avaluació, la possibilitat que el batxillerat sigui de tres anys, i tot això comporta diners. I molts.
Fins on hauria d’arribar el percentatge d’inversió?
No t’ho sé dir en aquests moments. El treballarem. Encara no sabem si aprovarem els pressupostos, que quedi clar també. Dependrà de la mesa de diàleg. Hem dit, i va lligat amb el tema d’educació, que hi haurà legislatura si avança la mesa de diàleg. I si avança, té a veure amb els pressupostos, claríssimament. Però ara estem en un inici, no podem dir res.
Fins a quin punt van lligats els temes? Tenint en compte que en les línies mestres de la llei podeu estar més o menys d’acord, quant pes tindrà la negociació entre Moncloa i Generalitat?
Hi ha una cosa molt clara: la finalitat de la mesa de diàleg és, sobretot, aconseguir que el poble català es pugui autodeterminar. I d’entrada, i et parla la germana d’una presa política, això comporta uns consensos de país, no de partit, que representen al 80% de la població catalana: la fi de la repressió. Significa demanar una amnistia general, perquè hi ha una causa oberta contra l’independentisme. I el més important: lluitar perquè la gent pugui votar i que, a més, el poble pugui votar els acords que surtin de la mesa de negociació.
Això és el més important per a nosaltres en aquests moments. Però també és veritat que hi ha un mentrestant. No sé si vas escoltar la meva intervenció a la investidura; va ser dura, però des del cor. Jo ho passo malament. L’Estat espanyol li ha suposat uns problemes enormes a la meva família. Però el que tinc clar és que encara que sortís la meva germana i la resta dels presos polítics de la presó, el problema continuarà igual. El problema no és que estiguin a la presó o a l’exili, el problema és que hi ha un conflicte polític: que la gent a Catalunya portem molts anys volent decidir el nostre futur.
Això no vol dir que siguem independents, encara que el meu partit tingui molt clar que així ho voldria. Aquest procés necessitarà d’un temps. Estic esperançada, encara que sigui tan dur. Parlem d’una oportunitat que les esquerres, per fi, (que les enyorava molt) tornan a estar aquí.
En conclusió, si la taula avança, hi haurà legislatura. I si hi ha legislatura s’aprovaran totes aquestes lleis, perquè creiem en elles. Però la prioritat és la mesa de negociació. El que no podem fer és anar aprovant pressupostos, aprovant lleis… Jo sóc una servidora pública, elegida per unes persones amb un programa molt clar. Aquest tema està relegat a l’objectiu que estem treballant. És combinar l’objectiu que volem i treballar, mentrestant, perquè la població catalana també necessita d’una nova llei d’Educació …
Una posició privilegiada i molt complicada al mateix temps…
Exactament. Però no estic desanimada, ho dic des del cor. Penso que hem d’estar aquí a Madrid, que hem de parlar, dialogar. Ho vaig passar molt malament el primer any, em costava molt. Si m’haguessis entrevistat el primer any, em sortiria una mena de ràbia. He hagut de fer una gestió personal i evolucionar per poder racionalitzar aquesta ràbia. Els conflictes només se solucionen parlant. I la ministra Celaá en té ganes i jo me la vaig creure, que té ganes d’arribar a consensos, no només dels partits, sinó de tota la comunitat educativa.
El PSOE reprèn el repartiment del currículum, del 55 i 65. Els sembla un percentatge raonable?
Ho hem de parlar. No em vull definir en aquest moment. Sé que tenir la llengua vehicular baixa a 55 (el currículum comú), sé que altres CCAA és el 65 (les que tenen llengua pròpia). Hem de parlar-lo. No només són els percentatges, sinó la realitat. No pot ser que ens diguin un percentatge i després, com ha passat, que arribin denúncies d’algunes famílies que diuen que no ho estem complint.
Una llei com aquesta pot trigar tres mesos de tràmits, que en realitat serà més, perquè dependrà del diàleg que hi hagi. Tindrem temps de mirar la lletra petita de cada un dels punts. Ha estat començar a veure que hi haurà llei d’educació i m’ha arribat quantitat de gent molt preocupada, des d’AFAs fins a escoles concertades o sindicats de professors… Escoltaré tota la gent que m’ha demanat de reunir-se amb mi, amb el partit, i els escoltarem a tots.
Una escola ha de parlar del que passa al carrer amb els seus alumnes. I els professors, confio en ells, no adoctrinaran
Després l’1 d’octubre de 2017, vam veure la polèmica sobre l’adoctrinament … Avui veiem en la resta de país un problema semblant amb l’assumpte del veto parental …
Tota persona que va viure l’1 d’octubre va quedar molt sorpresa comparant el que van viure i el que es va comentar als mitjans. Als instituts en què hi va haver els problemes, aquests es van engrandir enormement, en part per culpa dels mitjans. I com estem en campanya permanent, els partits als que els interessen aquests temes no van parar de posar problemes on en realitat no n’hi havia.
Una escola ha de parlar del que passa al carrer amb els seus alumnes. I els professors, confio en ells, no adoctrinaran. La prova és que totes les denúncies que els van posar han acabat en res. Hi va haver gent que ho va passar molt malament, gent que no s’atrevia a parlar i a dir clarament que el que feien a les seves classes era explicar què havia passat. Deixar que els alumnes parlessin amb tranquil·litat i d’aquí va sorgir tot el problema.
Per això és important estar a Madrid: per crear un altaveu, perquè hem d’arribar a la ciutadania. El problema no és la quantitat de gent que tenim de VOX al Congrés, el problema és la quantitat de gent que els vota.
El realment greu és que no es confiï en el professorat. Un professor ha de poder posar-se davant de la classe i explicar i preguntar als alumnes; perquè el que volem és que siguin crítics. Tinc molts amics que van rebre cops, un amic que va perdre un ull. I era molt normal fer un minut de silenci en contra de la violència, en nom de la pau i la convivència. Hi va haver instituts que no van poder fer-ho.
Els nens estaven als carrers. I a l’endemà tenien escola. I no pots estar a l’escola, després d’haver passat per un tema tan important, i començar a explicar fraccions. L’educació és molt més que un currículum tancat.
En relació a la seva intervenció a la Comissió, parlen de l’obligatorietat de l’educació des dels 3 anys. Per què ha de ser obligatòria?
Perquè tenim claríssim que dels 0 als 3 s’ha de tenir una educació de qualitat. Però el 3-6 és una etapa de formació principal. El cervell d’un nen d’aquesta edat està molt obert a rebre quantitat d’informació, que després serà la base per continuar l’educació. Es demostra que la majoria del fracàs escolar ve d’una falta des dels primers anys. Aquesta és la raó principal per la qual entenem que ha de ser obligatòria, i pública, naturalment.
Ara per ara, el percentatge d’escolarització és pràcticament universal …
Bé, més que res per deixar-ho per escrit. És una necessitat. Apostem per una educació inclusiva des dels 3 fins als 16 anys.
Això ens porta de nou al pressupost, atès que molta de l’oferta és privada i concertada en aquest cicle
Però no podem pensar una llei i, com no hi ha recursos, minimitzar-la. No seria normal detallar una llei pensant només en el finançament, perquè surt retallada d’entrada. El que volem és tenir una llei d’educació com la que ens mereixem, perquè l’educació és per formar els futurs ciutadans. A partir d’aquí, veure d’on traiem els diners.
M’agradaria que m’expliqués la proposta en relació a la prova d’accés a la universitat.
Creiem, des d’Esquerra i des del Govern català, que això és un atemptat a l’autonomia de les universitats. D’aquí la crítica. No és només a Catalunya, la majoria de les universitats el que defensen és la seva autonomia. En el moment en què fem una prova única centralitzem. És una contrarietat quan el que volem és que es respectin les competències de cadascuna de les nacionalitats del territori espanyol. A més sabent que les universitats tenen lliure potestat per decidir com volen fer la seva prova d’entrada.
Tenen les universitats capacitat de fer la seva pròpia prova?
L’haurien de tenir. La llei encamina aquesta major autonomia dels centres, que els equips directius tinguin més capacitat de lideratge. En el nivell universitari encara ha de ser més clar.
I la igualtat d’oportunitats de la ciutadania per accedir a una carrera independentment del lloc on hagi nascut?
Sí, és clar, qualsevol alumne podria fer-la, però tenir la independència que una universitat pugui fer les seves pròpies proves no vol dir que qualsevol alumne no pugui anar a qualsevol universitat. La igualtat d’oportunitats cal complir-la. No és contradictòria una cosa amb l’altra.
No?
Jo crec que no …
Si jo tingués 17 anys ara i hagués de fer la prova i volgués estudiar periodisme, hauria de presentar-me a tantes proves com facultats hi hagués en comptes d’una sola?
Parlem d’autonomia però a nivell de Catalunya. Però no tinc clar si s’està parlant d’autonomia universitat per universitat o depenent. El que no ens agrada és fer-ho a nivell de tot Espanya, perquè hi ha nacionalitats diferents. I que igual hi ha interessos diferents i hem de respectar. Sabem que volem descentralitzar l’educació.
En relació a la igualtat d’oportunitats, una cosa que em va agradar molt de la intervenció de la ministra, i que comparteixo, és la intenció que millorin les beques. És molt important. Vam estar parlant llargament del tema. No pot ser que la gent pagui el que està pagant per anar a la universitat. És un tema molt important. Una cosa que suposarà també finançament, i molt.
Cap a quin sistema us sembla que s’hauria de conduir?
Encara ho hem de parlar. Tampoc la ministra va entrar en cap concreció. Però el sol fet de saber que hem de potenciar les beques per aconseguir que més gent pugui estudiar sense haver de pagar el que s’està pagant avui dia és una necessitat bàsica, si el que volem és tenir una educació pública i de qualitat.
Catalunya Plural, 2024 
