Quan el dijous de la setmana passada el Govern de la Generalitat anunciava el tancament dels centres escolars, va començar a créixer la preocupació entre les famílies. “Què fem, ara, amb els nens?”. Alhora, s’anunciava el tancament dels Centres de dia, que ha suposat que moltes famílies s’hagin hagut de fer càrrec també dels més grans. Davant l’amenaça del coronavirus i per tal de reduir la possibilitat de contagi, moltes empreses han optat per demanar els seus empleats que es quedin a casa treballant. Però, realment és compatible el teletreball amb la cura dels fills o de les persones de la tercera edat?
El teletreball ha sigut des de fa temps una de les mesures més demandades per poder compaginar l’àmbit laboral i personal, millorant la gestió del temps. Segons Monica Grau, investigadora en economia feminista del grup d’investigació Dimmons de la Universitat Oberta de Catalunya, en les circumstàncies actuals, això ara és molt difícil, ja que la situació excepcional que s’està vivint implica més reptes i dificultats dels que s’exigirien en una situació de normalitat. “Els fills et reclamen atenció i mai podràs estar en les condicions de concentració adequades per a treballar”, explica l’economista. Per això, Grau considera que les empreses han de ser conscients que la productivitat no serà la mateixa i que no es poden exigir els mateixos resultats als treballadors.
A més, no totes les feines permeten fer teletreball. Una de les alternatives que contemplen les famílies que es troben en aquesta situació és deixar les criatures amb els avis i àvies. Això, però, els especialistes no ho recomanen. “Els infants són potencials portadors del coronavirus, per tant, no seria una bona opció deixar-los amb els avis, ja que els podrien transmetre el virus”, explica la pediatra del CAP Drassanes Noelia Requejo. “Seria exposar un grup de risc, com és la gent de la tercera edat, al contagi”. Tanmateix, la pediatra admet que moltes famílies ho veuen com l’opció més factible, pel cost que suposa haver de pagar alguna persona perquè tingui cura dels infants.
En aquest sentit, des de la Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya (FAPAC) es demana a les empreses que acompanyin les famílies que tenen dificultats per assolir la conciliació i que facilitin altres eines per afavorir-la, com poden ser la flexibilitat horària o la compactació de la jornada laboral. “Entenem que la mesura de tancar les escoles s’havia de prendre, però quan es va fer l’anunci en cap moment es va mirar més enllà, a la situació que suposaria per algunes famílies”, explica la presidenta de l’entitat, Belén Tascón. Una de les majors preocupacions de la FAPAC són les famílies més vulnerables i aquells infants que compten, per exemple, amb Beques de Menjador. “Esperem que l’administració garanteixi que aquestes famílies puguin viure en unes condicions dignes”, assenyala Tascón.
Les cures, una tasca invisible i feminitzada
La crisi del coronavirus ha fet aflorar la importància de les cures, que moltes vegades passen desapercebudes. Són tasques de les quals, encara avui, se n’encarreguen majoritàriament les dones. Segons dades de Comissions Obreres, les dones demanen el 93% de les excedències per tenir cura dels fills i el 83% dels permisos per cuidar familiars. “En moments com el que estem vivint ara és quan es fa evident que el treball de les cures té un valor econòmic i social importantíssim, que no està reconegut, i que ho hauria d’estar”, afirma Sira Vilardell, Directora General de la Fundació Surt. “Les dones són les que, majoritàriament, han hagut d’organitzar-se per atendre les persones dependents, siguin criatures o persones de la tercera edat”, afegeix.
La conciliació personal i laboral també depèn molt de la situació socioeconòmica de cada família. De fet, moltes de les professions més precaritzades són ocupades per dones, com pot ser el treball de la llar. “Qui té més capacitat econòmica no tindrà tantes dificultats per a conciliar i podrà, per exemple, contractar una cangur pels seus fills. Les persones que treballen en pitjors condicions no tindran la sort de poder comptar amb aquests recursos”, explica Vilardell.
Així doncs, qui sortirà més perjudicat d’aquesta crisi seran les persones més vulnerables. En aquest sentit, la Directora de Surt destaca les dificultats en les quals es troben les famílies monoparentals, majoritàriament dirigides per dones, que veuran agreujada la seva situació de vulnerabilitat. “Les ajudes que ofereixi l’administració pública hauran de garantir que totes les persones, sense excepció, puguin conciliar”, remarca Vilardell, que espera que passar per aquesta situació sigui una “dosi de realitat que faci canviar el model econòmic i social en el qual vivim”.
Autoorganització i xarxes de solidaritat veïnal
Des que s’ha anunciat el confinament de la població catalana, han començat a sorgir iniciatives veïnals autoorganitzades a diversos municipis i barris impulsades per voluntaris que s’ofereixen a cuidar els infants de les famílies que no se’n poden fer càrrec i a atendre les persones grans, per exemple, anant a comprar els aliments que necessitin. En pocs dies, s’han creat desenes grups de WhatsApp i Telegram per municipis i comarques d’arreu del territori, des d’on es recullen les necessitats de la ciutadania i s’organitzen les ajudes. El principal objectiu d’aquestes xarxes de suport és atendre les persones més vulnerables, però també hi ha algunes iniciatives que ofereixen suport psicològic o assessorament laboral, entre altres ajudes.
A Barcelona, al barri de la Dreta de l’Eixample la iniciativa s’ha gestat a partir del Casal de Joves la Dreixa. “Aquest és un barri amb una població molt envellida i vam veure que el suport del jovent era molt necessari per poder abastir tota la població”, explica l’Agnès Rosell, una de les coordinadores de la iniciativa. “A través d’aquesta iniciativa hem vist que el jovent hi és, està pel barri i vol ajudar la gent que hi viu”, afegeix. Per poder facilitar el servei als veïns amb total seguretat, es prenen diverses mesures de prevenció. El grup compta amb una xarxa de voluntaris que ajuden o bé a tenir cura dels infants o bé a ajudar a les persones de la tercera edat, a fi d’evitar un possible contagi. Una vegada es fa el primer servei, sempre es continua ajudant la mateixa persona per no allargar la cadena de transmissió del virus. “Fem molt èmfasi en el marc establert pel personal sanitari, de manera que entre el voluntari i la persona a la qual es dirigeix el servei hi ha d’haver una distància de seguretat i no hi pot haver cap mena de contacte”, assenyala Rosell.
Una altra iniciativa, en aquest cas al barri de Can Baró, ha vingut de la mà de l’Assemblea de Joves de Can Baró, formada sobretot per joves de l’esplai i el cau del barri. Els joves han organitzat una xarxa de cangurs per aquelles famílies que no tinguin amb qui deixar els fills. “Tenint en compte la situació econòmica de les famílies del barri, vam veure que en molts casos les famílies haurien de deixar els infants amb els avis. Volíem evitar que els col·lectius més vulnerables es posessin en risc”, explica Irene Gasch, una de les impulsores de la iniciativa.
Segons Sira Vilardell, la ciutadania organitzada en aquestes iniciatives “té un paper clau a l’hora de garantir les tasques d’atenció i cura”. En la mateixa línia, la investigadora en economia feminista Monica Grau destaca que la crisi del coronavirus ha posat en evidència que la cura no es pot fer de manera individual. “La importància de posar la vida al centre sempre passa per la col·lectivitat i les iniciatives comunitàries ajuden a crear xarxa”. Per això, diu, “s’ha d’estendre el concepte de cura, perquè tots som interdependents: som cuidadors i hem de ser cuidats”.
Catalunya Plural, 2024 
