Uderzo es retira, Astèrix segueix

Els trenta-vuit llibres d’Astèrix no només han marcat la infància dels francòfons, sinó a tota una generació més enllà de França. La mort d’Albert Uderzo, un dels pares fundadors d’aquest gal irresistible, té lloc en un període complicat, ha vingut a sumar-se a l’onada de males notícies sobre el coronavirus que col·lapsen les xarxes. L’adéu al dibuixant francès ha colpejat als amants del còmic. No obstant això, molts han volgut retre-li homenatge a través de testimonis, dibuixos i agraïments.

Humor i dibuix van marcar la seva vida. Albert Uderzo era ja un gran dibuixant molt abans de la creació d’Astèrix. Havia treballat en els diaris France Dimanche i France Soir, a les revistes Tintin i Pilote, dos referents del còmic francòfon. Aquesta gran experiència, de més de vint anys, va ser decisiva quan Uderzo es va creuar el 1951, a París, amb René Goscinny, que acabava d’arribar dels Estats Units. La parella va crear molts personatges i històries amb un talent excepcional que van tenir molta influència entre els anys 50 i 60.

Una de les seves primeres creacions va ser Umpah-pah, un guerrer indi que va néixer el 1951 amb la idea de ser publicat als Estats Units però que va acabar triomfant el 1958 a la revista Tintin. Un any després va néixer Astèrix en unes circumstàncies força peculiars: Uderzo i Goscinny van rebre l’encàrrec de crear una revista infantil, Pilote, però només amb herois francesos. La idea inicial de Goscinny era que el protagonista fos un heroi gran i forçut, però Uderzo el va acabar convencent que fossin dos, els protagonistes, un de petit i un de gran: Astèrix i Obèlix.

La parella Uderzo-Goscinny tenia moltes coses en comú. La seva passió pels dibuixos animats i els còmics Nord-americans. Tots dos tenien l’ambició de modernitzar la vinyeta, el còmic i la historieta francòfona. Tots dos eren fills d’immigrants, amb una visió entre rudimentària i fascinada per la història mítica d’una França que ells van contribuir a reinventar, a la seva manera. Els dos herois emblemàtics de la França més profunda van ser fruit d’aquesta immigració.

La poció màgica de l’èxit

Infidels a la història genuïna de França, Uderzo-Goscinny, van reescriure la Guerra de les Gàl·lies de Juli Cèsar molt lliurement, conferint a Astèrix els estereotips atribuïts als francesos, un mirall que reflecteix de manera caricatural i complaent les seves qualitats i defectes, però també valors universals forts com llibertat, solidaritat, democràcia i descobriment de l’altre, que valen a aquest antiheroi un èxit planetari des de fa més de mig segle.

L’esperit gal, és una noció que va aparèixer en la literatura francesa del segle XIX, a la recerca d’un patrimoni literari que confortés la idea de nació. El recurs de la parella que ressalta els contrastos s’utilitza de forma magnífica a Astèrix i Obèlix. En contraposició a Obèlix, Astèrix és baix, seriós, intel·ligent, hàbil, astut i només adquireix una força incommensurable al beure la poció màgica que prepara el druida Panoramix, a diferència d’Obèlix que posseeix aquesta força de forma permanent per haver caigut de nen a la marmita de la poció. El personatge mostra la seva tendresa i fins i tot el seu amor o atracció d’una forma idíl·lica: estima als nens i les donzelles i s’enamora només platònicament, arribant a esquivar, però, mostres d’afecte o atenció tan simples com un petó a la galta o al front.

La violència s’expressa sempre en la seva variant còmica tradicional on malgrat els immensos cops de porra i grans salts que efectuen els personatges pels cops que reben mai hi ha morts, tot i que es mostren explícitament hematomes, ulls morats i altres contusions i conseqüències de la lluita. Astèrix representa la victòria de David contra Goliat des de la primera pàgina dels seus llibres on sempre recorda que el seu llogaret, la Gàl·lia, és l’únic que resisteix a l’invasor. Malgrat la seva inexactitud històrica, l’argument afalaga, sens dubte, els sentiments patriòtics dels francesos.

L’estructura dels llibres es desenvolupa a partir d’un problema o dificultat que se li planteja a la tribu i que haurà de ser resolt mitjançant una missió a desenvolupar pels protagonistes que els portarà freqüentment a terres llunyanes i que han de resoldre en part a través de l’astúcia d’Astèrix però també mitjançant la força d’Obèlix i el recurs de la poció màgica. En definitiva Astèrix representa un heroi clàssic: Intel·ligent, audaç, astut, valent, humà, gran amic i veí, lleial amb el seu cap, honrat i pacient sempre disponible per desfer embolics, fer viatges èpics, ajudar a les dames o servir a la seva gent.

La metamorfosi de la historieta com a gènere

Després de la publicació de la primera història d’Astèrix, Astèrix el gal, el 29 d’octubre de 1959, aquell primer llibre va tenir un tiratge irrisori de 6.000 exemplars. El personatge va començar a créixer de manera vertiginosa. Avui, les seves aventures a la Gàl·lia, i fora d’ella, han venut més de 350 milions d’exemplars, s’han traduït a un centenar de llengües, s’han realitzat adaptacions en pel·lícules i sèries d’animació, quatre llargmetratges i el cinquè ve de camí dirigit per Guillaume Canet.

Després de la mort de Goscinny el 1977, Uderzo va continuar en solitari comptant i il·lustrant la vida, aventures i miracles de la parella Astèrix i Obèlix. El 2003, Albert Uderzo decidia que, després de més de mig segle dibuixant les aventures de l’irreductible gal, es retirava per deixar pas a la parella formada per Jean-Yves i Didier Conrad. I és que la historieta havia canviat radicalment des que Astèrix veiés la llum en les pàgines de la revista Pilote fa ja més de cinc dècades: aquella forma de cultura popular massiva pensada per a l’entreteniment juvenil és avui un art amb totes les conseqüències, que no es fa enrere en les seves ambicions i que mira tant al lector adult com a l’infantil, sense distincions.

Els personatges que inundaven les pàgines dels còmics juvenils han esdevingut en icones culturals que lideren les indústries de màrqueting, en què les publicacions en paper són tan sols la punta de l’iceberg de planificades campanyes totalment globalitzades, on es té cura des de l’adaptació cinematogràfica a els videojocs en totes les plataformes concebibles, passant per tota mena de figures i complements de moda. Xifres de facturació que es mesuren en milions d’euros i que demostren que el còmic segueix sent un eficaç motor econòmic. És una raó més que sobrada perquè Astèrix, Obèlix i altres habitants de la Gàl·lia continuin omplint les llibreries.

Astèrix, Obèlix i altres personatges formen part indissoluble de la cultura pop de més d’una generació. Convertida en un autèntic mite, la petita Gàl·lia forma part avui del patrimoni literari i artístic universal i continuarà durant molt de temps portant els seus valors de tolerància i resistència en les seves aventures. La imaginació ha fet viatjar a molts lectors i Albert Uderzo es convertirà en un dels artistes més influents de còmics francesos. I mentre hi hagi lectors i dibuixants, el seu llegat no desapareixerà. La propera generació, assegurada, està especialment agraïda. Uderzo es retira, Astèrix segueix.