Fa només unes setmanes, llançàvem un comunicat que portava per títol “No ens arriben les promeses, drets com a treballadores, ja!”. Exigíem llavors al govern espanyol que posés tots els mitjans per posar fi a la discriminació del sector, controlant que es complissin tots els drets ja reconeguts en les lleis, i que s’informés els ocupadors de les seves obligacions en matèria de salari, jornada de treball i descansos.
Demanàvem també que es reconeguessin els drets que falten, entre ells, la protecció davant de riscos professionals i la prestació d’atur. Exigíem la regularització de totes les cotitzacions a la Seguretat Social d’anys anteriors, perquè no s’havien ajustat al salari mínim, per responsabilitat de la Tresoreria de la Seguretat Social.
Plantejàvem la urgent necessitat de reconèixer l’autorització de residència per treball per a totes les dones immigrants treballadores de la llar i de cures, a tot l’Estat condemnades a l’economia submergida per imperi de la llei d’estrangeria.
Res del que demanàvem era nou, és el que anem reivindicant una vegada i una altra des de fa anys. L’actual govern, com els anteriors, va considerar que no hi havia pressa. Ni per controlar, ni per equiparar drets, ni per informar els empresaris, ni per procedir a regularitzar la situació dels qui estan resolent el problema de la dependència casa per casa, de manera privada i no reconeguda, cobrint necessitats de cura per a les que avui dia no s’ofereix una altra sortida.
Va arribar la pandèmia i, amb ella, ha aparegut amb tota la seva cruesa la precarietat de l’ocupació de llar. Milers de treballadores han patit la suspensió del seu contracte, un acomiadament, o han vist morir al seu cap, i es troben ara sense prestació d’atur. La protecció de la salut laboral de totes elles ha estat menyspreada, com ho era abans de la pandèmia; no els han donat indicacions ni mitjans per protegir-se. A les baixes a causa de l’aïllament o el contagi, cobraran bastant menys del que els correspon, perquè tampoc el govern va tenir pressa per arreglar-les bases de cotització per sota de les que els corresponien.
Moltes dones, les treballadores internes, s’han vist obligades a acceptar una enorme sobrecàrrega de treball, sent algunes impossibilitades de sortir per a res, privades de la seva llibertat. A elles se’ls ha aplicat el confinament de la manera més radical, perquè algunes famílies els han prohibit sortir fins i tot des d’abans de començar el període d’alarma. Elles estan sent aquests dies, en condicions inacceptables, un important recurs per assistir i evitar el contagi a les persones grans.
Les treballadores migrants a les quals no es va voler regularitzar, tenen ara un problema per sortir al carrer per anar a la feina perquè no se’ls ha donat cap fórmula que els garantís el seu dret a circular. Si han perdut la feina, no tindran accés a les prestacions.
Si per fi hi ha una prestació per a la resta de treballadores, se’ls exigirà l’alta a la SS per poder cobrar, quan de sempre se sap que moltes no estan donades d’alta, tornant-se ara contra les treballadores la manca de control de la Inspecció de treball, una vegada i una altra reclamada per les organitzacions. Si la prestació es calcularà sobre la base de cotització, la Tresoreria de la SS té pendent regularitzar les cotitzacions de les treballadores que no estaven cotitzant pel salari mínim
Per això, reivindiquem:
- La prestació d’atur per als que estaven d’alta a la SS, i altres mesures que garanteixin ingressos suficients per a totes les treballadores.
- Accés de les migrants a totes les prestacions actuals sense cap exigència de situació regular.
- Obertura immediata d’un procés general de regularització de totes les treballadores de la llar i cures, sense condicionaments de temps de residència, ni d’hores, en acabar la situació d’emergència.
- Exempció de pagament a la seguretat social en tots els casos de suspensió dels contractes durant aquesta crisi, a condició que les treballadores siguin readmeses al passar l’emergència.
Aquest comunicat el promouen la Asociación MALEN ETXEA (Zumaia), la Asociación de Trabajadoras y Trabajadores del Hogar de Sevilla, la Asociación Nosotras por los Cuidados y Empleo de Hogar (Granada), la Asociación APAMUAC (Madrid), la Asociación SEDOAC (Madrid), la Asociación ATH-ELE (Bilbao), SINDIHOGAR/SINDILLAR (Barcelona), la Asociación Emplead@s de Hogar y Cuidados (Navarra) y SINA KOOP. ELK. TXIKIA
Catalunya Plural, 2024 
