L’Estat espanyol va decretar, en Consell de Ministres extraordinari aquest cap de setmana, que els i les treballadores no essencials no podrien personar-se als llocs de feina fins el 9 d’abril. Les treballadores de la llar i de les cures van ser considerades treballadores no essencials però, al contrari de la resta de persones que han hagut de quedar-se a casa, no es podien acollir a les prestacions perquè, segons la regulació del 2011, les treballadores de la llar no tenen dret a atur, encara que cotitzin a la Seguretat Social.
L’executiu espanyol, però, ha rectificat i, al Consell de Ministres celebrat el 31 de març, ha anunciat una prestació equivalent a una prestació per atur. “És fonamental cuidar millor els qui cuiden”, ha dit el vicepresidente Pablo Iglesias. Es tracta d’una prestació equivalent al 70% de la base de cotització de la treballadora.
Ara bé, oficialment hi ha 319.000 treballadores de la llar donades d’alta a la Seguretat Social. 319.000 treballadores que podran gaudir d’aquesta prestació fins que s’acabi l’estat d’alarma. Però l’INE té recollides 580.500 persones que es dediquen professionalment a les tasques de cures i de la llar. Així, parlem de 261.500 persones que no estan registrades, que treballen, per tant, sense contracte.
Gairebé la meitat d’aquest col·lectiu (que, recordem, que en moments de normalitat no té dret a cobrar atur, ni baixes, ni vacances) no té una relació laboral regularitzada. Així doncs, la meitat d’aquest col·lectiu no podrà beneficiar-se de les ajudes del Gobierno. Un col·lectiu feminitzat, precari i invisibilitzat per se en què gairebé la meitat de les seves treballadores són invisibles i, de cara a l’administració, també inexistents.
Per parlar de la precarietat del col·lectiu, hem seleccionat 5 entrevistes i reportatges que hem elaborat sobre les treballadores de la llar i les cures, més enllà del Coronavirus i l’estat d’alarma.
OPINIÓ: Per a la igualtat de condicions de les treballadores de la llar en temps de coronavirus
La Asociación Malen Etxea (Zumaia), la Asociación de Trabajadoras y Trabajadores del Hogar de Sevilla, la Asociación Nosotras por los Cuidados y Empleo de Hogar (Granada), la Asociación APAMUAC (Madrid), la Asociación SEDOAC (Madrid), la Asociación ATH-ELE (Bilbao), Sindihogar/Sindillar (Barcelona), la Asociación Emplead@s de Hogar y Cuidados (Navarra) y Sina Koop. Elk. Txikia cosignen aquest comunicat en què expliquen la situació de les treballadores de la llar que han perdut la feina o no poden sortir a treballar i a les quals ningú ha donat cap fòrmula per garantir-ne els drets
REPORTATGE: Els riscos de treballar durant el coronavirus
En aquest text expliquem la història de Teresa, una hondurenya de 38 anys que treballa cuidant una parella d’avis. Explica com la va parar la policia durant els primers dies de l’estat d’alarma i que, a conseqüència de no tenir papers ni un contracte laboral, no va poder explicar als agents que anava a treballar i no s’estava saltant el confinament.
ACTUALITAT: Voluntàries sense papers? No, gràcies
El col·lectiu Mujeres Migrantes Diversas va denunciar la segona setmana del confinament que moltes de les seves membres s’havien presentat voluntàries per a ajudar al personal de residències de la gent gran o hospitals. Dones amb formació acreditada van ser tirades enrere per l’administració en plena crisi sanitària a causa de no tenir papers
ENTREVISTA: “Per ser dones hem de treballar cuidant i per ser migrades ho hem de fer en precarietat”
Rocío Echeverría és treballadora de la llar i una de les milions de dones que donen cos a l’anomenada ‘fuga de les cures’ d’Amèrica Llatina cap a Europa. Les cures són “pilar de qualsevol societat però el capitalisme masclista ens deixa fora del circuit econòmic”
VÍDEO: Drets laborals explicats en un minut
Les treballadores de la llar solen pateir vulneració de drets durant la seva jornada. Des de treball en negre, acomiadaments improcedents, excés de la jornada màxima o, inclús, agressions sexuals. Inspecció de treball no té accés al domicili privat, encara que aquests sigui un espai laboral, per tant, moltes agressions queden sense resposta, tal com explicàvem en aquesta entrevista a Telma Vega, inspectora de treball de la Generalitat. Per això, CCOO va realitzar píndoles de menys d’un minut per tal d’explicar els drets laborals de les treballadores de la llar.