“Les cançons, com els poemes, són una manera de parlar amb mi mateix”, deia Luis Eduardo Aute. Una de dos, Amor, La belleza, Slowly, Alevosía, Sin tu latido o Las cuatro y diez formen part de la memòria sentimental de diverses generacions. Va posar himne també a la fosca Transició (Al alba, Rosas en el mar). Els enamorats cantaven Al alba sense saber que parlava d’afusellaments i tirans.
Vivia sense ordinador i sense mòbil, un luxe a l’abast de pocs agosarats, el que li permetia dilatar el temps per crear. Encara que la seva faceta de músic va ser sempre la més coneguda, les seva vocació poètica i pictòrica van ser igual dimportants i primerenques. La seva recerca de la màgia i l’inesperat es va plasmar també en quinze poemaris -l’últim editat el 2016 sota el títol El sexto animal-, una desena de pel·lícules i 30 exposicions plàstiques individuals.
Curiós sense límits, creient i practicant de la indisciplina artística, Luis Eduardo Aute va ser un mag de la bellesa que al llarg de més de cinc dècades va abraçar la poesia, la música, la pintura i el cinema com si fossin diverses amants. Mai va voler fer cançó protesta, perquè igual que no va creure en les disciplines, Aute va defugir els gèneres i etiquetes. Va aconseguir la major popularitat amb el seu cançoner intimista. Va ser potser el més inquiet dels seus companys d’ofici musical, amb discos conceptuals i audàcies constructives formals.
Un té la impressió que la creativitat d’Aute rajava d’una mateixa font, d’algun fet místic, religiós i pagà alhora, universal, que té a veure amb la transcendència i amb l’amor, amb el joc de la realitat (la Transició política, l’Espanya del postfranquisme, les llibertats… aquelles lluites dels cantautors dels setanta) i amb el psicoanàlisi, la religió i la temptació onírica (influències de Picasso i Dalí).
Diuen que la passió és necessària i justifica una vida. A Luis Eduardo Aute li apassionava aprendre i conèixer, fer-se preguntes de què va tota aquesta pel·lícula de metratge incert de la qual no hem escrit el guió que anomenem vida. Obra i significat s’entrellacen, l’espai propi d’un artista rellevant i, sobretot, molt original. Versàtil, per descomptat, amb múltiples capacitats, però al mateix temps propietari d’una identitat pròpia.
Un artista coherent i indisciplinat a un temps, capficat en la seva acció, i atent en la seva intenció de parlar d’aquest món a l’inrevés. Com afirmava, gairebé tot té el seu oposat i només ens salva aquest viatge cap al no res / que consisteix en la certesa de trobar en la teva mirada / la bellesa…
Catalunya Plural, 2024 
