La banca ha estat un dels sectors cap als quals més s’han dirigit les mirades des que ha començat la crisi econòmica associada a la Covid-19. Una part de la societat reclama que les entitats financeres s’arremanguin ara i ajudin a pal·liar els efectes d’aquesta possible recessió, de la mateixa manera que després de la crisi de 2008 van ser elles les rescatades.
Durant els darrers dies s’han anat coneixent les mesures adoptades per les financeres, consistents majoritàriament en una moratòria en el pagament de la hipoteca per a aquelles persones afectades per aquesta crisi. Encara que l’ajornament està recollit en el Reial decret llei-8/2020 de mesures extraordinàries urgents per fer front a l’impacte econòmic i social de la Covid-19, alguns bancs han decidit anar un pas més enllà i ampliar els criteris i terminis de la moratòria.
No obstant això, hi ha un tipus d’entitats financeres a les quals se’ls pressuposa una major conscienciació social en un moment com aquest. Són les que es defineixen com a banca ètica, i que també han hagut de prendre decisions extraordinàries davant aquesta situació, a més d’aprofitar per denunciar el sistema econòmic actual i el desmantellament de la sanitat.
“És la constatació en les nostres carns de l’acumulació de retallades i la falta d’inversió en sectors fonamentals com la salut, que ha anat en paral·lel a una financiarització de l’economiaia un sistema financer que, en lloc d’haver après la lliçó donada durant l’última crisi econòmica, ha seguit facilitant i promovent les inversions en un sentit oposat: paradisos fiscals, inversió armamentística, destrucció mediambiental, especulació en sectors bàsics com l’alimentació, i un llarg etcètera “, critiquen des FETS-Finançament Ètic i Solidari , l’associació que agrupa les principals entitats de banca ètica.
L’acumulació de retallades i la falta d’inversió en sectors fonamentals com la salut, ha anat en paral·lel a un sistema que, en lloc d’aprendre la lliçó de l’última crisi, ha facilitat les inversions en un sentit oposat
Tal com explica Nina González, coordinadora de FETS, “l’important no és tant el producte financer en si -que al cap i a la fi, és el mateix per a una banca ètica que per a una que no ho és-, sinó que el que marca la gran diferència són els criteris i la finalitat que estableix una entitat a l’hora d’atorgar un crèdit”. En el cas de la finaciació ètica, segons González, es tracta de “projectes transformadors de l’economia real, una cosa molt allunyada del que fa la banca no ètica”.
Triodos Bank, banc europeu “independent” amb més de 700.000 clients, reconeix la “gran responsabilitat” que tenen aquest tipus d’organitzacions a l’hora de pal·liar, “els efectes negatius que el brot de coronavirus ja ha provocat -i provocará- en l’economia”. En aquest context, Triodos Bank prendrà el RD-Llei 8/2020 com a referència i, a partir d’aquí, es compromet a “estudiar cas per cas la situació de cada persona i empresa”, de tal manera que es flexibilitzaran els casos no recollits en la llei.
Fiare Banca Ètica, per la seva banda, no ofereix hipoteques a individus per a la compra d’habitatge, de manera que la cooperativa ha decidit estendre la moratòria a aquells clients que sí compten amb préstecs de qualsevol altra índole, com a persones jurídiques o autònoms, que poden sol·licitar un ajornament dels pagaments de fins a sis mesos. “La moratòria en quotes de préstecs personals i hipotecaris d’organitzacions no l’apliquen els bancs perquè no tenen ajuda pública per fer-ho, però nosaltres sí”, explica Joan Garibi , director comercial i d’estratègia de l’entitat.
Per la seva banda, Coop57, cooperativa de serveis financers, ja ha atès vora un centenar de sol·licituds d’entitats sòcies que compten en l’actualitat amb préstecs vigents i que sol·liciten aplicar carències que superen ja els tres milions d’euros, segons explica l’organització. La seva funció principal és “el finançament de projectes d’economia social i solidària a través de la intermediació financera”. Coop57 matisa que l’organització no és un banc, de manera que el seu funcionament és diferent i, per exemple, no concedeixen préstecs a particulars.
El paper de la banca en aquesta crisi ha de ser completament diferent a el del 2008, passant de ser qui genera la crisi a qui ha de ser la solució per a les persones més afectades
En el cas de Fiare, segons explica Garibi, hi ha la possibilitat de “crear mesures de resistència amb moviments i organitzacions socials”, tot i que es faran de manera individualitzada atenent a les necessitats de cadascú. Per a aquells clients les necessitats no encaixin dins del que disposa l’ICO, Fiare habilitarà un fons propi: “Per a això farem un producte d’estalvi particular per atreure recursos i demanarem un increment del capital social als cooperativistes. És imprescindible que tots els recursos estiguin disponibles en un moment com aquest”, ha explicat el director comercial i d’estratègia de l’entitat.
En el cas de Coop57, també es troben treballant per atendre noves sol·licituds de finançament per a “entitats d’economia social i solidària” o ampliacions de préstecs en vigor, que estan sent avaluades per les comissions socials i tècniques, així com el Consell Rector i els diferents Consells de Secció. Només durant el mes de març, la cooperativa va atendre més de 10 noves sol·licituds d’alta com a sòcies de serveis i per a la concessió de nous préstecs.
Però des de la cooperativa també es preparen per al “després”: “Sabem que ara s’ha de gestionar la urgència i donar resposta a les necessitats immediates de les sòcies. Però també sabem que cal preparar-nos per fer front i donar resposta al que vindrà més endavant “, expliquen. I tot i que encara no existeixen propostes concretes, la cooperativa financera assegura estar treballant en “diferents fronts” que posen en el centre la vida, les cures i l’àmbit comunitari. El director comercial de Fiare, Juan Garibi, finalitza amb una reflexió: “El paper de la banca en aquesta crisi ha de ser completament diferent a el del 2008, passant de ser qui genera la crisi a qui ha de ser la solució per a les persones més afectades” .
Catalunya Plural, 2024 
