Les sèries i el cinema són els grans protagonistes de l’oci cultural i ara, en temps de confinament, també suposen una gran part del dia a dia. L’imaginari que generen aquests productes, doncs, va assentant-se en la consciència creant creences que es converteixen en realitats. El racisme és una d’aquestes realitats. I no cal que un producte sigui directament discriminatori amb un col·lectiu, sinó que aquest racisme el trobem en l’absència de la diversitat o en personatges racialitzats que hi són per “quota” sense aportar res a la trama, o que fomenten estereotips.
I el racisme no queda aquí, sinó que també el trobem rere bambolines: costa trobar persones d’ascendència diversa entre guionistes, productores, realitzadores, càmeres… I quan les hi ha, sovint són “més precàries que les persones blanques. No és només el que es veu a la pantalla o sobre l’escenari: també cal representació al darrera dels projectes artístics. És un racisme subtil, però les nostres històries, per a les persones blanques, no tenen el mateix valor”, opina Mercedes Roses, membre de Catàrsia.
Aquest col·lectiu d’asiàticdescendents, que treballa per la visibilització i l’actuació contra el racisme, ha engegat, amb el suport de la Xarxa Barcelona Antirumors i la Sala Fènix, la campanya ‘El racisme al món artístic‘. Mitjançant càpsules de vídeo, Junyi Sun, Xirou Xiao, Kim Hernández, Sònia Masuda i Marina Martínez, cinc joves artistes d’ascendència asiàtica, denuncien les diverses discriminacions que s’han trobat en les seves professions.
Aquests vídeos, de vora seixanta segons, parlen dels imaginaris, les representacions que crea la cultura, la manca d’accés, la precarietat o la instrumentalització dels artistes racialitzats. De la “diversitat com a estratègia comercial”, afirma Roses. I és que segons denuncien els artistes al vídeo, moltes vegades s’han sentit com a “l’element exòtic”, aquell, físicament divers, que dona bona imatge a la producció. “De vegades senten que són contractats per la foto i no per la seva aportació creativa”, assegura Gaëlle Patin, responsable del programa Diversitat i Interculturalitat de Casa Àsia, entitat membre de la Xarxa Barcelona Antirumors.
Les pantalles, reflex de la societat?
Aquest racisme i invisibilització sistemàtica crea un “reflex de la societat equivocat del que la societat, a nivell educatiu, s’alimenta i crea imaginaris erronis”, apunta Patin, qui creu que la societat no és inclusiva amb la realitat diversa. I això es demostra, entre d’altres coses, amb les “trampes a les carreres professionals” i a la bretxa salarial que hi ha entre persones blanques i d’ascendència migrant.
Així, aquests vídeos busquen posar llum sobre certes realitats que ajudin a crear un altre imaginari col·lectiu, que inclogui totes les diversitats. “El racisme sempre ha estat entre nosaltres”, afirma Roses, qui tem que les discriminacions en les persones racialitzades s’agreugi amb la crisi que pateix i patirà el sector cultural, arran del coronoavirus. “Notarem les conseqüències. Ja les notem”, afirma.
La cultura en aquesta crisi ha tingut un paper fonamental a l’hora de compartir creacions, fer més amè el temps lliure i crear comunitat. “Ha ajudat la gent a suportar la difucultat i hem vist que és part del nostre creixement”, diu Patin. Però, aquests dies que hem consumit més cultura que mai “ens adonem que no tenim referències”, sentencia Roses.
Així, preguntada sobre algunes propostes culturals pel que ens queda de confinament, Mercedes Roses, de Catàrsia, recomana The half of it (Netflix), dirigida per una dona asiàtica i lesbiana i que té com a protagonista una jove asiàtica i lesbiana. Sobre les taules, ens recomana el col·lectiu Tinta Negra, d’actors i actrius afrodescendents. I per a una estona de lectura, la revista Pai Pai Mag.
Catalunya Plural, 2024 
