En els últims mesos, s’ha popularitzat el debat periòdic sobre la situació de llengua minoritzada del català i, alhora, la importància de mantenir-la viva. L’última d’aquestes discussions es va generar al voltant de la figura del Miquel Montoro per afirmar en un vídeo de “Preguntes i Respostes” que el faria en castellà, ja que així podria arribar a un públic molt més ampli.
El canvi de llengua del Miquel va fer reaccionar a una part molt considerable de les xarxes socials. Va ser només l’excusa per tornar a posar sobre la taula discussions sobre la diglòssia, la desvalorització del català o com “la llengua està morint”. Molta gent que havia situat en un pedestal a un jove mallorquí de 14 anys per fer el seu contingut en català va canviar d’actitud, fins i tot atacant-lo per ser un “venut”.
Davant d’aquesta situació, hem de prendre consciència i fer reflexió col·lectiva: fou el canvi de llengua d’aquest noi catalanoparlant a YouTube el problema o el símptoma d’un fenomen molt més ampli i complex?Centrar el debat lingüístic en accions concretes i individuals de certs personatges públics -com és el Miquel Montoro però també, en una altra escala, la Rosalía- ens pot fer desdibuixar quin és el problema de fons real: la situació de desigualtat i inferioritat -social, cultural i política- del català envers el castellà. Que certes figures públiques acabin passant al castellà per ser una llengua més valorada al món cultural i d’oci ens hauria de fer encara més conscients -com passa al món de YouTube, on tenim una gran quantitat de youtubers i influencers catalans que fan el seu contingut exclusivament en castellà, com són l’Auronplay o la Dulceida.
Aquesta anàlisi va ser publicada originalment a Debats pel Demà. Llegeix-la completa en català aquí o en castellà, a Catalunya Plural
Catalunya Plural, 2024 
