Ni tan sols va poder veure el vídeo. La duresa de les imatges li impedien donar play al curt que va córrer per xarxes socials i missatgeria instantània com la pólvora. L’assassinat de George Floyd a mans d’un agent de la policia americana, el seu coll contra el paviment, va estremir a la comunitat negra, afrodescendent i racialitzada americana. Però la ràbia va arribar ràpidament a l’altre costat de l’Atlàntic. Així ho va sentir Jennifer Molina.
“Conec moltes persones negres que no l’han pogut veure. Vam estar molt tristos el primer dia. Però aquesta ràbia i aquesta tristesa han generat un moviment”, explica Molina, que va convertir, passades les hores, la indignació en acció.
Aquests dies no para de rebre trucades de mitjans. No per la seva professió, és periodista, sinó perquè és portaveu a Catalunya de la Comunitat Negra Africana i Afrodescendent a Espanya (CNAAE), entitat nounada que ha fet de la consternació en veure el patiment de Floyd, una organització antiracista transversal. L’associació ha convocat la seva primera manifestació aquest diumenge en una desena de ciutats: “Per la memòria de George Floyd, per les vides negres i contra el racisme”, afirmen.
L’objectiu de la CNAAE és recordar que la violència policial, així com moltes altres formes de violència institucional i també discriminacions racials en l’àmbit laboral o educatiu, no són una qüestió única d’Estats Units. “La lluita contra el racisme institucional i social anti-negre no és una qüestió exclusiva dels Estats Units”, explica un comunicat de l’organització. L’afirmació la comparteixen diverses entitats socials, que destaquen que la discriminació institucional és una realitat estesa a Catalunya.
Violència policial a Catalunya
Des CNAAE recorden aquests dies la mort a Madrid fa dos anys del manter Mami Mbaye. La denúncia l’apropa a terres catalanes el Sindicat Popular de Venedors Ambulants de Barcelona: en poc menys de dos mesos es compliran cinc anys de la mort de Mor Sylla sota custòdia policial a Salou. Un fet que va donar lloc a la creació de l’associació mantera. “El racisme institucional existeix a tot arreu. Passa sovint”, comparteix Aziz Faye, un dels portaveus de l’esmentat sindicat i que recorda que no fa ni dos anys un manter va caure desplomat a Plaça Catalunya després d’una intervenció policial. “El proper pot ser qualsevol”, afegeix.
El cas de Mor Sylla és un dels molts pels quals ha batallat SOS Racisme Catalunya des de la creació del seu servei d’atenció i denúncia el 1992, el SAiD. El cas de Mor Sylla es va arxivar per la via penal i ara des de l’entitat treballen des del contenciós administratiu per la reparació patrimonial a la família per la responsabilitat de l’administració pública.
En els últims deu anys, destaca la coordinadora del SAiD, Alicia Rodríguez, la tipologia amb més nom de casos recollits ha estat la d’abusos i agressions de membres de seguretat pública contra persones racialitzades.
traves institucionals
No són les úniques dades que reflecteixen que la violència institucional té com a protagonistes persones negres, afrodescendents, migrants o racialitzades. Des de l’obertura el 2016 del Saidavi (Servei d’atenció i denúncia davant de situacions de violència institucional), l’entitat Iridia ha representat 74 casos de vulneració de drets per part d’institucions. 32 d’ells eren cap a persones migrants o racialitzades. Un 43% del total. “Això posa de manifest que el racisme institucional pren forma de violència policial i legal”, conclou l’advocat i membre de Iridia, Andrés García Berrio.
“Hi ha una pluralitat de situacions de violència policial no legal, violència institucional, que van des de l’ús de la força en context d’espai públic, com amb el col·lectiu de manters, de manera desproporcionada i completament il·legal. També casos de maltractaments a la presó on es generen expressions racistes i agressions físiques. O casos a comissaria, on s’han produït agressions fortes”, explica Andrés García Berrio.
“El racisme fa que l’administració de justícia sigui un camp minat per a algunes persones”, destacava en entrevista per Catalunya Plural l’ex advocat de Sos Racisme, Josep Granados. Des de 1992, Sos Racisme només ha aconseguit tres condemnes a policies, tot i que hi ha hagut “casos greus”, comenta Alicia Rodríguez. “El sistema li atorga presumpció de veracitat a l’autoritat”, afirma.
Unitat i autorepresentació
La CNNAE destaca que no només es tracta de violència policial i institucional, sinó que la discriminació s’estén a molts més àmbits, com el treball o l’educació. És per això que -diuen- “és més important que mai la unitat”.
“És quelcom històric. Aquesta és una associació molt gran que agrupa afrodescendents, africans de tota Espanya, fruit de lluites que hi ha hagut en el passat. Ve de la feina feta a Espanya per moltes persones antiracistes. L’organització general de el moviment antiracista estarà millor ara, i el lideraran persones negres”, diu Jennifer Molina. “Petites accions com les del Sindicat des de la mort de Mor Sylla s’han estès. Però tots aquests col·lectius han de ser un. No només cal reivindicar, la forma de lluitar ha de demostrar que això no és una guerra, sinó una nova forma de viure. Una acció positiva”, acompanya Aziz Faye.
Aquest diumenge, persones negres, afrodescendents, racialitzades o migrants sortiran al carrer per alertar que les situacions de vulnerabilitat i discriminació que han col·lapsat les xarxes socials aquests dies no són úniques d’Estats Units. I per sembrar una llavor d’impuls antiracista que creï nous referents per als que vindran. “El naixement d’una associació com la nostra és important perquè els que són molt joves o els que neixin ara, tinguin més referents. Referents que a Espanya no hem tingut els que tenim poc més de 30 anys”, explica Molina. Aziz Faye, de la seva edat, està d’acord: “La nostra lluita ha de ser pacífica i intel·ligent. Convertir aquesta ràbia en canvi i humanitat. Estem a temps. Si no estem amb els oprimits, serem opressors”.
Catalunya Plural, 2024 
