Les administracions públiques, les entitats humanitàries i nombrosos col·lectius ciutadans que s’han improvisat les darreres setmanes estan repartint aliments a un nombre cada vegada més gran de persones. A Barcelona, l’Ajuntament ha passat d’oferir 3.810 àpats diaris a oferir-ne 11.000. És a dir, s’ha triplicat el nombre de ciutadans que es beneficien d’aquest servei.
Ho va explicar, el passat dia 3, la regidora de Salut, Gemma Tarafa, que va precisar que uns 2.500 d’aquests àpats es reparteixen en menjadors i equipaments concebuts per a persones sense llar. Davant d’aquests locals es poden veure cues de persones per recollir aliments. Són la imatge de les ‘cues de la fam’ que ens deixa aquesta pandèmia. Uns altres 3.700 àpats es distribueixen en dispositius creats arran de la pandèmia i prop de 5.000, a domicili.
A més dels serveis municipals, Creu Roja, Càritas i el Banc dels Aliments són les entitats que, tradicionalment, s’han ocupat de repartir menjar entre les persones necessitades. Les dues primeres entitats han signat un acord amb l’ajuntament de Barcelona pel qual rebran mig milió d’euros per entregar targetes perquè els ciutadans empobrits puguin comprar menjar i productes de primera necessitat. Unes 2.000 persones disposaran de 425 euros mensuals en aquestes targetes. L’Ajuntament havia previst repartir-ne 17.000 abans de la pandèmia, però al final n’ha acabat distribuint prop de 30.000.
La corba de contagis de la Covid-19 està decreixent, però la corba de persones que està demanant ajuda augmenta
Salvador Busquets, director de Càritas Diocesana de Barcelona, declarava dies enrere que “si la corba de contagis de la Covid-19 està decreixent, la corba de persones que està demanant ajuda augmenta”. Creu Roja de Catalunya havia distribuït a mitjans de maig 620.910 quilos d’aliments i va informar que cada setmana rebia 10.000 peticions noves d’ajuda. Al Banc dels Aliments han constatat que la demanda habitual ha augmentat un 40% i que s’han multiplicat per quatre les consultes sobre com es pot aconseguir menjar de forma gratuïta.
Els mateixos ciutadans han improvisat serveis per portar menjar a les persones que en necessiten dels seus barris i pobles. La Plataforma d’Afectats per la Crisi a Badalona, que actuava abans de la pandèmia per combatre els desnonaments, s’ha bolcat en repartir aliments a famílies sense recursos d’aquesta població o de Santa Coloma. Als districtes barcelonins de Sant Andreu, la Sagrera, Trinitat Vella o Ciutat Vella s’han improvisat xarxes de suport veïnal per recollir aliments. Iniciatives similars s’han escampat per tot el territori.
Ajuda al món de la cultura
A Barcelona, però amb la vocació d’expandir-se a altres àrees geogràfiques, s’ha donat a conèixer, aquesta setmana, la iniciativa #ActúaAyudaAlimenta per atendre les necessitats de persones vinculades al món de la cultura. Al manifest que han elaborat els seus promotors s’assenyala que “moltes i molts treballadors de la Cultura han patit expedient de regulació d’ocupació que encara no han cobrat, no tenen ajudes o han finalitzat la seva prestació i ja no compten amb cap entrada econòmica i no saben quan reprendran la seva activitat i, per tant, tornaran els seus ingressos” i s’hi explica que “molts d’ells i d’elles es troben en una situació crítica en la qual comença a escassejar el menjar i la forma de pagar lloguers i serveis bàsics”.
Aquesta campanya compta amb el suport del Teatre Nacional de Catalunya, la Fundació AISGE, l’Acadèmia del Cinema Català i l’Academia de las Artes y las Ciencias Cinematográficas, a més de la col·laboració de la Fundació Teatre Lliure i el Banc dels Aliments.
Els gestors públics i de les entitats socials i ciutadanes que reparteixen aliments confien que la posada en marxa de l’Ingrés Mínim Vital aprovat pel govern espanyol ajudi moltes de les famílies a les quals ajuden ara però predomina la sensació que, com diu el director de Càritas Barcelona, la corba de la gent que necessita ajuda no baixi. O pitjor, augmenti.
Catalunya Plural, 2024 
