Han passat gairebé tres mesos des de l’inici de l’estat d’alarma. Tres mesos que marcaran un abans i un després en la història del segle XXI. Durant aquest temps, la política catalana i espanyola ha estat completament vinculada amb la Covid, com no podia ser d’altra manera. Ara bé, l’activitat al Congrés dels diputats s’ha mantingut gairebé inalterada i sovint ha legislat sobre matèries no relacionades amb la pandèmia. Fem un repàs d’allò que ha passat mentre la Covid estava aquí (i al qual la pandèmia ha robat protagonisme), ressaltant l’actuació dels partits catalans en les respectives votacions que s’han donat.
Una anàlisi detallada de l’activitat parlamentària mostra que sovint el nivell de confrontació que s’intenta vendre des dels altaveus dels partits polítics no es correspon amb allò que realment importa, és a dir, allò que té caràcter de llei. I és que, durant la gestió de la pandèmia i arran de l’implementació de l’Estat d’alarma, s’ha presentat, des dels partits independentistes catalans (especialment Junts per Catalunya i la CUP), una visió d’inconformitat absolutat amb l’actuació del govern espanyol, emmarcada en el concepte de “155 sanitari”. Analitzant-ne les votacions, però, veiem que la retòrica d’oposició moltes vegades no es correspon amb el que han anat votant en relació a les mesures no vinculades amb la gestió de l’Estat d’Alarma.
Així, de les sis sessions analitzades, Junts per Catalunya ha votat favorablement amb el PSOE i UP en cinc d’elles, mentre que només en la sessió del dia vint de maig van canviar el vot positiu per l’abstenció, en la votació d’un Reial Decret amb mesures d’ajut econòmic per la cultura. De manera idèntica s’ha comportat ERC. Es pot dir, doncs, que les diferències d’ambdós partits en el seu comportament al Congrés – deixant a banda la qüestió de l’estat d’alarma – són inexistents.
Encara més: es pot afirmar que el Govern de coalició de PSOE – UP ha pogut comptar amb la majoria dels diputats catalans, uns grans aliats per a tirar endavant les seves polítiques. Per últim, i pel que fa la CUP, s’han abstingut en quatre de les sis votacions, però han votat favorablement amb l’executiu de Sánchez en les dues restants.
I és que a vegades la mediatització de la política desvia i distorsiona l’atenció d’allò que passa de manera lenta i silenciosa, però amb efectes polítics igual o més importants. Les votacions dels partits catalans durant la pandèmia en poden ser un exemple. Observem com han votat cadascun d’ells en sis sessions plenàries que van de finals de març a finals de maig.
SESSIÓ 25/03
En la primera sessió al Congrés en l’era de la pandèmia s’aprobava el Real Decret-Llei 4/2020 pel qual es derogava la llei que permetia l’acomiadament objectiu per faltes d’assistència al treball. Una mesura que havia estat denunciada de manera reiterada per sindicats i associacions de treballadores, i que va sortir endavant per una àmplia majoria: 207 vots favorables, 91 abstencions i 52 vots en contra. Tots els partits catalans amb representació al Congrés (ERC, JxCAT, ECP i la CUP) hi van votar favorablement.
SESSIÓ 22/04
En la sessió de dimecres 22 d’abril sortia endavant el Real Decret-Llei 13/2020 pel qual s’adoptaven una sèrie de mesures econòmiques urgents dirigides als llocs de treball del sector agrari amb una majoria de 258 vots a favor, un sol vot en contra, i 91 abstencions. En aquesta ocasió, tots els partits catalans varen votar a favor de la mesura exceptuant la CUP, així com el diputat d’ERC Jordi Salvador Duch, que va trencar la disciplina de vot del seu partit.
SESSIÓ 29/04
En la darrere sessió plenària del mes d’abril, s’aprovava el Real Decret-Llei 12/2020 on s’articulaven un conjunt de mesures urgents en matèria de protecció i assistència a les víctimes de violència de gènere. La mesura va sortir endavant tot i l’oposició de VOX i l’abstenció del Partit Popular. Tots els partits catalans hi van votar a favor.
SESSIÓ 13/05
No relacionat amb l’estat d’alarma però sí amb la situació econòmica causada per la crisis de la Covid, en la primera sessió del mes de maig s’aprovava al Congrés un paquet de mesures urgents complementàries de suport a l’economia i a l’ocupació. Dels 349 vots emesos (ja que un diputat del Partit Popular no va votar), 201 van votar-hi a favor, 52 en contra, i 96 s’hi van abstenir. ERC, JxCAT i ECP van donar suport a la iniciativa, mentre que la CUP va decidir abstenir-s’hi.
SESSIÓ 20/05
De manera similar que en l’anterior sessió del mes de maig, s’aprovava un Reial Decret – Llei en el que es tirava endavant un conjunt de mesures econòmiques per a ajudar, aquesta vegada, el sector cultural. A diferència de totes les altres votacions esmentades, però, tots els partits catalans exceptuant ECP s’hi van abstenir. La mesura, doncs, va rebre un total de 182 vots a favor, 50 en contra i 112 abstencions.
SESSIÓ 27/05
En la darrera sessió del mes de Maig es va aprovar un Real Decret-Llei dedicat a establir mesures socials en defensa de l’ocupació. Aquesta va ser aprovada amb una amplíssima majoria, amb 295 vots favorables, 0 vots en contra, i un total de 55 abstencions, conformats pels vots de VOX, la CUP, i un diputat del BNG. ERC i JxCAT, per tant, van tornar a donar suport a l’executiu de Sànchez.
Catalunya Plural, 2024 
