El dimarts 24 de febrer de 2005 el Parlament de Catalunya va fer un ple sobre l’esfondrament a les obres del túnel del metro del Carmel. Aquell dia jo vaig anar a Flix i Ascó a presentar als estudiants de batxillerat la Facultat de Comunicació Blanquerna on faig classe. Va ser un viatge llampec, doncs havia quedat per dinar a Barcelona amb en Ferran Mascarell. Tornant vaig posar Catalunya Informació, que transmetia el ple, i vaig sentir Maragall dir: “vostès tenen un problema, que es diu 3%”. Havia passat Falset i pujava el coll de la Teixeta a bon ritme.
En sentir l’acusació que el president va fer directament a Artur Mas una mica més i tinc un accident. Quan em vaig trobar al restaurant Julivert Meu amb el regidor de cultura de Barcelona tots dos estàvem estupefactes. Ell va ser nomenat conseller de Cultura l’abril de 2006 per Pasqual Maragall, amb qui l’uneix una antiga amistat, i després ho va tornar a ser amb Artur Mas. A mi l’esbalaïment em va durar una llarga temporada, fins que vaig entendre que aquell dia el Parlament de Catalunya havia decretat el final de la política tal i com l’havíem entès fins llavors
Llegeix el capítol 6 sencer a París/BCN…
Llegeix el capítol 5 aquí
Llegeix el capítol 4 aquí
Llegeix el capítol 3 aquí
Llegeix el capítol 2 aquí
Llegeix el capítol 1 aquí
Catalunya Plural, 2024 
