A Catalunya hi ha 1.160.000 persones migrades. Un 15% dels habitants de Catalunya va trobar un motiu, en algun moment de la vida, per abandonar casa seva, les seves arrels, i establir-se en una ciutat estranya. Les raons poden ser moltes: fugir de la pobresa, d’una guerra o de la persecució política. Aquestes motivacions són les que més planes de diari, converses i minuts d’informatiu ocupen. Però n’hi ha d’altres, com la voluntat de canvi o, simplement, perseguir l’amor. Més d’un milió de migrants són més d’un milió d’històries. I d’aquestes, el llibre Els Invisibles (Edicions62) en rescata 31 i les treu a la llum des de la foscor de l’anonimat.
El llibre neix precisament de la “preocupació de veure com en parlem, de la migració. Sempre hi ha d’haver algun problema o conflicte”, explica el periodista Andreu Farràs, coordinador del manuscrit, en el qual han participat també les periodistes Imma Santos, Gemma Varela, Andrea Vargas i Pau Farràs. “Volíem abordar el fenomen de la migració des de la veu dels protagonistes i mostrar les diverses històries, que no sempre són lumpens amb problemes”, afegeix Farràs.
Així, entre les planes del llibre hi trobem manters, menors no acompanyats, treballadores de la llar, refugiats…”entenem que són perfils que poden representar el moment actual de la migració”, apunta Varela. I és que, a excepció d’alguns personatges pertanyents a entitats o grups coneguts, com Lamine Bathily, del Sindicat Popular de Venedors Ambulants, la majoria de veus del llibre són de persones anònimes. Amics o coneguts dels autors o fins i tot persones que han conegut en viatges d’autobús, “perquè tots i cadascun, encara que al principi ni ells mateixos en siguin conscients, tenen una bona història a explicar”, opina Vargas.
La diversitat d’històries es correspon, també, amb la diversitat de països que surten representats al llibre. “Quan parlem de migracions tendim a pensar en països del sud global, per això hem volgut incloure també persones del continent europeu”, apunta Santos, qui explica que han intentat no repetir nacionalitats, a no ser que fos necessari per a fer un retrat de la situació actual de la migració. Una d’aquestes excepcions és el Marroc, país del qual provenen un menor no acompanyat; el Hassan, que va venir sota un camió; i el Farid, veí de Ripoll en l’època dels atemptats del 2017.
Històries diferents, problemes comuns
“Vam migrar amb un punt d’inconsciència important i la realitat ens va colpejar a la cara”, diu la Gladys, que va venir d’Irlanda. Per la seva banda, el Lagarder explica que “tot i cobrar 1.800 euros al mes, vaig haver de fer-me passar per francès per poder llogar un pis”. Ve de Romania. Aquests dos testimonis, de persones diferents i contextos diferents, evidencien problemàtiques comunes en la migració: el racisme i les traves burocràtiques.
“Les casuístiques són diferents, però els problemes burocràtics per aconseguir els papers són comuns. Tot i que hi ha gent que en pateix més les conseqüències, acabant deportat, per exemple”, explica Varela. La majoria de persones entrevistades n’hi deien “murocràcia”, explica Santos. “O burrocràcia”, afegeix Andreu Farràs.
“La llei no té en compte la realitat de les persones”, diu en Pau Farràs. Explica la història d’en Karaman, qui, fugint de la guerra de Síria, va ser ferit en un peu en un accident a un camp de refugiats. Li van donar permís per anar a Espanya, però els hospitals espanyols no l’hagueren curat com voldria, així que va marxar fora a fer les cures. Poc després es va adonar que, pel simple fet d’haver sortit del país, ja no tenia dret a l’estatus de refugiat. “Tenim lleis que van en contra de les persones”, afegeix.
Xenofòbia creixent
Tot i que el llibre va ser escrit abans de la pandèmia de coronavirus, els seus artífexs han mantingut contacte amb els protagonistes i asseguren que viuen amb temor la situació que vindrà. “Pateixen per un augment de la xenofòbia i de la tensió social”, apunta Andreu Farràs. “La migració continua sent sinònim de precarietat i les conseqüències de la crisi poden ser greus”, afegeix. I és que ja hi ha antecedents recents: després de la crisi del 2008, moltes persones migrades van tornar als seus països d’origen. “Hi ha gent que té la vida muntada, gent que no voldria mai tornar i altres que saben que acabaran fent-ho i potser la crisi és l’excusa”, reflexiona en Pau Farràs.
Com a tot allò que s’explica al llibre, “no hi ha un sentiment ni un relat comú”, diu Santos. Però el que sí que es repeteix és la sensació de no sentir-se ni d’aquí ni d’allà. “El primer error que es comet amb l’immigrant és demanar-li que oblidi les seves arrels”, apunta al llibre en Deepti, que ve de l’Índia. Moltes de les persones entrevistades recalquen que “enfront de la voluntat d’integrar-se, van trobar-se amb gent que els demanava oblidar la seva essència. La identitat és fràgil”, opina Vargas.
Així, pensar que els migrants no s’integren o que tenen un nivell sociocultural baix són alguns dels estereotips i prejudicis que aquest llibre vol trencar. Parlant de primera mà amb els protagonistes del fenomen migratori, amb 31 veus de 28 països diferents. Perquè de migració no n’hi ha una, n’hi ha tantes com persones migrades hi ha. I aquest llibre fa que els que han restat menystinguts i discriminats, invisibles, tinguin veu.
Catalunya Plural, 2024 
