Carlos Ruiz Zafón (Barcelona, 1964) li fa dir a un dels seus personatges literaris, el senyor Sempere, quan porta el seu fill Daniel a descobrir el secret del cementiri dels llibres oblidats: «Cada llibre, cada volum que veus, té ànima. L’ànima de qui el va escriure, i l’ànima dels qui el van llegir i van viure i van somiar amb ell».
En efecte, el llegat de l’escriptor barceloní és la seva prosa, capaç d’emocionar primer als joves i després als adults amb un estil difícil de categoritzar. La novel·la històrica, la intriga, els ambients gòtics i la fantasia teixeixen una acurada producció literària que ha convençut a milions de lectors a tot el món.
Ruiz Zafón, que vivia a Los Angeles, on treballava per a la indústria de Hollywood, havia adquirit projecció internacional amb la seva novel·la L’Ombra del Vent, guanyadora de nombrosos premis i considerada un dels millors 100 llibres en llengua espanyola dels últims 25 anys.
Autors de primer ordre van saludar la personalitat de la seva literatura, com Stephen King, mentre que les següents entregues de El cementiri dels Llibres Oblidats –El joc de l’Àngel i El presoner del cel– van consagrar a Ruiz Zafón com el Dickens de Barcelona, segons El Corriere della Sera.
Ruiz Zafón era fill d’un agent d’assegurances. De xaval acompanyava el seu pare de casa en casa recorrent una vegada i una altra Barcelona. Va passar la seva infància al barri de la Sagrada Família i va estudiar als Pares Jesuïtes de Sarrià, edifici de Joan Martorell, el mestre d’Antoni Gaudí.
L’escriptor va confessar en més d’una ocasió que la seva infància a la ciutat marcaria de manera indeleble la seva visió del món i de la seva manera de narrar. Darrere de la seva mirada s’amaga el cap d’un escriptor, que en el moment en què emigra a Los Angeles, comença a utilitzar els escenaris recordats per recrear els ambients en les seves novel·les.
Va escriure la seva ciutat -del Tibidabo al Barri Gòtic- des de la fantasia però partint d’escenaris reals que creuen diverses èpoques, de la Revolució Industrial a la postguerra, amb aturades en el Modernisme, els anys 20 i, per fi, els 50 amb l’ombra de la Guerra Civil i les presons franquistes.
«Clàssic contemporani»
Les novel·les de Ruiz Zafón han estat traduïdes a més de cinquanta idiomes. La tetralogia El cementiri dels Llibres Oblidats ha estat elevada per la crítica internacional a la categoria de «clàssic contemporani» i conforma per a alguns «un dels universos literaris més apassionants del nou segle». Asseguren els seus editors que, no en va, presenten a Carlos Ruiz Zafón com «l’escriptor espanyol més llegit a tot el món després de Cervantes».
Ruiz Zafón va iniciar el seu camí literària amb El príncep de la boira, novel·la juvenil que va guanyar el premi Edebé el 1993, i a la qual van seguir El palau de la mitjanit i Les llums de setembre reunides a La trilogia de la boira. Al costat de Marina, aquestes novel·les li donaren lectors, alguns diners i cap nom en el competitiu món de les lletres.
Publicada amb més pena que glòria, L’Ombra del Vent va ser un lent i imparable fenomen gràcies a el boca orella, que el va catapultar al cim del mercat editorial. L’editorial Planeta publica la novel·la gràcies a la insistència de l’escriptor Terenci Moix. L’obra abraça l’èxit per convertir-se en un best-seller a banda i banda de l’Atlàntic.
Quan es va publicar la segona entrega de la tetralogia, L’Ombra del Vent havia superat els deu milions de lectors, i s’havia fet un lloc en la història de la literatura. Tant és així que, el 2014, Penguin Classics va escollir 26 clàssics de la història de la literatura universal (tants com lletres de l’abecedari) i va atorgar la Z a L’Ombra del Vent.
La prosa de Carlos Ruiz Zafón és un referent d’un nou tipus de ficció, en què el macabre, la bellesa, el romàntic i cert aire fulletonesc es combinen a parts iguals. El Cementiri dels Llibres Oblidats s’ha convertit en un símbol universal de la defensa de la lectura, de la pervivència de la memòria a través dels llibres i del refugi d’aquells que creuen en ells.
Catalunya Plural, 2024 
