Durant els dies de confinament a casa em van arribar múltiples missatges a través de les xarxes socials i dels mitjans de comunicació que comentaven que la vida de la família, en parella, amb els nens i nenes o adolescents ha suposat un augment de certa “violència”: divorcis, agressions, separacions, etc. I m’ha fet pensar que, també darrerament, veiem insults racistes a jugadors de futbol, violència entre equips rivals, partits polítics xenòfobs, agressions físiques a persones d’altres indrets, baralles nocturnes, destrosses de mobiliari, augment de violència de gènere, etc. El que podem anomenar violència contemporània, sigui física, sexual, emocional o econòmica. Però com és que n’hi ha més, si l’educació augmenta?
El tema és molt ampli i complex, però som conscients de la necessitat de tractar-lo educativament en sentit ampli. Sabem que el context social és important; hem pogut comprovar-ho en aquest confinament a casa (pisos petits, atur, angoixa, pobresa, bretxes tecnològiques, socials, emocionals, econòmiques, etc.). Una situació que crea en algunes persones una “paranoia social”, cosa que que hem pogut comprovar quan s’ha començat a sortir de casa. La humanitat es deixa influir, de vegades, per qüestions incomprensibles; però no podem acceptar que la violència es vengui com un instint innat, sinó com quelcom usual de les societats modernes. Hem de considerar l’agressivitat com un fenomen adquirit en el context social.
Per aquests motius, he meditat sobre el paper que l’educació a l’escola i a casa pot tenir en la reducció d’aquesta “violència contemporània”. No es tracta únicament d’introduir més elements curriculars, sinó d’incorporar el compromís de l’educació i de tot el teixit social de lluitar contra la pobresa, contra l’exclusió social, contra tot tipus de discriminació i desigualtat que hem vist amplificades i reforçades durant aquest confinament.
Educar dins i fora de l’escola és un acte social que es dóna mitjançant la comunicació. Cal desenvolupar mecanismes de comunicació que ajudin el professorat i les famílies a educar per evitar una violència. El filòsof Jürgen Habermas ens diu que la violència pot ser reemplaçada pel diàleg, la comprensió mútua i el llenguatge.
Hem d’estar atents perquè aquest confinament no ens porti a una gran crisi política i econòmica, amb repercussions educatives, continuant amb polítiques antigues. Que aquesta normalitat de la qual tant parlen, en lloc de nova sigui vella, que es desarticuli encara més el teixit social i que s’empobreixi més la població provocant una bretxa, ara sí, a la convivència social, brou de cultiu de la violència.
La millora de la societat que es demana ara a crits arran de la crisi de la Covid-19 i l’eliminació d’aquesta violència contemporània tindran lloc quan tots els que participen en l’educació de la infància: escoles, família, administració i comunitat integrin en el seu comportament i en els processos de gestió una forma diferent de tractar a les persones i, sobretot, un compromís de millora social per eliminar aquest altre virus que afavoreix i reforça aquesta violència.
Catalunya Plural, 2024 
