Durant el confinament van sorgir grans corrents de pensament solidari i col·lectiu, que buscava generar una nova societat per a aquesta nova normalitat. Aquesta dinàmica estava avalada, en part, per una gran disminució de la contaminació a les grans ciutats, fruit del confinament. Era un pas per a posar les bases de la lluita contra el canvi climàtic. Però amb el desconfinament aquests plantejaments es van diluir entre el fum dels cotxes i les fàbriques, que ara tornen a funcionar a ple rendiment, i les mascaretes d’un sol ús, antuvi tan buscades, que avui ens trobem tirades pels carrers.
La solidaritat de què vam fer gala com a societat durant el confinament s’ha tornat en egoisme. Inclús darrera les bones accions, hi trobem egoisme i capitalisme. El triomf dels Verds a França (excepte a Perpinyà) ha fet que a Macron li hagi faltat temps per a a fer una proposta per frenar el canvi climàtic. Electoralisme. Tenir menys aparcaments per cotxes sense millorar el transport públic. Capitalisme.
Estic convençuda que tothom escolliria viure en un món com el de la dreta, si ens deixessin triar. Què és el que falla, doncs, per a tenir un món com el de l’esquerra? No sé de qui és la responsabilitat, però si sé qui en pateix les conseqüències.
Catalunya Plural, 2024 
