
Després de mesos de confinament, estrictes mesures de protecció i distanciament, ens van prometre que arribaria la nova normalitat. Però no ha arribat tal cosa, més aviat estem davant d’una nova antiguitat en la qual regna l’esgotament i l’apatia, produïdes segurament per les injustícies que, encara que ja existien abans de la pandèmia, ara les veiem més clares.
En aquesta no nova normalitat no ens tapem ulls i orelles, sinó que ens cobrim la cara amb una mascareta, que no ens deixa veure més enllà de virus i rebrots, mentre que els assassinats masclistes, els abusos policials i la crisi dels refugiats segueixen mostrant la seva faceta més cruel. Sembla que l’energia per sobreviure en aquestes condicions, sumades a les circumstàncies personals de la majoria de la població, s’està apagant a poc a poc.