Una llei Kelly aturada al Departament de Treball després que fos aprovada pel Parlament ja fa dos anys. Un Ministerio de Trabajo que incorporava en el seu programa solucions contra els fraus de les subcontractacions. I jutges que realitzen sentències a favor de les cambreres de pis dels hotels i titllen de ficció les subcontractacions, que no tenen sentit, que l’ocupador real és l’hotel.
Després que a principis del mes de juny, el tribunal del social declarés nul l’acomiadament d’una delegada sindical de ‘les Kellys’ de l’hotel Gran Central de Barcelona que es va mostrar contrària a rebre una subcontractació, ara els hi arriba una segona notícia: es declara la cessió il·legal de les cambreres de pis del mateix hotel.
El cas de la delegada sindical de ‘Les Kellys’ es va originar quan la direcció de l’hotel va comunicar a les treballadores de plantilla que s’encarregaven de netejar i ordenar les cambres que serien acomiadades i externalitzades a una empresa de serveis que, al seu torn s’encarregaria d’assumir la tasca. Això suposaria degradar salarialment les treballadores i també reduir els seus drets laborals.
Davant d’això diverses treballadores van decidir apuntar-se al sindicat de ‘Les Kellys’ i crear una secció sindical, cosa que dóna dret al fet que es nomeni una representant, en aquest cas una delegada, d’acord amb el que diu la Llei Orgànica de Llibertat Sindical (LOLS). La resposta a aquesta actuació va ser l’acomiadament de la delegada i també d’una altra treballadora, cosa que van recórrer per via judicial ‘Les Kellys’.
Un cop el jutge va declarar nul aquest acomiadament, només faltava també que es mostressin en contra de l’externalització. Així, a l’auto, el jutge recull que «Unico [la propietària de la cadena d’hotels] comptava per assegurar el servei de neteja del Grand Hotel Central amb una plantilla pròpia (la governanta acomiadada amb efectes el 30 de novembre de 2018 i 8 cambreres, entre elles la que ara demanda) juntament amb personal que contractava a través d’ETT». Segueix explicant que UNICO ja havia, amb data de 12 de novembre, pres la decisió d’externalitzar el servei de neteja cap a l’empresa Serviprest, una nova mercantil constituïda només, pel que diu la sentència, per transferir formalment a la plantilla d’Unico sense «posar en joc» la potestat empresarial i mantenint els treballadors formalment subrogats a Unico com empresa ocupadora. És a dir, Unico no va subcontractar una empresa de neteja pel seu hotel, sinó que en va constituir una dins el seu grup sense que aquesta fes cap funció com ocupadora, ja que mantenia les mateixes persones.
Aquests fets juntament amb altres dades com ara la configuració de les estructures o de qui era el material de neteja són els que el jutge recull per apuntar que «l’externalització formalitzada era una simple ficció» que es demostra a través de l’àudio aportat per les treballadores de la reunió entre elles i l’empresa. En aquesta conversa, la responsable de recursos humans d’Unico va arribar a dir que «tot el personal serà plantilla pròpia, és igual si la societat es diu VL o Pepito. Serà plantilla pròpia de l’hotel sota el nom d’una altra societat».
El poder legislatiu no respon a les necessitats dels qui els han triat com a representants
Les Kellys apunten que no és lògic que, tot i tenir una llei aprovada al Parlament de Catalunya des de fa dos anys coneguda com a Llei Kelly, encara no s’estiguin veient els seus resultats aplicats. Una llei que, basada en l’article 42 de l’estatut dels treballadors, fixava que l’activitat principal de l’empresa no es pot externalitzar. Una llei que encara no ha avançat però que podem veure una lectura similar a la sentència del jutge que afirma la necessitat de posar límits i assenyala que «la subcontractació és mera ficció» i que «no té sentit, perquè l’ocupador real és l’hotel».
Durant la roda de premsa on han fet pública la darrera sentència, la seva portaveu, Vania Arana, ha assenyalat que la «la cessió il·legal és una delinqüència organitzada entre els hotelers, els ocupadors principals i les subcontrates que no pot quedar impune», ja que, com ha seguit apuntant, «és un dels fraus més greus que afecta els treballadors, que precaritza la mà d’obra, que anul·la l’estabilitat en el treball i que vulnera els drets laborals salut i família». Les conseqüències de les subcontractacions al final suposen també un impediment perquè el treballador es sindiqui. Així, sense representació sindical i col·lectiva, les Kellys creuen que no es garanteixin els drets bàsics i que, a més, desapareix l’estabilitat laboral, ja que mana la temporalitat.
Les Kellys creuen que els últims responsables de tota aquesta situació són els polítics, ja que entenen que els empresaris no realitzarien una activitat si realment estigués prohibida i hi hagués els mecanismes necessaris per evitar-ho. Així, demanen a Yolanda Díaz, ministra de Treball i Economia Social al Gobierno, que procedeixi amb el tràmit de la llei, perquè «que estigui al programa del Gobierno no serveix de res».
També han aprofitat per demanar a Juan Carlos Calvo, ministre de Justícia del Gobierno de Espanya que doti de recursos als tribunals per donar resposta a les treballadores i que aquestes «no hagin d’esperar anys per fer valdre els seus drets essencials» atès que, com ha explicat Arana, «els tribunals són la garantia mentre el problema no es resolgui a nivell legislatiu».
Catalunya Plural, 2024 
