Rebre un correu d’una estudiant amb una foto del bar Las Delicias i una sola frase: “bon dia des d’un dels escenaris de Últimas tardes con Teresa”, és una d’aquelles petites coses que et fan creure que hi ha futur. Tres mesos enrere, l’estudiant que aquell dia lleganyós havia pujat fins al Carmel darrera els passos del Pijoaparte mai no havia sentit parlar de Juan Marsé. Va llegir la novel·la per obligació, què se li ha de fer, i alguna cosa va canviar en la seva dèbil percepció de la realitat; algunes preguntes sense resposta a Google van travessar la seva ment, i potser per això va decidir d’acudir al lloc dels fets. Així neix la puixança de la novel·la.
Les Barcelones de Marsé
Catalunya Plural, 2024 
