“Mentre que Daniela Ortiz ha de fugir d’Espanya pel racisme indistint de tots els bàndols polítics, el rei d’Espanya se’n va del país, en un simulacre de reprimenda política, a viure tranquil·lament a República Dominicana sense passar comptes pel seu execrable historial”, rugeixen les xarxes després de conèixer-se que el rei emèrit fuig a un recòndit amagatall.
Un dia abans, l’activista antiracista, feminista i artista d’origen peruà Daniela Ortiz (Cusco, 1985) anunciava a través del seu compte de Twitter que s’ha vist obligada a fugir de la seva llar a Barcelona a causa de l’assetjament i les amenaces que rebia diàriament per la seva defensa dels drets humans.
“Fa un mes vaig haver de deixar casa meva, el meu barri i la meva vida a Barcelona després d’haver fet unes declaracions a Espejo Público on reivindicava la necessitat d’enderrocar el racisme dels monuments colonials”, denunciava en un tuit en referència a la seva entrevista el passat mes de juny al programa matinal d’Antena 3.
Com bé saben, coincidint amb les protestes per la mort de George Floyd, les estàtues i escultures de el món s’han vist sotmeses a l’escrutini de la revisió històrica i algunes han estat literalment tirades a el riu, mentre que altres, com la de Winston Churchill han patit l’atac inclement dels manifestants.
Sigui com sigui, Cristòfol Colom ha estat també “revisitat” pels activistes de la reescriptura històrica i el debat de la seva presència en espais públics com Barcelona. Per valorar la polèmica sorgida al voltant de l’estàtua de Colom, es va convidar per vídeo conferència a Daniela Ortiz.
L’artista va acabar enfrontant-se a la col·laboradora del programa Lucía Etxebarría i també a la presentadora, Susanna Griso, que reivindicava el monument com “un símbol de la ciutat” que a ella no li molestava. “És clar, perquè ets blanca i estàs d’acord amb el racisme que es viu avui dia”, li va replicar Ortiz.
La invitació al programa de la Griso no va ser en va. Ortiz denuncia que els processos de persecució política, criminalització i difamació “són una pràctica comuna de repressió a l’Estat espanyol” i explica que molts dels seus companys “han viscut amenaces, judicis i calúmnies per fer callar les seves postures ideològiques, les seves denúncies i la seva activitat política”.
Daniela Ortiz no es reconeix amb el terme “activista” perquè considera que és un terme molt vinculat a una certa esquerra blanca, que és políticament correcte, en aquest discurs de regulació de drets europeu. Prefereix anomenar-se militant antiracista o decolonial. Però, d’altra banda, també es reivindica molt com a artista, “un terreny ocupat per la burgesia blanca europea, que és la que decideix què és art i què no és art”, afirma.
Les seves accions relacionades amb el Dia de la Hispanitat són sonades. A Ofrena (2012) documenta la sostracció d’un present floral que es va dipositar a l’estàtua de Colom i que l’artista va traslladar a la porta de el Centre d’Internament per a Estrangers (CIE) de Barcelona; Homenatge als caiguts (2012), un vídeo que registra la ruta que va fer Ortiz per diversos llocs de Madrid portant una imatge d’una emigrant congolesa que va ser detinguda al CIE d’Aluche i que va morir al cap de 38 dies.
El procés de creació de la artista està molt lligat a la seva vida quotidiana; tenir contextos migrants propers i vivències pròpies sobre el racisme i la xenofòbia sistematitzada, li ha permès plantejar altres narratives des d’allò artístic. A més dels temes relacionats amb el racisme i migració que plantegen diverses de les seves obres, el treball és un concepte molt present en Ortiz, relacionat directament amb la seva experiència laboral en treballs subalterns, amb sous baixos i condicions pèssimes.
Opinar sobre temes com la immigració, nacionalitat o gènere surt car a causa de la impunitat que permeten les xarxes per emprendre tot tipus d’atacs i, més encara, si són contra dones
Opinar, concebre un marc teòric i discursiu, sobre temes com la immigració, nacionalitat, gènere o diferències entre classes socials surt car, sobretot, a causa de la impunitat que permeten les xarxes per emprendre tot tipus d’atacs i més encara si són dones. Detestada per la dreta i esquerra més reaccionària, condemnada per les seves opinions i linxada per les xarxes, Ortiz és incòmoda per al sistema en tots els sentits.
No és l’únic cas que hem conegut els darrers anys però sí que és dels pocs que s’obstinen en això de dir el que pensen, un dret cada vegada més perseguit a Espanya que podria convertir-se en un privilegi. D’aquesta manera, a l’ambient conservador a què els nostres tribunals estan sotmetent als artistes -casos com els de Valtònyc o Pablo Hasél així ho demostren- cal sumar-li les campanyes que des de comptes com Noticias Gobierno Dimisión de Telegram es realitzen en contra de la llibertat d’expressió.
Ortiz explica en una entrevista a La Vanguardia com des d’aquest compte l’acusen de “terrorista jihadista” que “encoratja atemptats imminents”. L’artista denuncia també la difusió d’informació personal a través de les xarxes i rebre correus amenaçadors: “Barcelona és petita i el meu rostre molt reconeixible”.
“Potser la por està canviant de bàndol, potser els alçaments anticolonials els genera ansietat, potser creuen que perseguint veus individuals podran fer callar una veu col·lectiva que segueix viva després de 500 anys d’intents de repressió, i és que no, no podran callar”, declara Ortiz.
La seva fugida va més enllà d’un delicte d’opinió. A Daniela Ortiz l’amenacen per intentar silenciar el seu missatge, però l’únic que fan és donar-li més força.
Catalunya Plural, 2024 
