La polèmica judicial: els llaços grocs i la llibertat d’expressió
Per a comprendre la vista de Torra davant del Tribunal Suprem cal remuntar-se a l’abril del 2019, quan va tenir lloc la campanya electoral de les eleccions generals espanyoles. En un context d’altra crispació política i d’enfrontament entre les institucions catalanes – en mans d’ERC i Junts per Catalunya –, la Junta Electoral Central, que és l’òrgan superior de l’Estat encarregat de garantir la transparència i el bon funcionament dels processos electorals, va demanar al President Torra que retirés tant el llaç groc com la pancarta en suport dels presos polítics que estaven penjades del Palau de la Generalitat al considerar que afectava la neutralitat de les institucions durant la campanya electoral.
Torra, però, va decidir esperar fins a tres dies més enllà del termini establert per la JEC per a retirar la pancarta i el llaç groc, fet va acabar provocant, en una més que polèmica decisió de la Junta Electoral Central, la inhabilitació de Torra el 3 de gener del 2020. El debat estava servit: hauria de tenir un òrgan com la JEC el poder d’inhabilitat un President democràticament escollit? Què havia de prevaldre, la llibertat d’expressió o el dret a disposar d’una certa neutralitat institucional durant els períodes electorals?
A banda de la resposta que es doni a la pregunta esmentada, cal ubicar la decisió de la JEC dins del que es coneix com a lawfare judicial de l’Estat contra l’independentisme. És a dir, l’ús de les institucions i dels mecanismes judicials de l’Estat per a perseguir els líders i forces independentistes i obstruir la resolució del conflicte independentista per vies democràtiques.
La compareixença de Torra d’avui té la finalitat d’estimar el recurs que el President de la Generalitat va presentar contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), al condenar-lo a un any i mig d’inhabilitació i a una multa de 30.000 euros pel delicte de desobediència. Al Govern són conscients que el recorregut del recurs no canviarà la direcció de la inhabilitació, però per arribar a presentar el cas davant del Tribunal Europeu, – que és on s’està centrant tota l’estratègia de defensa judicial de l’independentisme – és necessari esgotar prèviament tots els nivells de l’ordenament jurídic espanyol. Depenent de quina sigui la resolució del tribunal, la presidència de Torra podria acabar avui mateix. Això passaria si el tribunal no acceptés el recurs presentat, fet que donaria per vàlida la sentència del TSJC. Tot i així, es considera que l’opció més probable és que el recurs sigui acceptat, pel que s’haurà d’esperar a la resolució definitiva del Tribunal Constitucional, que arribaria, aproximadament, a finals de mes de Setembre.
L’estratègia electoral de la resolució judicial
La més que esperada inhabilitació de Torra ha estat un dels principals punts de conflicte entre els dos principals socis de govern de Catalunya, ERC i Junts per Cat. quan el TSJC va emetre la sentència inhabilitatòria a Torra es van produir uns primers enfrontaments entre els postconvergents i els republicans sobre la decisió d’acatar, o no, la decisió del TSJC. Com és sabut, JxCAT es va quedar sola en la defensa de la seva posició, acusats, per part d’ERC, de realitzar una “desobediència estèril”. Des d’aquell moment fins el dia present, la inhabilitació de Torra ha estat un problema per a les bones relacions entre ambdós partits. De fons, la lluita per a fer-se amb el relat guanyador dins de l’independentisme és el principal motor que ha mogut als partits polític a prendre unes o altres decisions.
Per exemple; abans que esclatés la pandèmia, Torra va fer una roda de premsa assegurant que passat l’estiu convocaria eleccions per tal d’evitar que fos un tribunal espanyol qui acabés amb la seva presidència. Ara, però, Torra decideix optar per una altra estratègia i allargar al màxim la seva presidència. La raó d’aquest canvi probablement no sigui la de “ser responsables durant la pandèmia”, tal i com defensava Torra durant la darrera sessió al Parlament, sinó una altra de ben diferent: encarar les properes eleccions amb garanties de victòria.
La refundació de l’espai de Junts per Catalunya estava prevista pels mesos d’estiu, però la pandèmia per un costat, i la crisi amb el PDCAT per l’altre, ha endarrerit els processos per a conformar el partit polític de “Junts”. Des de principis d’any els posconvergents han anat per darrere de les enquestes, i ara veuen la possibilitat que, mitjançant el “sacrifici” de Torra, puguin prendre la davantera a Esquerra Republicana. L’estratègia, en aquest cas, seria la d’intentar posar contra les cordes a ERC amb l’argument de voler pactar amb “l’enemic” mentre que ells exerceixen, unilateralment, la resistència contra l’Estat espanyol.
Catalunya Plural, 2024 
