Quan es parla de reinventar-se a la cultura, a causa de la pandèmia, encara és més curiós per a un festival tan jove com el Ohlalà! de cinema francòfon a Barcelona. La seva tercera edició havia de celebrar-se a mitjans de març, però les seves organitzadores van tenir el reflex d’ajornar-lo a l’octubre abans no els hi caigués a sobre el confinament. I, set mesos després, la setmana passada van presentar una programació híbrida, meitat presencial meitat per internet amb la plataforma Filmin, que els hi va permetre donar a conèixer 16 pel·lícules en la seva gran majoria inèdites a les sales catalanes i espanyoles. L’Institut Francès de Barcelona va acollor la inauguració l’u d’octubre, amb La Belle époque de Nicolas Bedos, i tota la programació presencial excepte l’obertura per la retrospectiva de Nathalie Baye que es va fer per primer cop a la Filmoteca de Catalunya. Entremig, hi ha nou llargmetratges a competició que provenen de França, Bèlgica, Suïssa, el Quebec i Tunísia. Fins a la clausura el 8 d’octubre amb Notre Dame, de Valérie Donzelli.
Catalunya Plural, 2024 
