El proper dia 19 d’octubre es celebrarà la subhasta de locals i espais situats a la zona litoral de Barcelona, davant de l’hotel Arts, per part de la hisenda pública. Fins aquí tot pot semblar normal, però en realitat és la major operació especulativa urbanística dels últims 30 anys. Encara hauria de ser “menys normal” si els dic que aquest patrimoni que està a la venda pertany al sector públic, teòricament, pertany al bé comú. M’explico per entendre la història: l’any 1989, quan Barcelona es preparava per ser la “Ciutat Olímpica”, per encarar-la cap al mar, van anar realitzant obres importants. Grans infraestructures que es finançaven amb les arques de l’Ajuntament, i que les barcelonines i els barcelonins vam estar pagant durant molts anys, amb el sobrecost de crèdits copiosos.
Amb l’objectiu d’anar recuperant part de les inversions, es varen construir diferents locals i equipaments que el consistori en alguns casos anava llogant. Per entendre tot això, és fonamental afegir que tota la façana marítima de la ciutat, és a dir, el que s’anomena Zona Marítima Terrestre (ZMT), pertany a l’Estat Central a través dels seus ministeris.
Per realitzar totes aquesta remodelació de la façana marítima de la “Ciutat Olímpica”, i donat l’àmbit competencial, el ministeri de Medi Ambient i Costes va establir una concessió per 30 anys a favor de l’Ajuntament de Barcelona. Dita concessió va finalitzar el 27 de juny del 2019: moment en què l’Estat central va donar per extingida la mateixa i per desafectar aquests espais, va generar un contracte de lloguer per un any, però en aquest cas, directament amb les empreses arrendatàries que feien l’activitat econòmica. Passat aquest any -és a dir, l’actual moment-Hisenda decideix fer una subhasta d’una part de tots aquests espais, locals i aparcaments.
En aquest context també cal emfasitzar que durant tot aquest temps la direcció general de Patrimoni de l’Estat ha mantingut reunions amb les empreses. Trobades en les quals, per cert, l’Ajuntament de Barcelona no hi ha assistit. No hi tenia interès o bé ja tenia clar el destí, que ara ja coneixem parcialment?
Com a veïnes i veïns de Barcelona, estaria bé que l’equip de govern de l’actual Ajuntament ens expliqués per què aquest desinterès d’una part important de la nostra ciutat. Pregunta que per cert, se li ha fet en l’última comissió d’Ecologia Urbana i que de moment no ha respost.
Em sorgeix una altra pregunta, innocent: qui ha decidit renunciar a tots els drets, jurídics i econòmics, que corresponen a l’Ajuntament, com a titular de la concessió inicial, en la que la inversió, manteniments i altres, han estat pagats per la ciutadania de Barcelona?
Parlem de molts milions d’euros i també del domini de tota una zona que juga un paper important en el futur Pla Litoral de la ciutat de Barcelona. Qui ha decidit, amagar la informació, de tota aquesta macrooperació?
Per brodar-ho del tot, és molt possible que el gruix més important de l’operació de venda vagi a mans d’un “fons voltor”, fet del tot incomprensible en un govern d’esquerres.
Socialistes i Comuns: tot això és un escàndol majúscul, que té noms i cognoms! Cal que assumiu responsabilitats i defenseu els interessos de les ciutadanes de Barcelona, aturant la subhasta de la vergonya! Legalment podeu i hauríeu de fer-ho, per la salut, la transparència i la defensa d’allò públic.
L’operació especulativa: doblar el preu de sortida
Davant d’aquest fet ja molt embastat: què pot fer el govern municipal? Doncs molt senzill: fer valdre la seva condició de concessionari real, tal com ha estat durant els 30 anys. A més, pot aturar la subhasta precisament perquè aquesta no recull tota la inversió feta per les barcelonines en el seu preu de sortida, de quasi 70 milions d’euros, que segurament s’acabarà doblant a la subhasta, arribaran a uns 140 milions d’euros. Per això aquest preu de sortida ni respon al valor que hauria de tenir. Finalment és una qüestió també purament de voluntats i interessos!
Com són les coses: el dijous passat 8 d’octubre, Barcelona ha tingut la visita del ministre Ábalos, dient que aportaria 65 milions d’euros per un programa d’habitatge a la ciutat. Però s’ha oblidat esmentar que, per un altre costat, s’emportarà més de 100 milions de tota aquesta operació de la subhasta, amb el beneplàcit del govern municipal.
On són aquelles defensores de la participació i màxima transparència, en allò públic? Cal també destacar que cap de les dues administracions, la central i la municipal, ens han facilitat un bri d’informació a les preguntes que hem fet, que han quedat pendents de resposta.
Alcaldessa i Tinences d’Alcaldia: recordeu aquella expressió tan vostra de “La ciutat no està en venda”, doncs fins i tot hi teniu algun “fons voltor” pel mig. S’ha defensat el patrimoni de la nostra estimada ciutat. Us emplaço a aturar la subhasta: parlem i decidim entre totes com ha de ser el litoral de la nostra Barcelona!
Catalunya Plural, 2024 
